Només ens separen 80 km de Pisa, o el que és el mateix, un viatge d'una hora i deu minuts en tren, així que no podem evitar anar-hi. Decidim agafar el tren de les 07:51, per això tenim les cares de son a l'hora d'esmorzar, i hem de córrer per no perdre el tren.
A les 09:00 arribem a l'estació de Pisa Centrale, i a les 10:00 ja divisem la torre inclinada. Només 2 km ens separaven de la torre, però la falta de rètols, d'informació turística i de caminants pel carrer a qui preguntar van fer que donéssim més voltes que una baldufa.
La construcció del campanar es va iniciar l'any 1173. La torre va començar a inclinar-se abans de que s'acabés el tercer pis (el pes resultava excessiu perquè el sòl d'al·luvió arenós pogués suportar-lo) i es va parar la construcció durant un segle.
L'any 1272 es va reprendre i s'hi van afegir quatre noves plantes, construïdes amb cert angle a fi de contrarestar la inclinació ja existent. El 1284 es va tornar a parar la construcció desprès de la derrota de Pisa a mans dels genovesos.
Finalment, l'any 1372 es construeix l'última planta, el campanar, gairebé dos segles després d'haver col·locat la primera pedra.
L'altura de la torre és de 55 metres des de la base, es creu que el seu pes és de 14.700 tones, la inclinació és d'un 10% i té 294 graons. Apa, cap amunt!!
El Jordi es queda a la base del campanar i el Juan i jo pugem fins a dalt de tot.
La baixada costa més que la pujada, però buf, prova superada!!
L'esforç realitzat per pujar tants esglaons ens fa entrar gana, així que fem un esmorzar-dinar amb unes vistes insuperables. Quin entrepà de mortadel·la més bo!!!
El campo dei Miracoli és un dels més bells conjunts arquitectònics d'Itàlia. Inclou el Duomo, amb la seva façana romànica amb incrustacions de pedres precioses, el baptisteri, el cementiri i evidentment el campanar, més conegut com a torre inclinada.
L'any 1272 es va reprendre i s'hi van afegir quatre noves plantes, construïdes amb cert angle a fi de contrarestar la inclinació ja existent. El 1284 es va tornar a parar la construcció desprès de la derrota de Pisa a mans dels genovesos.
Finalment, l'any 1372 es construeix l'última planta, el campanar, gairebé dos segles després d'haver col·locat la primera pedra.
L'altura de la torre és de 55 metres des de la base, es creu que el seu pes és de 14.700 tones, la inclinació és d'un 10% i té 294 graons. Apa, cap amunt!!
Ja ens perdonareu, però no podem evitar fer-nos la típica foto... Qui ha anat a Pisa i no se l'ha feta, eh?!?!
Pisa no té gaire més per veure així que ens decidim a agafar un altre cop el tren i anar a Siena. La veritat, molt bona elecció!
Arribem a l'estació de Siena i resulta estar una mica apartada del centre històric, i com sembla ja habitual, no trobem informació de com arribar-hi. Bé, preguntant s'arriba a Roma, oi?
A l'Edat Mitjana la ciutat de Siena va ser un florent centre cultural i tèxtil. Aquesta prosperitat es va veure frenada l'any 1348, quan la pesta negra va delmar la població. Des de llavors, el domini de la Toscana va passar a mans de Florència. Gràcies a això, Siena conserva pràcticament intacta la seva aparença medieval.
La Piazza dei Campo és la plaça central de la ciutat, té forma de mitja lluna i es troba entre les places més boniques de tot Itàlia, i la veritat, no m'estranya! És preciosa!
Dos cops l'any s'hi celebra el Palio, la famosíssima carrera de cavalls sense muntura que dura tan sols 90 segons.
A la mateixa plaça hi ha el Palazzo Pubblico, que data del s. XIV. És famós el seu campanar, anomenat Torre del Mangia, erigit entre el 1325 i el 1344. La torre va ser dissenyada per superar en altura al Campanile de Florència (veïna i rival). El Juan i jo no podem evitar pujar-hi.
El Jordi, mentre espera que baixem de la torre, descobreix una gelateria on fan uns gelats de xocolata deliciosos, així que només retrobar-nos ens incita a tastar-los, no sense ell menjar-se'n un altre!
Rebaixem el(s) gelat(s) caminant els carrers d'estil medieval de Siena, i anem a veure el Duomo.
Després, i aprofitant els últims minuts de llum, ens asseiem en una terrasseta de la mateixa piazza dei Campo i prenem un cafè, tot gaudint de l'ambient d'aquesta cèntrica plaça.
Quan ja és fosc mengem un tros de pizza, i tornem cap a l'estació de trens, a buscar el tren que ens torna cap a Florència.
Ha estat un dia molt intens, però realment ha valgut la pena. Buona notte scorsa!
