Bláa Lónid, o el que és més pronunciable, la Llacuna Blava

A les 15:45 surt l'avió que ens retornarà a la civilització, a la calor de casa, a la família que haurà d'aguantar durant molt de temps les explicacions entusiastes de l'increïble viatge que hem viscut; en definitiva, a la normalitat. Una part de nosaltres en té ganes, és clar, però l'altre.... costa marxar d'aquí. Islàndia enganxa!

Però no siguem negatius, encara falten unes hores per l'enlairament i encara tenim quelcom per veure!

A mig camí entre Reykjavík i Keflavík (on hi ha l'aeroport internacional) hi ha la famosíssima Bláa Lónid (Llacuna Blava), una enorme piscina geotermal que deu el seu nom al blau cel de les seves aigües.

És un llac artificial que es nodreix amb les aigües procedents de la propera central geotèrmica Svartsengi, situada a 200 metres de profunditat, amb l'aigua a una temperatura de 240 ºC. 

El Juan està impacient per entrar-hi!

La temperatura de l'aigua és de 37-39 ºC. La llacuna té sis milions de litres d'aigua de mar geotèrmica, que es renova cada 40 hores. Mostrejos periòdics demostren que els bacteris més comuns no es reprodueixen en aquest ecosistema, per tant, no és necessari fer servir clor ni altres productes de neteja addicionals.

L'aigua és rica en fangs de sílice, algues d'alta resistència calòrica (fins a 70 º C) i components salins (18%). A causa d'això, la Llacuna Blava és reconeguda com una gran piscina terapèutica, fins al punt que les seves aigües i els fangs que es generen en ella, s'exploten comercialment com a productes de bellesa i salut.

Una cerveseta ben fresqueta ve molt de gust! Si és que ho tenen molt ben muntat!

Al sortir de l'aigua és necessari rentar-se bé i acte seguit, amb un sabó neutre que ells mateixos t'ofereixen, si no es vol que la pell, i sobretot el cabell, se solidifiquin. I en donem fe, la Elen i jo, que tot i rentar-nos-el a consciència, sortim amb el cabell encartronat!

I, com si no n'hagués tingut prou... no pot evitar-ho! La veritat és que aquest color d'aigua incita (i molt) al bany!

I ja ha arribat l'hora de tornar cap a casa...

Puntualment, a les 23:30, arribem a casa. No vull fer-me més pesada encara però... ha sigut un viatge IN-CRE-Ï-BLE!!!!!!!!!!!

Golden Circle Tour

Ens despertem a Laugarvatn, una petita població assentada sobre el llac que duu el mateix nom a mig camí entre Þingvellir i Gullfoss, a la ruta principal del famós i turístic tour conegut com el Cercle Daurat. No és difícil endevinar quin és el nostre planning d'avui, oi?

Decidim començar la ruta per Gullfoss, segurament la cascada més visitada de l'illa, no per ser la més bonica sinó per ser, segurament, una de les més espectaculars. 

La Cascada Daurada es troba en el riu Hvítá. A un quilòmetre de la caiguda, el riu fa un brusc gir, caient en dos salts (d'11 metres i 21 metres) en una esquerda de 32 m de profunditat. Aquesta esquerda amida uns 20 m d'amplada i 2,5 km de longitud donant a Gullfoss l'espectacularitat que se li atorga.

Diversos miradors, estratègicament situats, permeten veure-la des de diferents punts de vista: des de dalt.

... i des de gairebé tocar-la. Espectacular!

La següent parada és la vall de Haukadalur, una àrea geotermal molt coneguda per tenir una de les majors atraccions turístiques de l'illa, els guèisers. Un guèiser és un tipus especial de font termal que erupciona periòdicament, expulsant una columna d'aigua calenta i vapor a l'aire. L'explicació natural a aquest fet té el seu origen en la reacció que genera l'aqüífer en ebullició que es troba a la cambra subterrània del pou al contactar amb les capes fredes de la superfície.

