divendres, 31 d’agost del 2018

A la recerca de cetacis, per poder visitar l'illot de Vila Franca do Campo

Situat davant de la població de Vila Franca do Campo, a prop d'1 km de la costa, l'illot de Vila Franca és el resultat del cràter d'un antic volcà submergit i es considera un dels principals atractius turístics de l'illa de São Miguel.


Catalogat com a reserva natural, les parets del seu cràter es troben revestides per una vegetació endèmica i al seu interior hi ha una piscina natural amb una forma gairebé perfectament circular, que es comunica amb el mar a través d'un estret passatge. Aquesta obertura es denomina Boquete i està orientada a nord, és a dir, en direcció a la costa de l'illa, el que impedeix que l'agitació marina afecti l'interior. Pel que hem llegit, les seves aigües cristal·lines i la petita però encantadora platja resulten excel·lents per a la pràctica de la natació i del submarinisme. No ens ho podem pas perdre, oi??

En tractar-se d'una reserva natural, el nombre de visitants per dia es troba limitat i accedir-hi per lliure és del tot impossible (ho hauria d'haver reservat amb temps...!) així que ens veiem obligats a comprar un paquet turístic, que inclou una sortida de 3 h a la recerca de balenes (la clàssica excursió que ja vaig dir que mai més faria), el dinar en un restaurant local de Vila Franca do Campo i el trasllat i visita de 2 hores a l'Ilhéu, amb la companyia Futurismo.

Per decepció nostra, aquest és el vaixell amb el qual farem l'excursió. Massa gran... en fi, és el que hi ha. Sortim de Ponta Delgada, la capital, a la recerca de cetacis. En trobarem?


Balenes, com era d'esperar, ni una. Però dofins.... Moltíssims!!!! Ens encanta!


Ben satisfets, tot i no haver vist balenes, albirem Vila Franca do Campo i el seu illot, el nostre següent destí.


Ara bé, primer, a dinar! Un bufet prou bo.


Un petit vaixell de pescadors, rehabilitat per fer els trasllats de Vila Franca do Campo a l'Ilhéu, i viceversa, ens trasllada a l'illot amb instruccions molt clares de l'hora a la qual hem d'estar preparats perquè ens reculli.


L'illot és un petit paradís...


... ple de gent! Ara entenc perquè en limiten l'aforo!


Ens hem emportat les ulleres i el tub respirador i passem el temps que tenim dins l'aigua, buscant peixets i altres espècies.


I el temps passa volant, i toca marxar. Ja ens vénen a buscar...!


Ja a Vila Franca do Campo tornem a pujar al vaixell gran, amb el que hem vingut fins aquí, i ens retorna a Ponta Delgada mentre hi ha qui aprofita per fer una becaineta sota la mirada perplexa d'alguns veïns de seient.


Ja a Ponta Delgada agafem el cotxe i com que encara és d'hora decidim visitar la plantació de pinyes Ananases Arruda que és gratuïta i ens resulta molt interessant!


Aquestes pinyes són les úniques que es cultiven en hivernacle, una tècnica que ha permès als açorians la producció més o menys extensiva en una zona del planeta on el clima no és el més propici per fer-ho.


Ja amb la sensació d'haver aprofitat bé el dia decidim retornar a l'hotel però anant per la carretera, el Juan veu una gran antena ben desangelada, que sembla abandonada, i no pot evitar parar i fer algunes fotografies i vídeos.


Ja a l'hotel, el Juan es pren una fresqueta cerveseta a la vora de la piscina, després d'un nou banyito, mentre jo em dutxo i m'arreglo una mica, per sortir a sopar.

dijous, 30 d’agost del 2018

Els llacs de Sete Cidades

Després d'un bon banyito,
...i d'un bon esmorzar,...


...ens posem en marxa.

Avui explorarem la zona oest, un dels tresors naturals de l'illa i, possiblement, la seva imatge més publicitaria i, fins i tot, de l'arxipèlag: Sete Cidades.

En poc més de 30 minuts hi hauríem de ser però se'ns fa impossible no fer parades.

