Ens despertem a Nusfjord, el que diuen que és un dels pobles més bonics de les Illes Lofoten. Quan sona el despertador, només 5 hores després d'haver-lo posat, ens arrosseguem cap a la finestra. Volem veure si és veritat.
Quina preciositat! Els ulls se'ns obren de cop!
Com molts altres assentaments a Lofoten, Nusfjord va ser un important port pesquer local durant segles. No és d'estranyar, ja que està situat en una badia que, no només és molt pintoresca, sinó també un port natural ben protegit.
Temps enrere, els pescadors que venien per la pesca de bacallà de temporada vivien a les "Rorbuer", pintoresques casetes de fusta construïdes a finals del s.XIX, principis del s.XX, i que avui dia són utilitzades com a hostalatge. No és d'estranyar que Nusfjord fos seleccionat com un dels tres llocs a Noruega per la UNESCO, l'any 1975 (any dedicat a la protecció de l'arquitectura tradicional), com un projecte per conservar intacta la composició dels edificis tradicionals. El que és d'estranyar és que no entrés a formar-ne part, com a patrimoni mundial... oi?
Sortim de la casa meravellats per l'entorn on ens trobem i busquem la caseta on s'allotja la resta del grup, i on hi ha l'esmorzar! Aquí està!
Havent esmorzat, el Jose ens deixa una horeta lliure per passejar una mica pel poblet abans de marxar.
Amb certa recança ens acomiadem d'aquest preciós paratge i pugem a la furgoneta. Ens dirigim a l'illa de Flakstadøya, prop de Fredvang. Tot i que el trajecte dura tan sols 30 minuts, en Jose ens permet una paradeta.
El trajecte és preciós. Les illes Lofoten són espectaculars!
Creuem els ponts de Fredvang...
...i aparquem la furgoneta aquí:
Farem l'excursió a Kvalvika, l'anomenada platja de les balenes.
En marxa doncs! Cap amunt!
Però ojo! Que en alguns punts t'enfonses fins casi a la cintura!
L'accés a la platja de les balenes està una mica complicat, i l'Àngeles i en Juan aprofiten l'excusa per no seguir. Ja estan cansats de tan pujar, i per anar a la platja has de baixar, però és clar, després has de tornar a pujar!
La resta... seguim!
I aquí la tenim! La platja de les balenes!
Com que hem deixat a tres persones enrere (una de les Merches ha girat cua a mitja baixada) decidim no arribar fins a la platja. Ens donem per satisfets només havent-la vist! Fem la foto i a pujar!
Quan tornem al punt on ens hem separat els desertors, aquests ja no hi són. Deduïm que han retornat cap a la furgo així que seguim.
Vaig baixant i buscant el Juan... i per fi el veig!
La baixada és més xula doncs les vistes, que abans ens quedaven a l'esquena, són espectaculars!!
Quan arribem a baix, el Juan i l'Àngeles ja ens esperen relaxant-se amb les vistes però... i la Merche? La cridem, i respon, però està perduda! La sentim ben a prop, però no sap trobar el camí. El pobre Jose, ja casi a la carretera, torna a pujar i la va a buscar i l'ajuda a tornar; la resta, aprofitem per descansar i intentar fixar a les nostres retines el que tenim davant.
I.... creieu que hi ha bañito?
Bañito, bañito no... però posar els peus a l'aigua per fer la foto i ampliar així la col·lecció, sí!
Ja són gairebé les 15:00 i la gana ja comença a apretar així que el Jose ens duu a un bon lloc (com ja és habitual) per dinar...
Aquest matí, ens ha fet mandra preparar els entrepans així que aprofitem que tenim una bona taula per preparar-los in situ. Quina gana!
Abans de tornar a pujar a la furgo, i per digerir una mica el dinar, fem una mica el burro...
... i passegem per la zona, que és espectacular!
A les 19:00 hem de ser a Svolvær, a l'illa d'Austvågøya, a uns 100 km (una horeta i tres quarts de trajecte) però el Jose ens fa un altre regalet, una parada extra. A 30 minuts, en direcció contraria al nostre destí, ens espera el poble de Reine, un petit poblet de pescadors, a l'illa de Moskenesøya.
