Avui, en despertar-nos, tot i que no plou, descobrim que fa un dia ben trist. El temps té el mateix humor que nosaltres. Avui deixem la casa Tatra i retornem a la civilització, i demà, a casa.
Després d'un molt bon esmorzar i d'acomiadar-nos de les excepcionals cuineres, tanquem les maletes i caminem uns 20 minuts (uns 1,6 quilòmetres) fins a l'estació de tren de Štrba. Allà ens acomiadem de la Bea, la que ha sigut la nostra guia. La Sonia ens acompanyarà fins a la capital.
3 hores i 45 minuts després arribem a Bratislava i ens instal·lem de nou al cèntric Ibis Centrum Bratislava.
Deixem les maletes i uns quants sortim a conèixer una mica més la ciutat.
Entrem al barri antic pel Pont de Sant Miquel.
La Porta de Sant Miquel és l'única porta que es conserva de les fortificacions medievals que envoltaven la capital eslovaca. És un dels edificis més antics de Bratislava (va ser construïda sobre el 1300) i el seu aspecte actual se li deu a la reforma barroca de 1758. Per cert, li deu el seu nom a l'estàtua de Sant Miquel amb el drac que la corona.
El carrer de Michalská és l'eix principal del nucli antic i és aquesta és la primera imatge que es té d'ell un cop creuada la Porta de Sant Miquel.
Passegem pels carrerons tot descobrint bonics racons.
Si recorres el centre històric és difícil no topar amb alguna de les seves escultures. La primera que localitzem és Čumil, probablement la més fotografiada, i és que no hi ha cap altra ciutat al món que tingui una estàtua que surti del clavegueram. Però el pobre, a causa de la seva situació, ha patit atropellaments i en dues ocasions ha perdut el cap.
Els responsables de la ciutat, per evitar que una de les seves estàtues més populars tornés a patir cap dany, van posar un senyal de trànsit que indica que hi ha un home treballant: "man at work".
Tot i que està una mica allunyada del nucli històric, tots tenim curiositat de veure l'església de Santa Elisabeth, construïda en estil Art Noveau i pintada en diversos tons de blau, amb una mica de blanc per donar contrast.
L'església blava és obra d'Odon Lechner, un dels millors arquitectes d'Art Nouveau d'Hongria (en aquell temps Bratislava encara formava part de l'Imperi Austrohongarès) i va ser construïda entre 1907 i 1908.
Retornem al barri antic i fem parada a la Hlavne Namestie.
Aquesta elegant plaça podríem dir que és la plaça major de la ciutat. És un dels llocs més populars i és un punt de trobada i lloc de celebracions que destaca per la bonica Font de Maximilià (en honor al primer emperador coronat en la ciutat).
Sortint de la plaça topem amb l'efígie del simpàtic local Schöne Naci. L'escultura commemora a Ignacio Lamar, nascut l'any 1897, que vagava pels carrers de la ciutat amb un frac i un barret de copa i que sempre es treia el barret de copa per saludar les dames a principis del segle XX.
Tot passejant arribem a la plaça Hviezdoslav, una de les places més conegudes de Bratislava, ubicada entre el Pont Nou i el Teatre Nacional Eslovac. La plaça porta el nom de Pavol Országh Hviezdoslav. Aquesta plaça va existir al Regne d'Hongria durant gairebé 1000 anys. Moltes de cases medievals es van construir aquí.
Havent sopat retornem a l'hotel.
Demà, cadascú a la seva hora, retornarem a Viena on agafarem l'avió per tornar a casa. Ha sigut una motivant i gran experiència que de ben segur, tard o d'hora, repetiré. Un bon viatge, una gran aventura i un excepcional grup amb qui compartir-la!
