Avui el dia es desperta ben diferent del d'ahir, el que ens fa ser conscients de la sort que vam tenir ahir.
Després d'esmorzar, avui sí que toca tancar maletes i deixar l'habitació. Ens posem en marxa i, tot i que circulem per la mateixa zona que ahir, avui sembla una altra. Una espessa boira no ens deixa veure gaire bé res.
Circulem durant gairebé una hora fins a Hellesylt.
Allà fem temps fins a l'hora en què surt el ferri.
El ferri de Geiranger més que un mitjà de transport (que també ho és), és una atracció turística doncs és l'excusa perfecta per gaudir del Geirangerfjord des de l'aigua. El fiord de Geiranger està inscrit, juntament amb el Nærøyfjord, en la llista del Patrimoni de la Humanitat de la UNESCO des del 2005.
El recorregut, de més o menys una hora, ens duu ben a prop dels escarpats penya-segats i dels nombrosos salts d'aigua. També ens permet veure les granges (ara abandonades) però que s'han utilitzat fins als anys 60 i que ara han estat recentment restaurades i que fins i tot es poden visitar (llàstima, això ens quedarà pendent).
Les dues cascades més destacades del fiord de Geiranger són la cascada Søstre (Les set germanes) i la cascada Friaren (El pretendent). Ambdues es troben una davant de l'altra, una a cada costat del fiord.
Arribem al poble de Geiranger, baixem del ferri i seguim la carretera turística Geiranger -Trollstigen direcció a Eidsdal.
Després d'onze empinades corbes arribem a Ørnesvingen, un espectacular mirador que ens permet gaudir d'unes vistes espectaculars del Geirangerfjord.
Arribem a Eidsdal i allà esperem el ferri que ens permetrà seguir camí.
Parem a Gudbrandsjuvet, un altre espectacular mirador, i aprofitem per dinar aquí.
Les aigües del riu Valldøla han format un complex de sots profunds i formacions intricades.
La gola més grossa amida 5 metres de diàmetre i té de 20 a 25 metres de profunditat. Es pot veure molt bé gràcies a unes passarel·les que s'hi han construït.
Seguim la carretera turística, aquest cop direcció a Trollstigen, un tram de carretera molt popular, pel seu pronunciat pendent del 10% i les onze tancades corbes.
Abans de circular-hi, però ens acostem al mirador que permet contemplar-la.
Trollstigen es va inaugurar el 31 de juliol de 1936 després de vuit anys de construcció. La carretera és estreta i amb pocs llocs on els cotxes es poden creuar, tot i que el camí s'ha eixamplat en els últims anys.
En els 700 metres de desnivell hi ha un aparcament i diversos balcons d'observació en què s'hi veuen les corbes i la cascada Stigfossen.
Ara que ja hem vist el que ens espera, a circular-hi!
La Stigfossen té una caiguda de 320 metres.
Ja a baix, seguim circulant cap al nostre destí d'avui: Ålesund. El paisatge segueix essent preciós. Llàstima que tots se'l perden!
Uns més estona que uns altres...
En menys de dues hores ja hem aparcat la furgoneta, hem descarregat les maletes i hem entrat en el nostre hotel d'avui, el Scandic Scandinavie d'Ålesund.
Ålesund és un dels més grans i més importants ports de pesca de Noruega. Aquesta ciutat, de menys de 50.000 habitants, és famosa, a part de per la seva ubicació propera al fiord Geiranger, per la seva concentració d'edificis d'art Nouveau (el que nosaltres coneixem com a Modernisme).
La nit del 23 de gener de 1904, la ciutat va patir un dels incendis més importants ocorreguts en una ciutat noruega. Pràcticament tot el centre va ser destruït, i la població la va haver d'abandonar amb només uns minuts de marge. Únicament va morir una persona en l'incendi, però més de 10.000 persones es van quedar sense casa sota el dur hivern noruec.
Després d'un període de planificació, la ciutat va ser reconstruïda en pedra i maó en Art Nouveau, l'estil arquitectònic de l'època, famós per les seves torretes, agulles i ornamentació decorativa.
Un cop instal·lats a les respectives habitacions decidim sortir a passejar per la ciutat, abans que sigui l'hora de sopar.
Hem decidit, per unanimitat, sopar al restaurant Egon (de la mateixa cadena on vam sopar a Stavanger i a Bergen). Ja sabem que és "bueno, bonito y barato" i està al costat mateix de l'hotel.
Repeteixo plat (la truita àrtica) que és boníssima i a casa no se'n troba...
... i el Juan no pot evitar "dir no" a la barra lliure de pizza... Aix...
En aquesta cadena de restaurants tenen detallets bonics; regalen impermeables quan plou o quaderns de dibuix perquè els nens s'entretinguin mentre els papes mengen... i és aquí on agafo el que l'Ot va descriure com el "regal més xulo del món": un llapis de colors desmuntable!
Decidim rebaixar el sopar (sobretot els que han sopat la barra lliure de pizza....) passejant per la ciutat, que a aquestes hores està la mar de tranquil·la.
I aquesta és la ruta que hem fet avui:
