divendres, 29 d’agost del 2008

L'estany de Banyoles

El Juan té una reunió a Banyoles, l'excusa perfecta per acoplar-m'hi i fer el turista per Catalunya. Banyoles és la capital de la comarca del Pla de l'Estany, al centre de les comarques gironines. El seu principal atractiu, l'Estany de Banyoles, és el llac natural més gran de Catalunya i l'origen i principal signe d'identitat de la ciutat.


El casc antic de Banyoles és l'origen de la vila medieval i de la ciutat en si. Es tracta d'un nucli històric sorgit a l'ombra de la construcció del Monestir de Sant Esteve, documentat per primer cop, l'any 822.



L’església de Santa Maria dels Turers està documentada per primer cop l’any 1017. L’església original va ser construïda per encàrrec de l’abat del Monestir de Sant Esteve i era d’estil romànic. A final del segle XIII, el bisbe va autoritzar la demolició de l’antiga església, que quedava petita en relació al creixement de població de la ciutat, i es va edificar el nou temple, que es va finalitzar cap al 1333.


La protecció de la vila de Banyoles mitjançant la muralla va començar a principi del segle XIII i es va allargar en el temps fins al segle XV, però durant la Guerra Civil Catalana (1462-1472) la muralla va ser malmesa. Ara, aquest és l'únic tram de muralla que queda:


Passegem pels seus carrers estrets...


...i prenem una Coca-Cola ben fresqueta a la Plaça Major, una plaça porticada de forma quadrangular, envoltada per quaranta arcs.


Deixem enrere el casc antic i ens dirigim cap a l'estany on el Juan aconsegueix banyar-se (sense pagar). Carai tu, això no m'ho esperava!!! O pagues, o et coles, o no et banyes! Jo, com que sóc molt llesta, vaig deixar el bikini a casa, ole!!



És clar que el no pagar té les seves conseqüències:


Decidim dinar un entrepà i una pizza a una terrasseta situada ben aprop de l'aigua...


Després de dinar anem a veure Les Estunes, un racó ben peculiar del terme municipal de Porqueres. Entrem en un bosc ple de roures, d' alzines i .... d'esquerdes de travertí. No us ho creieu? Doncs mireu:


Ara, s'ha de vigilar perquè vas despistat i tela on vas a parar!!!

dimecres, 20 d’agost del 2008

Una setmaneta de reis

En el Parc Natural de les Serres Subbètiques trobem Carcabuey, un poble d'uns 3.000 habitants que des de la caseta que tenen els pares del Juan es veu com si d'una postal es tractés.



La veritat és que al poble ens hi estem poc perquè a Villa Rabones, (o Falcon Crest, per mi són el mateix), un no s'hi pot avorrir.


El dia comença amb un bon esmorzar, que es digereix a la tumbona, a la sombra i al costat de la piscina, és clar!


Sembla mentida, però de seguida es fa l'hora de fer l'aperitiu i de dinar.


Després de dinar, és hora de fer la famosa siesta, quelcom que en el dia a dia laboral no podem fer mai.


Per despejar-te de la migdiada, què millor que refrescar-te a la piscina ...


...i passar la tarda jugant a cartes, xerrant de com arreglar el món, ajudant al pare del Juan amb una o altre cosa...


...o collint els tomàquets, els cogombres i les figues que ens menjarem per sopar.


Després de sopar,...


...una mica de billar i/o de futbolí per rebaixar la panxa, que desgraciadament creix dia a dia, acompanyant la partida amb un bon Cacique amb coca-cola, no gaire carregat, preparat per un artista. Alberto, que bons que prepares els cubates!!!


Pels que no heu votat a l'enquesta encara, o vau votar Poca.... podeu tornar a opinar ara. Juas, juas, juas!!!

dijous, 14 d’agost del 2008

La Carihuela

Arribem a Torremolinos a dos quarts de nou del matí. Els carrers encara no mostren gaire moviment i la platja encara és buida, res a veure amb el que es convertirà en un parell o tres d'hores.


L'atractiu d'aquesta localitat de la Costa del Sol se centra en les seves platges, al costat de les quals van ser construïts els primers grans hotels de la província de Màlaga a partir de mitjans de la passada centúria; uns establiments que van desencadenar un desenvolupament turístic sense precedents i que van donar fama internacional a La Carihuela.


La Carihuela és l'antiga zona de pescadors de Torremolinos. De l'antic barri només queden actualment alguns pintorescs racons que recorden la vella identitat del lloc.


La platja de la Carihuela, de 2,1 quilòmetres de longitud i perfectament equipada amb tots els serveis imaginables, arriba fins al Port Esportiu de Benalmádena, al que s'accedeix a través del passeig marítim vorejat per botigues, restaurants i chiringuitos.


Des de fa anys, la Carihuela és un nucli cosmopolita que concentra un sens fi d'establiments hotelers, d'oci i gastronòmics, i és precisament la gastronomia el sector que ha fet que aquesta franja costanera torremolinense hagi arribat a una justa fama que ha traspassat totes les fronteres, i tot això pel singular pescaíto que se serveix en els restaurants d'aquesta zona.


No em vaig pesar al sortir de casa, però ben segur que m'he engreixat!!! Què bé que es menja aquí!!!