El trajecte en si, ja és un espectacle, per les boniques carreteres...

...i les espectaculars vistes.


Topem amb un aqüeducte (anomenat "Muro das Nove Janelas") que va servir per al transport d'aigua a Ponta Delgada.
Mereix també una bona parada La Lagoa das Empadadasun conjunt de dues llacunes, la Rasa, la més petita,...


... i la de Eguas

Des del Miradouro do Pico do Paul, ubicat a gran altura, es pot contemplar tant la costa nord com la sud de l'illa, a part, és clar, de la Llacuna de Pau Pique, envoltada de bosc de pins verds. 
Tornem al cotxe i seguim camí cap al nostre destí d'avui, però fem una nova parada. La lagoa do Canário, a la que s'hi arriba fent un bonic passeig. Té les ribes ben enfangades i el bosc arriba fins a gairebé la mateixa vora de l'aigua.

I ara sí, propera parada: Sete Cidades!


Al ser d'origen volcànic, São Miguel està plena de volcans -afortunadament inactius-. Va ser exactament a la caldera d'un d'ells, concretament del Volcà de Sete Cidades, on es van formar, després de la terrible erupció de 1445, dos llacs o, més aviat, un doble llac: Un de major grandària i amb les aigües tenyides d'un color blau brillant, el llac Blau; i un altre, una mica més discret, acolorit en verd maragda, el llac Verd.
El Mirador da Grota do Inferno o també conegut com a Mirador da Boca do inferno és sens dubte, un dels miradors més bonics, espectaculars i coneguts a tota l'illa. Les impactants vistes cap a la Lagoa das sete cidades et deixen sense alè, però és que a més, des d'ell podem observar també les veïnes llacuna Rasa, llacuna de Santiago i també la Llacuna do canari, que acabem de visitar fa un moment.

Ep! Però alerta! Que en un tres i no res, et quedes sense vistes!!
Sort que amb la mateixa rapidesa, es torna a destapar!
Passegem per la zona, tot intentant buscar diferents punts de vista d'aquest espectacular lloc.
El Mirador Vista do Rei és el que permet gaudir de la millor vista de tots dos llacs i des d'on és més fàcil apreciar la diferència de color entre un llac i l'altre.
A tocar del mirador hi trobem l'hotel Monte Palace, ara abandonat. 
Com molts altres, fem el que no s'ha de fer... saltem el mur i cap a dins!
El complex comptava amb 88 habitacions, 2 restaurants, 3 sales de conferències, una perruqueria, un banc, una discoteca, un cafè bar i unes magnífiques vistes. Hi treballaven més de 130 persones! Tot era luxe, no obstant això, l'hotel estava buit la major part del temps. Massa luxe per a una illa que, en aquell moment, tot just rebia turisme internacional. L'any 1990 va tancar i va estar vigilat fins al 2011 any en què va ser completament saquejat i buidat, quedant en l'estat que el veiem ara.


L'hotel oferia unes vistes espectaculars de Sete Cidades.
Havent sortit de l'hotel prenem un refrigeri, que la gana ja es fa notar!
Com si de vistes no n'haguéssim tingut prou, ens acomiadem de la zona des del Miradouro de Cerrado das Freidas, amb una vista més propera a les llacunes i al poble homònim.
Abans de deixar la zona conduïm fins a Ponta da Ferraria, on hi ha unes piscines naturals.
Ja de retorn a Capelas no podem evitar tornar a parar a Sete Cidades. Tots dos llacs estan en els voltants de la localitat de Sete Cidades. La construcció d'un pont (obert al trànsit i amb andanes de vianants) permet creuar d'un costat a un altre, oferint la possibilitat d'admirar en primer pla la qualitat de les aigües d'aquesta meravella natural. Aquest punt de vista ens faltava!

A un costat del pont, hi trobem una mena de parc berenador amb una bona afluència de juganers ànecs i possibilitat de posar els peus a l'aigua. Ja tenim la foto del banyito

Ara sí, ja podem donar el dia per acabat!