El Geysir (també conegut com El Gran Geysir) és el guèiser més antic documentat i un dels exemples més impressionants d'aquest fenomen a tot el món. Va entrar sobtadament en activitat als voltants del s.XIII i generava una torre d'aigua polvoritzada de fins a 60 metres d'alçada. Des de principis del segle XX, el "Gran Geysir" va deixar de rajar aigua a causa del sabó i de les pedres i objectes llançats pels turistes amb l'objectiu de provocar una erupció, activitats que ara, gràcies a Déu, estan totalment prohibides.

Del Gran Geysir només en queda aquest esvoranc, de 20 metres de profunditat i ple, fins a vessar, d'aigua calenta ...

Actualment, la major atracció turística de la vall és l' Strokkur, un altre guèiser que llança aigua cada cinc minuts, que pot arribar als vint metres d'alçada. I aquí estem, amb les càmeres ben a punt, esperant veure la nostra primera erupció!

No podem marxar de la zona sense tornar a veure erupcionar el guèiser, aquest cop, però, decidim acostar-nos una mica més... 

 
Càmera de la Gemma

Càmera del Juan

Per dinar decidim retornar a Laugarvatn doncs és la zona poblada que tenim més a prop. 

Acompanyant-lo amb la cerveseta Viking (els nois) i la boníssima i fresca aigua de l'aixeta (les noies) degustem un dels plats típics de l'illa, la balena. 

La carn és ben bona, sembla filet!, però la serveixen (al meu entendre) amb massa gust a pebre.

Després de dinar ens dirigim cap a Þingvellir, símbol, cor, origen i enclavament de més importància històrica del país. La traducció literària del seu nom, Planes del Parlament, rememora la instauració en aquest important accident geològic, del que es considera la primera assemblea popular del món, l' AlÞing, òrgan del govern local que durant gairebé nou segles continuats es va reunir aquí, a Þingvellir,  per traçar el destí d'aquesta regió nòrdica, fins que el 1984 la institució es va traslladar a  la capital, Reykjavík, on encara ara roman vigent i operativa.

Þingvellir és important, també, perquè des d'aquest punt podem contemplar els límits de les dues grans plaques tectòniques, la nord-americana i la eurasiàtica, que lentament, però sense pausa, es van separant.

Per aquesta gran esquerda, anomenada Almannagjá, hi discorre el riu Öxará que té una petita cascada, l' Öxarárfoss. Decidim anar a buscar-la.

I aquí està! Segons la tradició, Öxarárfoss va ser creada artificialment pels antics membres de l' AlÞing, desviant el curs del riu Öxará perquè es precipités a la falla i atorgués un marc encara més imponent al lloc elegit per les juntes de l'Assemblea Nacional.

I, naturalment, ...

Retornem xino-xano cap al nostre alberg, a Laugarvatn.

I anem a dormir una mica moixos. Aquesta és l'última nit que passarem a l'illa...

Landmannalaugar

A la guia de viatges que portem hi llegim: "entre els nombrosos atractius naturals i paisatgístics d'Islàndia, Landmannalaugar serà, segurament, un dels que deixaran una empremta més sòlida durant l'estada a l'illa". A les altures que estem ja del viatge, lamentablement gairebé al final, em costa molt de creure, després de tot el que ja hem vist. Però... encara ens pot sorprendre més aquest espectacular país? Queda poc per esbrinar-ho...

Anem, però, pas a pas. Recordeu on som? 

Si!! A l'alberg més remot de l'illa!! Això vol dir que abans de fer res hem de desfer tot el camí que varem fer ahir, sense oblidar que tenim el cotxe "aparcat" enmig de dos rius... Tranquils que ho tenim tot controlat: a dos quarts de deu del matí, havent esmorzat i tancat de nou les maletes, esperem a la recepció de l'alberg el nostre àngel salvador (avui fent el paper de taxista).

