Bon (últim) dia!
Havent esmorzat, i tancades les maletes, sortim de l'hotel i caminem uns 15 minuts fins a arribar a la terminal del ferri que, en un trajecte d'uns 20 minuts, ens durà a l'illa de Gorée.
Entrem en aquesta galeria i contemplem com elaboren quadres fets amb sorra. I és clar, el Juan en compra!
Aquestes sí que m'agraden!!
Ja a Dakar, sortim del port i caminant arribem a l'hotel.
Els de Barcelona som els primers a marxar i el grup surt a acomiadar-nos a la porta de l'hotel...
Aprofitem el trajecte, almenys fins a sortir de Dakar, per gravar a la retina la capital del país més europeïtzat de l'Àfrica de l'oest i, així i tot, tan diferent de casa.
Havent esmorzat, i tancades les maletes, sortim de l'hotel i caminem uns 15 minuts fins a arribar a la terminal del ferri que, en un trajecte d'uns 20 minuts, ens durà a l'illa de Gorée.
L'illa té una superfície de no més de 36 hectàrees i es troba a tan sols uns tres quilòmetres davant de la capital, Dakar.
Avui en dia, l'illa és un espai de respectuosa peregrinació pels descendents afroamericans dels antics esclaus, i per a tots els que la visitem, doncs l'illa va ser un dels primers assentaments europeus a l'Àfrica occidental i un dels principals focus del tràfic d'esclaus entre els segles XVI i XIX (tres segles!!!!).
L'any 1978 va ser declarada Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO i ens la trobem neta, cuidada i restaurada.
La primera parada és aquí, a la Casa dels esclaus, ara convertida en museu.
La casa és una bonica construcció holandesa, del segle XVIII. Té dos pisos i un pati central, ocupat per una escalinata doble. Fins aquí tot correcte, oi? On hi ha l'horror? Doncs ara us explico. L'escalinata connecta la planta baixa, on s'amuntegaven els esclaus en masmorres, amb el primer pis, on vivien els "amos" i traficants.
El disseny de la casa d'esclaus, incloïa una sala per a homes,...
...una altra per a dones, una altra per a dones joves, una altra per a nens, i una altra per recuperar pes. Els homes haurien de pesar almenys 60 quilos per poder aguantar la travessia. Si no engreixaven, al mar.
En aquest mercat de persones, les dones tenien un valor més gran que els homes, sent el factor determinant la salut, el bust i la dentadura, els nens eren avaluats per la seva dentadura i les condicions en què es trobaven en el moment de la transacció.
Tots els esclaus eren exhibits en les escalinates exteriors de la Casa dels Esclaus, on eren manejats com animals per analitzar i discutir el seu preu. A la part alta de les escalinates, des del balcó, els mercaders i tractants discutien del preu.
Finalment, els esclaus eren portats des dels calabossos al punt en què serien embarcats. El passadís que els conduïa era conegut com El lloc d'on no es torna. No era molt ample, per facilitar el maneig de les persones i en la foscor del túnel, al final, s'apreciava la llum del sol i el mar.
És impossible precisar els enormes costos que per a les nacions africanes va significar aquest comerç. Es calcula que almenys vint milions de persones, tant homes, com dones i nens, van ser segrestats dels seus poblats, traslladats i venuts a tractants que es van establir obertament a l'illa de Gorée. Inconcebible.
Però canviem les cares llargues per un somriure, sortim de la casa de l'horror i anem a passejar per l'illa!
Passem per carrers adornats amb buguenvíl·lies i cases colonials...
...fins que arribem a una plaça convertida en mercat ambulant.
Des de la plaça iniciem la pujada per un passeig de baobabs (on comprem un simpàtic quadre) fins arribar al fort francès de Saint Michel.
Entrem en aquesta galeria i contemplem com elaboren quadres fets amb sorra. I és clar, el Juan en compra!
Som a la part més alta de l'illa i des d'aquí tenim una bona vista de Dakar i del continent.
Descendim i retornem al port, on hem quedat per dinar...
...però encara tenim temps així que entrem en el mercat d'artesania. La intenció és treure'ns de sobre l'escultura de fusta que no ens agrada fent algun intercanvi. Tindrem sort???? Doncs si, la intercanviem per aquestes dues figures, i 7.000 CFA (uns 10 €). Estan fetes a mà, o això em va dir, per aquest artista!
Aquestes sí que m'agraden!!
En sortir del mercat, ben satisfets per l'intercanvi, ens trobem uns quants i seiem una estona, per refrescar-nos una mica i menjar cacauets.
En aquesta terrassa estant, després d'haver vist venedors per tota l'illa, em decideixo per comprar aquest instrument, que a l'Ot segur li farà gràcia. Regatejo, perquè ja no em queden diners, i aconsegueixo que almenys, me'n vengui un.
Com que encara falta una estona per l'hora de dinar, decidim passejar una mica més per l'illa.
Dinem tots junts, en un restaurant a tocar del port, un menú tancat.
I cap al ferri, és hora de tornar a Dakar...
Ja a Dakar, sortim del port i caminant arribem a l'hotel.
Els de Barcelona som els primers a marxar i el grup surt a acomiadar-nos a la porta de l'hotel...
Aprofitem el trajecte, almenys fins a sortir de Dakar, per gravar a la retina la capital del país més europeïtzat de l'Àfrica de l'oest i, així i tot, tan diferent de casa.
Ja a punt d'arribar a l'aeroport, ara això sí que s'acaba. És hora de tornar a casa.
