L'últim dia a Lisboa es presenta molt complet; l'avió surt a les 21:15 així que disposem de gairebé tot el dia per fer de turistes.
Després d'esmorzar tanquem les maletes, deixem lliure l'habitació i passegem (que fa baixada) fins a la Praça do Duque da Terceira i allà agafem el tramvia nº 15, que ens duu a Belém, un barri-homenatge de les proeses de tots els navegants que d'aquí van partir a descobrir el Nou Món.
La primera parada és la Torre de Belém, que constitueix un dels exemples més representatius de l'arquitectura Manuelina.
Quan la ciutat es va convertir en una escala obligada de les rutes comercials, va ser necessària la construcció d'una torre de defensa del port. També va servir (s'ha de dir tot) com a centre de recaptació d'impostos per poder entrar a la ciutat. Les obres van finalitzar-se l'any 1521 .
Arribem 10 minuts abans que obrin i el Juan no pot evitar tastar l'aigua... Ben freda deu ser perquè no es mulla més que els peus!
Obren puntualment les portes a les 10:00, i entrem sorpresos que no ens cobrin entrada. Avui és gratis!! Quina sort que hem tingut!!
La seva estructura consta de dos elements principals: la torre i el baluard.
La torre quadrada, de tradició medieval, s'eleva a cinc plantes per sobre el baluard.
La nau del baluard poligonal, avivada per un claustre, té setze obertures per a troneres de tir rasant.
Com que el que venim a veure principalment són les vistes, i volem evitar aglomeracions, decidim pujar directes a dalt de tot i gaudir de les vistes que la torre ofereix.
Uns arribem més victoriosos que altres... És clar, no hi ha ascensor!
Ara bé, l'esforç bé mereix la pena. Des de dalt gaudim d'unes vistes de Belém, del riu i del Pont del 25 d'Abril espectaculars!
El Pont del 25 d'Abril està considerat una obra excepcional per la època en la que es va construir (1966). Va ser el primer pont que va creuar el riu Tajo i es va realitzar en un temps rècord (tan sols 4 anys). Té 5 km de longitud dels quals 2 kms són sobre el riu, 100 metres d'altura i més de 80 metres de ciments.
Un cop hem degustat les vistes anem baixant, passant per totes les plantes, cada una destinada a una activitat diferent:
- Cinquè pis: Terrassa.
- Quart pis: Capella.
- Tercer pis: Sala d'audiències.
- Segon pis: Sala dels Reis, amb sostre el·líptic i estufa decorada amb semiesferes.
- Primer pis: Sala del Governador.
La Torre de Belém va ser classificada com un Monument Nacional l'any 1907 i declarada Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO l'any 1983.
Conclosa la visita deixem enrere la Torre i ens dirigim al Monument als Descobriments.
El monument va ser construït l'any 1960 per commemorar els 500 anys de la mort de D. Henrique el Navegant i té 52 metres d'altura.
Té la forma d'una caravel·la amb l'escut de Portugal en els costats i l'espasa de la Dinastia d'Avis sobre l'entrada. D. Henrique el Navegant s'alça a la proa, amb una caravel·la a les mans. A les dues files descendents de cada costat del monument, hi ha les estàtues d'herois portuguesos fortament lligats als Descobriments, així com famosos navegants, cartògrafs i reis.
Al nord del monument es troba una enorme rosa dels vents dibuixada al terra, va ser un regal de Sud-àfrica l'any 1960.
Des del monument ja divisem l'increïble Monestir dels Jerònims, considerat pels crítics d'art com la joia de l'estil manuelí i un dels monuments més importants de Lisboa i Portugal.
El monestir va ser encarregat pel rei Manel I de Portugal per commemorar l'afortunada tornada de l'Índia de Vasco de Gamma. És un monument grandiós per les seves dimensions (300 metres de façana), la duració de la seva construcció (150 anys) i el seu cost.
També ens alegra descobrir que avui l'entrada és gratuïta! Yuju!
El magnífic claustre era l'antic pati d'esbarjo dels monjos jerònims. Considerat el més bell exemple d'arquitectura manuelina, és obra dels arquitectes Boytac i Castilho (1541).
Abans de marxar entrem un moment a veure l'església de Santa Maria, que conté el sepulcre de Vasco de Gama, recobert de símbols marins.
Els famosos Pastéis de Belém, recent sortits del forn. Es mengen calents amb canyella i sucre glasé empolvorat... mmm!
Ben endolcits tornem a pujar al tramvia nº15 direcció a La Baixa i baixem a Cais do Sodré per agafar el metro. Ens dirigim al Parque das Naçoes.