La revista setmanal més important a Noruega (Allers) va seleccionar el poble de Reine com el poble més bonic del país, a finals dels anys 70. Des de llavors, el poble, sota la muntanya Reinebringen, s'utilitza com a pàgina principal en els fulletons turístics i en els llibres de viatges a Noruega. No ens el podíem perdre, oi?!
Després de veure el poble des del molt conegut (i explotat) punt de vista ens acosta al poble i ens deixa mitja horeta per passejar pel seu pintoresc port...
...per fi podem veure, d'aprop, els estenedors per dessalar el bacallà, que en aquesta època de l'any estan ben carregats!
El peix sec (stockfish) és peix dessalat assecat pel sol i el vent en estenedors.
El clima del Nord de Noruega és excel·lent per a la producció de peix dessecat ja que el clima fred protegeix el peix contra els insectes i prevé el creixement bacterià. Per l'estabilitat de les condicions, el peix dessecat produït a Lofoten es considera el millor. A més, la pesca tradicional del bacallà a Lofoten coincideix amb la millor època per al dessecat.
El Jose ens explica que ho aprofiten tot, i que els caps, també dessecats, s'exporten a l'Àfrica, on l'utilitzen, principalment, per fer sopa.
Després de tres mesos penjant dels pals, el peix està a punt per a dos o tres mesos a l'interior, en un entorn sec i airejat. I després... ja es pot menjar!
El peix dessecat conserva tots els elements nutritius del fresc, però en forma concentrada; per tant, és ric en proteïnes, vitamines, ferro i calci. I a més a més, està molt bo! :)
Adéu Reine! Seguim!
Al cap de mitja horeta de trajecte en Jose para de nou davant la turística i pintoresca platja de Ramberg, a l'illa de Flakstadøy.
Una altra imatge fixada a les retines i cap a la furgo de nou!
Circulem durant hora i mitja tot intentant retenir el màxim d'imatges en el record doncs avui, al vespre, ja ens acomiadem de les Illes Lofoten, i ho farem a bord del tradicional i famós Hurtigruten.
La Hurtigruten, «ruta ràpida» en noruec, va ser inaugurada el 1893 per Richard With que partí de Trondheim en direcció a Hammerfest a bord del vaixell de vapor Vesteraalen.
Amb grans subvencions del govern de Noruega, la línia ha estat sempre un lligam vital per les nombroses poblacions per on es deté i ha estat de gran importància per a un país on les comunicacions terrestres són difícils. Actualment la ruta l'explota un únic armador, Hurtigruten ASA.
Serveix 34 ports repartits en 2.700 km entre Bergen (al sud-oest de Noruega) i Kirkenes (més enllà del cap Nord). La flota compta amb onze vaixells moderns, que fan el viatge d'anada i tornada en onze dies.
Avui en dia, amb el desenvolupament de rutes terrestres i de l'avió, el transport de mercaderies ha disminuït però se li ha donat una altra utilitat. La Hurtigruten és actualment una atracció turística amb un gran èxit per la bellesa de la costa de Noruega, la possibilitat d'arribar a altes latituds i poder observar el sol de mitjanit a l'estiu i les aurores boreals a l'hivern.
Sopem a bord...
...i havent sopat, sortim a coberta. És l'última nit a Noruega... veurem aurores? Sortim a explorar el cel, però sembla que no hi ha activitat... Tornem cap a dins i repassem el viatge. Quin gran viatge!
És gairebé mitja nit, i la son ja apreta. No volem anar a dormir, però, sense acomiadar-nos de les aurores. Ens abriguem molt, i cap a fora s'ha dit. Tindrem sort...
Oi tan que en tenim! Molt tènues, però han vingut a acomiadar-se! Bona nit aurores!
Dormim com podem, en els sofàs del vaixell. L'Ivan s'ha quedat fregit al primer sofà que ha trobat però el Jose ens comenta que hi ha una zona més habilitada per dormir, amb les llums baixes.
La veritat és que el ferri va pràcticament buit així que podem triar el lloc que vulguem. Estic tan baldada que no sé com, però dormo. Entro en son tan profund que no sento el despertador que a tres quarts de tres ens intenta despertar. Sort que desperta a la resta de companys i a les tres de la matinada arribem a destí. Arribem a Bodø.
Quines ganes d'arribar a l'hotel i seguir dormint.... Bona nit Noruega!
