Ens acomiadem mooolt d'hora del tot inclòs, de l'hotel Riu Le Morne i, és clar, de l'illa de Maurici. Feu càlculs: a les 08:45 h surt l'avió, amb les agencies s'hi arriba amb molta (massa) antel·lació i tenim més d'una hora de cotxe fins a l'aeroport! Buf, quina son!
L'aeroport és molt petit i no té ni botigues ni restaurants per entretenir l'espera; únicament una taula plegable a la que hi han posat unes estovalles, una màquina portàtil de cafè i paquets de galetes i magdalenes, que una noia amb cara d'avorriment ven a un preu molt raonable.
Per fi arriba l'hora d'embarcar. Enlairem i ara sí que de veritat, diem adéu a aquesta bonica illa que ens hem quedat amb ganes de conèixer.
El vol, d'una hora i mitja de duració, passa ben ràpid entre la xerrameca, l'esmorzar que ens serveixen i alguna que altra migdiada.
Ja som a Rodrigues!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!
Puntualment, a les 10:15 h, toquem de peus a terra.
Aïllada 600 km al nord-est de l'illa de Maurici, l'illa de Rodrigues, segons la guia de la Lonely Planet, conserva un ambient que sembla ancorat en el passat, amb un ritme de vida innegablement lent. Ja ho veurem!
En sortir de l'aeroport ens espera una amable guia, la Céfora, i un noi amb samarreta verda i logotip de la Reserva François Leguat, la nostra primera visita. Qui no ha arribat és l'autobús, que ens fa esperar més d'un quart hora. Bé, tampoc passa res! L'autobús és xulíssim!
El recorregut en aquest curiós autobús és ben curt.
En 10 minuts arribem a la Reserva François Leguat que ens permetrà descobrir com era l'illa fa 300 anys, abans que fos colonitzada.
Igual que les altres illes Mascarenyes, Rodrigues es va formar per activitat volcànica fa diversos milions d’anys. Les plantes i els animals que van començar a colonitzar l’illa recent creada eren al costat del mar, van volar aquí o van ser portats pel vent i van evolucionar aïlladament enmig de l’oceà Índic, fins que va arribar l'ésser humà.
Des de llavors, tot el bosc natiu de Rodrigues ha desaparegut i moltes espècies de plantes i animals s'han extingit, mentre que moltes altres estan amenaçades. La reserva natural, de 20 hectàrees, pretén plantar arbusts i arbres que van créixer aquí i re-introduir espècies animals clau per recrear els lligams perduts entre flora i fauna.
Els treballadors de la reserva ens reben amb una beguda fresqueta i música tradicional, que escoltem encantats. Després, iniciem la visita de la reserva, amb uns dos quilòmetres de recorregut. En marxa!
Cinc espècies endèmiques de tortugues gegants van existir a les illes Mascarenyes, de les quals dues vivien a Rodrigues (la Cylindraspis peltastes i la Cylindraspis vosmaeri). L'any 1691, l'explorador i naturista François Leguat va escriure que hi havia tantes tortugues a l'illa que un podia caminar més de cent passes saltant sobre les seves closques, sense tocar terra. En aquella època, es calcula que hi havia uns 300.000 individus.
Les dues espècies de tortugues que es veuen a la reserva s'han introduït per reemplaçar les espècies extingides amb les que estan relacionades.
Durant els anys 2006 i 2007, 65 tortugues radiades i 490 tortugues Aldabra van ser portades a la reserva de la Vanille Réserve des Mascareignes de Maurici, que ha tingut programes de reproducció captiva amb èxit des de fa més de 20 anys. Ara, la reserva té 650 tortugues radiades i 600 Aldabra i totes les tortugues joves que veiem han nascut a la reserva.
Les tortugues passegen lliurement i es deixen tocar. És més, els encanta que els fem festetes!
L'objectiu de la reserva és tenir més de 1.000 tortugues adultes de cada espècie que visquin lliurement al bosc natiu que restaurat. Esperem que ho aconsegueixin ben aviat! El fet de rebre visites de turistes, com la nostra, de ben segur que els ajudarà!
La reserva, però, té molt més per oferir, per si hi ha qui no en té prou amb l'experiència de caminar entre tortugues i poder-les acariciar (a petició d'elles!).
Sota la superfície de la reserva hi ha una xarxa d'onze coves. La més gran, de 500 metres de longitud, la Grande Caverne, està oberta als visitants. Cap allà anem, acompanyats de guies i proveïts de cascs!
Durant el recorregut, perfectament condicionat, podem veure les estalactites i estalagmites ben il·luminades, formades durant milers d'anys.
Acabada la visita dinem en el mateix restaurant de la reserva.
La Sílvia, ben sorpresa, torna a bufar espelmes! I la resta encantats, altre cop pastís de postres!
Havent dinat pugem a l'autobús de nou i aquest cop en un recorregut més llarg, de poc més de mitja hora (aquí les distàncies són curtes), podem gaudir de les vistes que l'illa ofereix, tot dirigint-nos a l'hotel, on hi dormirem les properes dues nits.
Abans d'arribar-hi però, fem parada a la localitat de Sant Gabriel, al centre de l'illa, per visitar la seva catedral.
La Catedral de Sant Gabriel va ser construïda entre els anys 1936 i 1939 per voluntaris de la zona, que van haver d'arrossegar pedres, sorra i corall des de tots els racons de l'illa fins on ens trobem.
El Cotton Bay Resort & Spa és un espectacular hotel a peu de platja amb una piscina d'espant.
Al Juan se li surten els ulls de l'òrbita!
L'habitació és senzilla, sense grans luxes, però enorme i amb vistes al mar (això sí, tapades per enormes palmeres).
Deixem ràpidament les maletes i baixem a la platja. Preciosa!
I és clar, a tastar l'aigua de l'espectacular piscina!
Ep, i la de l'oceà!
Esperem l'hora de sopar ajaguts en una gandula, tot aprofitant el wifi de l'hotel.
I ja dutxats i una mica arreglats (tenint en compte les escasses possibilitats que ofereix la nostra maleta) prenem quelcom al bar de l'hotel.
Bona nit!