Avui vivim d'una altra manera la "navegació" en 4x4.

I encara estant dins de l'aigua ja divisem el nostre cotxe que ha fet nit aquí, enmig del no res, juntament amb un altre vehicle d'uns altres afortunats que estan aquí de vacances, i que també han dormit aquí. Ara bé, d'afortunats realment ho som nosaltres, que els gironins estan esperant que passi l'autobús de línia! :)

Carreguem de nou el nostre cotxe, ens acomiadem del nostre àngel salvador i ens disposem a creuar sols els següents rius, rierols i riuets que ens separen de la carretera principal.

D'avisos no en falten! ;)

Gironins! El vostre autobús ja ve!! Sant Antoni Gloriós... aquest autobús creuarà el cabalós riu que hem deixat enrere?! 

Ben a prop de l'àrea de Landmannalaugar hi trobem el Hekla, un estratovolcà que s'eleva fins als 1.491 m d'altitud. És el volcà més actiu d'Islàndia. Pertany a una serralada volcànica de 40 km de llarg. La part més activa d'aquesta cadena de muntanyes, una fissura d'uns 5,5 km de llarg anomenada Heklugjá, es considera el volcà Hekla pròpiament dit.

Les freqüents i extenses erupcions del volcà han cobert una gran part d'Islàndia amb tefra (el 10% de la tefra produïda a Islàndia els darrers mil anys prové del Hekla, en una quantitat que arriba als 5 km³).

Divisem el Hekla (al fons a la dreta); això vol dir que queda ben poc per arribar a destí!

I ja som a les terres altes, a Landmannalaugar, un enorme camp geotermal que s'aixeca fins a 600 metres sobre el nivell del mar al vell mig de la reserva natural de Fjallabak. Landmannalaugar sorprèn pel seu paisatge: muntanyes acolorides de negre, ocre clar, blau i blanc, matisos produïts per les acumulacions de lava, riolita, llacs i neu que s'alternen per tots els seus voltants.

Aquesta és una destinació ideal pels amants del trekking. Hi ha nombroses rutes a fer, diuen que molt ben senyalitzades, de varis dies de caminada.

Nosaltres només hi estarem unes horetes així que les caminades més populars i espectaculars les haurem de deixar per quan tornem a l'illa però, amb una caminada d'un parell d'horetes, ja ens fem una idea de l'espectacularitat que té l'entorn.

Poc més puc explicar d'aquest entorn més que ensenyar-lo perquè cadascú se'n faci una idea.

És un paisatge únic i espectacular. Llàstima que no ens haguem reservat un parell o tres de dies aquí per fer un bon trekking... és clar que per fer-lo hauríem d'estar una mica preparats, i tampoc puc dir que fos el cas... ;)

Landmannalaugar vol dir “la piscina del poble” i això és perquè per l'esplanada glacial envoltada de muntanyes multicolors i de camps de lava hi passa un riu, amb l'aigua a 40ºC. 

Ens acomiadem d'aquest espectacular paisatge i. després d'engolir part de les existències que portem al cotxe, ...

...decidim anar cap a Laugarvatn, on tenim el nostre alberg i on passarem les dues últimes nits que ens queden per passar a l'illa.

I aquest és el Hostel Laugarvatn, el nostre últim alberg.

I la nostra senzilla habitació amb unes espectaculars vistes.

El cansament ja comença a notar-se, després dels 12 dies que portem de viatge a un ritme trepidant, i el que queda d'avui decidim passar-lo ben tranquils i relaxats a les zones comunes del nostre alberg, que estan la mar de bé. Ens dutxem, desfem les maletes, mirem el correu, fem intercanvi des fotos, xerrem i passem la tarda recordant el que hem fet ja i organitzant el poc que ens queda per fer.

I a sopar, i a dormir. Nyam, nyam quina gana!

Bona nit!