dijous, 30 d’agost del 2012

Rheinfall, el Salt d'aigua més gran d'Europa Central

Les cataractes del Rin (en alemany: Rheinfall) són el major salt d'aigua a l'Europa central i es troben en el curs de l'Alt Rin, a uns 40 km al nord de Zürich. Cap allà anem!


Baixem a l'estació de tren de Schloss Laufen am Rheinfall i sentim la cataracta abans de veure-la. Quin soroll!


Fa més de 15.000 anys, el Rin va canviar el seu llit per un de nou i al límit entre les dures roques calcàries i les graves més toves va sorgir la Cataracta del Rin


El salt té una amplada de 150 metres, des d'on es precipiten estrepitosament diversos centenars de metres cúbics d'aigua per segon, a una profunditat de 23 metres. I al mig de tot, una enorme roca desafia l'erosió, des de fa mil·lennis.

Diverses rutes amb vaixell permeten veure les cataractes des de diferents punts de vista. Nosaltres elegim la nº 4...


...que ens acosta molt a la sorollosa cataracta, xulíssim!


 Ja fora del vaixell decidim explorar la zona i... 


...algú cau a l'aigua... Què estrany oi?


El dia ha començat lletjot, però ha anat empitjorant i de cop... tots a cobert!


Abans de retornar a Zürich, tot i la pluja, decidim parar a Stein am Rhein i passejar-la doncs és famosa pel seu centre medieval, incloent moltes cases i frescos amb entramat de fusta.


El dia no acompanya massa i decidim retornar a Zürich. Cap al tren s'ha dit!


A l'estació de trens de Zürich ens trobem amb la Inés i la tieta Loli. Allà mateix agafem un tren i en 7 minuts ens trobem a l'estació de casa seva. Ens ensenyen on viuen i és una cucada. Tot i viure fora la ciutat (em recorda a La Floresta) estan molt ben comunicats amb el centre. Passem la tarda amb ells i al vespre, decidim retornar al nostre hotelet.


Demà és l'últim dia a Suïssa... Bona nit!

dimecres, 29 d’agost del 2012

De St.Moritz a Zürich, en 4 horetes!

Bon dia Sant Moritz!

El jardí de l'hostal, amb piscineta i tot!

Quina sort estem tenint amb el temps! Un altre dia esplèndid! 
Aprofitem que el desorbitat preu de la senzilla habitació té inclòs l'esmorzar i ens posem les botes. Sobretot el Juan, que queda encantat amb el bufet de formatges!


Amb l'estómac ple deixem l'habitació, tornem a carregar motxilles i a esperar el bus.


Avui dormirem a Zürich, al nord del país, però abans d'arribar-hi farem algunes parades. Primer de tot parem al centre, a tocar de l'església Sant Maurici,... 


...que el Juan ahir es va quedar amb les ganes de quelcom!


Amb el caprici satisfet, tornem a la parada del autobús; ara sí, per anar directes a l'estació de trens. 


Ens dirigim a Zürich, a 4 hores de distancia, però a mig camí passem per Chur i hi farem parada.


Amb una història de més de 5.000 anys, Chur és considerada la ciutat més antiga de Suïssa. Passegem pels seus carrers i les seves places durant poc més d'una hora, abans de tornar a agafar el tren.


A l'hora convinguda retornem a l'estació i cap a Zürich!
Aprofitem les dues horetes de trajecte per dinar...


...i per fer la migdiada!


I en un tres i no res, trepitgem la ciutat més gran del país: Zürich!
Ens allotgem al senzillíssim, però super cèntric, City Backpacker Hotel Biber.


Aquí dormirem les pròximes dues nits.
Deixem les maletes a l'habitació i sortim a descobrir la ciutat.


A la vora del llac, amb vistes als Alps coberts de neu a l'horitzó, Zürich, la ciutat més gran de Suïssa, és una autèntica cucada! O no?


Decidim sopar "a lo grande" que portem moltes amanides a sobre, i ens ho mereixem!


I païm el sopar passejant pel centre, tot il·luminat.


Bona nit!

dimarts, 28 d’agost del 2012

El Glacier Express, l'exprés més lent del món

El Glacier Express, l'exprés més lent del món, és també el més famós: en el viatge des de l'encantador Zermatt fins al no menys elegant St. Moritz, el tren no escatima en encants paisatgístics ni en rendiment tecnològic. En menys de vuit hores, el tren blanc i vermell travessa la serralada dels Alps, passa per 91 túnels i es balanceja per 291 ponts.

Amb aquesta descripció, i amb la il·lusió de pujar a un dels trens panoràmics que oferta Suïssa, fem la reserva del bitllet.

El tren surt de l'estació de Zermatt a les 09:59 h així que ens espavilem per esmorzar tranquilament. Gaudim del bufet que tenim a l'alberg...


...ens carreguem les motxilles a l'esquena....


...ens acomiadem del bonic Cerví...


...i cap al tren!


La ruta, que dura 7 h 45 min, passa per varis punts d'interès paisatgístic.


Podeu veure virtualment la ruta que fa el tren, accedint aquí.
En marxa doncs!


Des del propi seient, fent ús d'auriculars, escoltem curiositats sobre el trajecte.


El tren ofereix un menú, preparat en el vagó-restaurant, però nosaltres seguim amb les ja tradicionals amanides del Coop que, a més, ens han sortit a meitat de preu, doncs estan a punt de caducar!


De postres ens mengem unes galetes, cortesia del Glacier Express... :)


Passen les hores mentre gaudim del paisatge, que és maquíssim (val a dir que com el que portem vist fins ara...)


I fent alguna becaineta...


Un dels moments esperats del viatge és gairebé al final del trajecte, quan travessem el viaducte de Landwasser, construït entre 1901 i 1903 i que des del 2008 forma part del Patrimoni de la Humanitat. Té una longitud de 136 metres i una alçada de 65 metres. Havíem vist fotos, i és brutal!


És clar que, quan vas dins del tren, pràcticament ni te n'adones de l'espectacularitat d'on ets... :(


Arribem puntualment (no podia ser d'una altra manera, estem a Suïssa!) a St. Moritz. A la mateixa estació de trens agafem un autobús que ens duu fins a la porta de l'alberg on ens allotgem aquesta nit, el St. Moritz Youth Hostel.


La nostra habitació és senzilla però molt acollidora. L'alberg és completament nou!


Deixem les maletes, explorem una mica l'alberg i descobrim....



...una habitació pleeeeeeeeena de màquines recreatives i de videojocs!!!


Abans que el Juan es torni boig de l'emoció, aconsegueixo fer-lo sortir, i passegem fins al centre. Sant Moritz és un important centre vacacional, tan a l'estiu com a l'hivern. Ens recorda a Andorra. És bonic, però està (massa) tranquil.

Ens acostem a veure la Torre inclinadadel Segle XII, que trobem a la riba del riu Inn. Amb els seus 33 metres d'altura i una inclinació de 5,5 graus, s'ha convertit en un dels símbols característics de St. Moritz.


El riu desemboca al llac de Sant Moritz...


...i evidentment.... ;)


Poc hi ha per veure. Tot i que és bonic, tampoc ens crida massa l'atenció. Ara, no podem negar que és l'escenari d'un dels moments més divertits del viatge...


Bona nit!