Reconvertir el barri industrial de Xabregas i transformar l'est de Lisboa en un nou centre d'atracció turística va ser un dels reptes més importats de la Exposició Universal de 1998. El repte es va aconseguir: el Parc de les Nacions es manté actiu.
El tema de l'Expo'98 era l'oceà. És per això que tot son línies corbes i blanques, que imiten l'univers del mar, les veles, etc. Això es ben apreciable a l'impressionant estació d'Oriente, dissenyada per Santiago Calatraba.
Només creuar l'Avinguda Dom João II topem amb el Centre Comercial Vasco de Gama, inaugurat l'any 1999. Amb les seves 170 botigues repartides en 46.000 m2 i els 15 milions de visitants l'any simbolitza l'èxit de la reconversió d'aquesta part de la ciutat.
L'Elisenda i jo descobrim un KFC! Sense gaire esforç convencem als papis per dinar allà mateix. Mmm! Quina gana!
Al sortir passegem pel parc...
...i ens acostem a l'Oceanogràfic, un dels aquaris més grans d'Europa. Volem entrar-hi, però tenint en compte l'hora que és, i tot el que encara volem fer, ja veiem que no tindrem temps... en una altra ocasió...
El Juan saluda al Vasco, un personatge que coneix molt bé perquè just acaba de preparar i entregar a la FOX el trailer del projecte d'una sèrie de televisió protagonitzada per aquest personatge i on es pretén transmetre bons valors als nens sobre com cuidar el medi ambient.
De l'oceanogràfic volem anar a la Torre Vasco de Gama que és just a l'altra punta del parc. Un telefèric ens hi durà!
Al baixar del telefèric...
...observem el pont Vasco de Gama, inaugurat l'any 1998 i que sembla haver resolt en bona part els problemes de trànsit entre el nord i el sud del país. Juntament amb el túnel del Canal de la Mànega, aquest pont és un dels projectes d'obres públiques més importants del s.XX. Amida 18 km de longitud, 10 km són sobre el riu i té sis carrils de circulació.
La Torre Vasco de Gama és un monument erigit al descobridor de la ruta de la Índia i que recorda la proa d'un vaixell. Al voltant del pal central es desplega una estructura estilitzada metàl·lica en forma de vela.
La nostra intenció és utilitzar l'ascensor exterior cara al mar que permet accedir a la terrassa panoràmica a 145 metres d'altura però quan hi arribem està tot tancat per obres...
Deixem enrere la Torre i passegem per Rua da Pimienta, plena de terrasses. En una d'elles ens hi asseiem una estona, tot prenent una Coca-Cola i degustant els pastéis de belém que ens queden.
Un cop refrescats i descansats decidim tornar cap al centre, hi ha una espina clavada que hem de treure'ns abans de marxar a casa...
El papi passeja pel Jardí Garcia da Orta, amb 2.300 plantes de 420 especies diferents.
L'espina que tenim clavada i que per sort ens podem treure és gaudir del trajecte del tramvia nº28, i gaudir vol dir anar assegut. Per aconseguir-ho pugem esclafats a un dels tramvies i fem el recorregut fins que arribem al final. Allà ens obliguen a baixar però fem cua i no pugem al tramvia de nou fins que ens toca ser els primers. El resultat:
La veritat és que val la pena:
Quan arribem a la Plaça del Comerç comença a haver-hi caravana així que decidim baixar, ja satisfets del recorregut gaudit i seguir a peu. Ja és hora d'anar a l'hotel per recollir les maletes...
Ens acomiadem de La Baixa tot caminant per Rua Augusta fins que arribem a la Praça Dom Pedro IV.
Allà mateix hi ha l'elevador de Santa Justa i l'utilitzem per última vegada per pujar al Bairro Alto.
Un cop a dalt no podem evitar fer una última ullada a les vistes de la ciutat, abans de donar-li l'esquena...
Quan al final del dia es retorna a l'hotel, en el que ja no tens habitació, és símbol, inequívoc, de que el viatge ja s'acaba...
L'elevador da Gloria ens torna a estalviar una bona caminada, aquest cop de baixada, i ens duu a la Plaça dels Restauradors, on agafem l'autobús urbà que ben esclafats ens duu a l'aeroport.
Des de l'autobús diem adéu a la capital portuguesa que durant tres dies ha estat casa nostra.
Fins sempre Lisboa!
.JPG){kind=link}
.JPG){kind=link}
.jpg){kind=link}
.JPG){kind=link}