dimecres, 31 d’agost del 2016

El vertiginós Preikestolen

Bon diaaaaaaa i bona hora!!!!!!
El Juan s'ha despertat ben d'hora. Ha dormit tan bé amb el coixí extra-llarg de més de dos metres... Llàstima que no li cap a la maleta!


Mentre jo faig el ronso (quina son) i em dutxo, ell decideix sortir a inspeccionar l'hotel. Recordem que som al Spa-hotell Velvære. Spa....??????


Quin descobriment que ha fet! I quina llàstima que hem d'esmorzar i marxar... carai! Això no es fa!! Mireu quines espectaculars vistes al fiord!!!


Esmorzem (un bufet d'escàndol) ... 


... i tornem a l'habitació a acomiadar-nos d'ella i de les seves vistes al fiord Jøsenfjorden, de 24 quilòmetres de longitud i d'entre 1 i 2 quilòmetres d'ample, i que és una de les moltes branques del mega-fiord principal, el Boknafjorden, que va de Stavanger a Haugesund i amida 96 quilòmetres!!!  


Amb molta recança deixem l'habitació i carreguem les maletes a la furgoneta. En marxa!!!


En una horeta arribem a l'aparcament des d'on s'inicia el camí al Preikestolen (el Púlpit).


Abans de posar-nos en marxa, però, a preparar-nos el dinar, doncs dinarem a dalt!


Només hem de caminar 2,5 km per arribar al Púlpit. Sembla fàcil, oi?



El problema és que el desnivell és considerable... Pobre Juan... em mata! 


Aquí encara somriu, pobret.... el que li espera!



El ritme del grup és fort i al Juan li costa de seguir (i perquè no dir-ho... a mi també). El problema, i el que cansa més, és que l'empinada pujada és bàsicament d'escales de pedra de diferents altures i mides. Realment, per una persona que es passa el dia assegut davant de l'ordinador és dur. El que sorprèn és la quantitat de gent que puja (i baixa) del Preikestolen, i que hi ha molta gent gran!


El Juan s'anima cada cop que veu un bassal d'aigua... llàstima que no s'hi pot banyar doncs perdríem el grup!

I en un punt, sortim del camí. L'Ángel coneix una drecera que ens permetrà veure el Púlpit des d'un punt de vista que molts no veuen i, tot i que hem de caminar una miqueta més, ens diu que val la pena. El Juan sospira.


Ja gairebé hi som, però aquestes vistes a l'espectacular fiord Lysefjorden, el fiord de la llum, bé mereixen una parada, i una bona fotografia, oi? 


Un últim esforç i... olalà!!! Aquí teniu el Preikestolen que segur que fa estona que us pregunteu què coi és!!! Doncs aquí el teniu! És un gran penya-segat de granit de 604 metres. Cada any el visiten 200.000 excursionistes!

La drecera que ens ha fet agafar l'Ángel ens permet veure'l des de d'alt.


I ara toca posar-s'hi a sobre i fer la foto de rigor!


La part de dalt fa uns 25 per 25 metres i és gairebé plana.



Aquesta és la foto clàssica però ja us anticipo que no la fem. Quin cagueeeeeeeeeeeeeeeeeeeee!!!!!!!


Jo em conformo gaudint (ben lluny del precipici) de les espectaculars vistes del fiord, a banda...


... i banda.

La pujada ha sigut pesada, però és quelcom que s'ha de fer!! El premi (sobretot si el dia és clar, sinó hagués sigut un suplici innecessari) són aquestes espectaculars vistes. Brutaaaaaals!!!!!

I aquí, en aquest paratge de somni, traiem els entrepans de la motxilla i a dinar!


La baixada ja és una altra cosa i el Juan ens sorprèn a tots baixant a cent per hora. Poc ho sabien els del grup, quan veuen que els va avançant a tots, que el que vol és un mini-banyito.


Un cop a baix el Juan no sap quina cara posar. Les cames no li responen! Aix pobre frikkie-informàtic...

Amb les vistes del Preikestolen fixades a la retina i les cames fent-nos figa pugem a la furgoneta i posem rumb a Stavanger. Per arriba-hi circulem fins al poble d´Oanes per agafar el ferry que ens creuarà el fiord que acabem de veure fins a Lauvvik per seguir camí.

La mala sort vol que vegem sortir el ferry i que haguem d'esperar mitja hora a que vingui el següent.

Però l'estona passa ràpid explorant la zona, menjant galetes de xocolata i petant la xerrada i sense adonar-nos, ja som dins! Tenim el temps just per fer un pipi i tornar a pujar a la furgo per sortir!

Ens queden uns 40 minuts de trajecte fins a Stavanger que el Juan aprofita bé...


... i jo també, gaudint de les vistes!


Avui ens allotgem al Smarthotel Forus, situat a la localitat de Sandnes, a 10 quilòmetres en cotxe de Stavanger. Ni l'habitació...


...ni les vistes, són com les de l'hotel d'ahir.... Oooh! Però realment, a l'hotel, només hi som per dormir!

L'Ángel ens deixa a la ciutat, donant-nos indicacions de què podem veure i per on podem passejar, quedem amb ell a les 21:00 h per sopar, s'acomiada i retorna a l'hotel. 

Stavanger és una ciutat universitària i la llar de varies institucions d'educació superior i d'investigació.

El 1969 va ser descobert el primer pou petrolífer a Ekofisk, al sud del mar del Nord, el que va convertir la Regió de Stavanger en clau per a l'economia noruega. Avui en dia la ciutat és la capital europea del petroli i l'energia, i  el sector petrolífer és la principal font d'ingressos per als habitants de la ciutat.

Passegem pel casc antic de Stavanger que comprèn 173 edificis de fusta que daten de finals del segle XVIII. La majoria d'ells són cases petites i blanques. La ciutat ha rebut diversos premis pels seus esforços per preservar el nucli antic de Stavanger i amb raó. És una autèntica monada. 

Llàstima, però, que ens comença a ploure!



Decidim entrar a un supermercat a xafardejar els productes noruecs. Al sortir, ens acostem a veure el llac Breiavatnet i el Juan s'entreté fent la punyeta a un pobre cigne que neda per allà i que se'ns acosta tot demanant quelcom per menjar. 


No plou massa però la pluja va calant i cada cop plou més. Com que encara falta una estona per l'hora en la que hem quedat per sopar, decidim entrar a una cafeteria a prendre quelcom.

Quan ja és l'hora i hem de sortir.... plou moltíssim!!! Esperem una mica però veiem que la cosa no pinta bé... i com que estem a prop decidim sortir.

Arribem al restaurant Egon (on vam sopar ahir) calats fins a la medul·la. L'Ángel, ben sec, no pot deixar de riure.


Avui toca carn, nyam nyam!
El plat del Juan:


El meu plat:


Bona nit!
I aquesta és la ruta que hem fet avui: