Em desperto i trec el cap per la finestra. Res a veure amb el paisatge d'ahir... Sóc a Àqaba, però el dia que ens espera avui també em fa molta il·lusió.
Esmorzem a l'hotel i a l'hora acordada ens dirigim al port on una barqueta ens espera. Navegarem per la costa nord del Mar Roig (el golf d'Àqaba) i farem snorkel. Per desgràcia, a diferència de la resta de dies que hem tingut, el cel està ennuvolat i no fa especialment calor...
El vaixell es posa en marxa i deixem enrere la ciutat.
Com ja és habitual en aquest acollidor país, ens conviden a prendre té i ens el bevem, tot petant la xerrada a la coberta del vaixell.
La Rosa i en Xavier.
L'Elena, la Maggie, la Gemma i el Mikel.
La Lola, l' Ariadna, la Dafne i la Marian.
La Gloria, la Laura, en Charif i en Paco.
Bordegem les platges jordanes buides de banyistes (el temps no acompanya)...
...excepte per aquesta parella en la que és evident que ella és més valenta que ell. ;)
El golf d'Àqaba és estret, i divisem perfectament les costes d'Israel i d'Egipte.
Per fi parem. El nostre objectiu d'avui és conèixer el que s'ha anomenat el jardí japonès pel colorit de la fauna i la diversitat de corals. A més, els 25 quilòmetres de costa jordana fins a la frontera amb l'Aràbia Saudita estan considerats una de les més belles zones de busseig i per tant, d'immersió lleugera (snorkel), gràcies a diversos factors com ho són la transparència de l'aigua i l'agradable temperatura que té.
Però és que fa un fred que pela!!!! Uns quants valents es tiren a l'aigua i inspeccionen la zona. La veritat és que el temps no acompanya gens i la resta decidim esperar a que els valents ens diguin si val la pena, o no, el patiment.
Quan retornen sembla ser que la visibilitat és molt reduïda. Com que per programa hi ha prevista una altra parada decidim baixar després, amb l'esperança que el temps millori.
Mentrestant, la tripulació va preparant el dinar. Barbacoa!!!!!!
I paren taula. Ja ens entra la gana...
...i a jalar s'ha dit!
Malauradament el temps no millora, tot el contrari. Comença a ploure. Quina llauna... decidim entre tots, sense cap vot en contra, no fer la següent parada i retornar a Àqaba.
Avui ja és dia de retorn per varis del grup (inclosa jo) així que un cop al port pugem al mini-bus i cap a Amman, des d'on volarem cap a casa. Ens esperen gairebé 4 hores de trajecte (uns 330 km).
Ja a Amman, en Charif, per l'hora que és, ens proposa anar directament a sopar, sense passar per l'hotel. Ens vol portar al restaurant Tawaheen al-Hawa, un restaurant amb molt bona crítica i econòmic. D'aquesta manera assegurem poder sopar allà i tenir més temps. Tots hi estem d'acord. El principal problema és la indumentària que portem... jo vaig amb el bikini i els pantalons curts!!!!!!!!!!!!!!
Jordània és un país obert i tolerant però potser tampoc cal passar-se. Li comento a en Charif i em diu que estigui tranquil·la, que no passa res.
Al entrar trobem a una senyora fent el pa que després ens menjarem... nyam nyam.
El restaurant és enorme, i està ple de jordans. Gairebé tot són taules grans. Tots van ben vestits i la majoria de dones porten el mocador al cap. Evidentment (i per desgracia meva) tothom gira la vista. Maleeixo haver fet cas a en Charif i no haver-me canviat. Quina vergonya!! M'amago darrera la Rosa que em tapa una mica amb el seu foulard i evito creuar la mirada amb ningú. Aiiix quin corte!
El sopar consisteix en un pica-pica a repartir entre tots, en el que tastem diferents plats típics...
...i en un segon a escollir entre tres opcions. Com que tots tenen bona pinta, decidim entre la Gemma, el Mikel i jo agafar-ne un de cada i repartir. La veritat és que tot és boníssim!
I aquest és l'últim sopar... aquí ens acomiadem.
A les 02:05 de la matinada m'acomiado de Jordània amb molta pena de no haver pogut flotar en el mar Mort ni haver nadat en el Mar Roig però enamorada de Petra, del Wadi Rum i sobretot de la gent que hi viu: tot i que envoltats de guerres i conflictes (Síria, Egipte, Israel, Iraq...) aconsegueixen mantenir-se al marge convidant a qui piqui a la seva porta a un té ben calent. Són acollidors, servicials i sempre et regalen un somriure i una mirada agraïda per haver anat a visitar-los doncs no ens oblidem que la primera font d'ingressos de Jordània és el turisme.
A les 05:30 trepitjo de nou Istanbul per ràpidament enlairar cap a Barcelona, on hi aterro a les 10:00 del matí. Ja sóc a casa. Un viatge accidentat però esplèndid.
