Comencem el dia no massa bé, ai que la sort ens està abandonant....
Ara bé, tenint en compte que plou una mitjana de 20 dies al mes, estem tenint molta sort! No ens queixarem pas per una mica de boira...
Ens acomiadem del bonic poblet de Seyðisfjörður i fem via cap al sud, direcció Höfn.
Ai, però la pluja ja ens fastigueja més, joooo!
Hem arribat a Höfn. Els islandesos prefereixen anomenar-la pel seu nom complet, Höfn in Hornafjördur, donat que la població està situada a l'estret fiord que duu aquest nom. La localitat subsisteix de la seva activitat pesquera i de les indústries que es dediquen al processament de les captures de la seva flota.
Plou, fa fred i donat que hem sortit molt d'hora de l'alberg, decidim fer un cafetó abans de seguir ruta. El nostre destí final és un pèl més al sud. Quin serà?
Seguim vorejant la costa, sense poder evitar fer una parada de tant en tant, per gaudir més de l'espectacularitat de l'entorn que estem travessant.
I des de la carretera ja divisem el que és el nostre destí... Ualaaaaa! Ho veieu?!?!
És Hoffellsjökull, una de les moltes llengües glacials que té Vatnajökull, la glacera més gran d'Europa en volum (uns 3.000 km³) o la segona més gran, si el que tenim en compte és la seva àrea (8.100 km²).
Com ja us devíeu imaginar, no passem de llarg i ens desviem de la carretera principal per acostar-nos-hi tot el que ens sigui possible!
Uau... estem al·lucinant!
Tot i que ens costa marxar decidim seguir carretera, doncs encara ens falta molt per veure.
La següent parada la fem per acostar-nos a la llengua Fláajökull.
El nostre destí "real" és Jökulsárlón i donat que se'ns està fent tard (com sempre) decidim evitar la temptació de seguir parant a tot arreu i anar-hi directes. Però, què és Jökulsárlón?
Jökulsárlón és el més gran i més conegut llac glacial d'Islàndia. Va aparèixer per primera vegada entre els anys 1934 i1935, i el 1975 va créixer dels 7,9 km² que llavors tenia fins als actuals 18 km², a causa de l'accelerada fundició de les glaceres islandeses. Té una profunditat màxima d'aproximadament 200 m, el que el converteix, probablement, en el segon llac més profund d'Islàndia.
Després d'un dinar ràpid i a base d'entrepans dins el cotxe (és que fa un fred que pela!) fem de turistes com déu mana i ens enfilem a un d'aquests vehicles amfibis.
Una de les característiques més cridaneres d'aquest llac és que es troba ple d'icebergs, que es desprenen de la llengua Breiðamerkurjökull. Ens hi hem d'acostar, oi?!
Acabada l'excursió anem a prendre'ns una xocolata ben calenta. Estem glaçat! Buf!
Abans de tornar al cotxe ens acostem a la vora del llac i observem (gairebé millor que des del vaixell) la gran quantitat d'icebergs que hi ha. També ens distraiem observant jugar les foques!
Tot i que ens hi quedaríem el que queda del dia tornem al cotxe, doncs hi ha molt per veure encara. Conduïm cap a la llengua Fjallsjökull que ha format el Fjallsárlón, un altre petit llac glacial.
I retornem cap a Jökulsárlón doncs ens ha quedat quelcom per veure. La llacuna desemboca directament al mar i, per tant, amb les pujades i baixades de les marees, els icebergs es mouen regalant-nos un paisatge tan original com aquest: icebergs a la platja!
Després d'haver passat un dels dies més esperats del viatge arribem cansats i emocionats a l'alberg, el Hostel Vagnsstaðir, que no ens decepciona gens ni mica. Una monada!
Dormim en una cabana de fusta, tots quatre, i sopem en el menjador de la casa principal.
Bona nit! Demà, serà un dia encara millor que el d'avui? Difícil...
