dimecres, 7 de juliol del 2010

Ei família, que ens bategem!

Avui ens despertem moooooolt d'hora: a les 7:00 h.! És l'últim dia a l'illa i volem aprofitar-lo al màxim!


Les tres illes malteses: Malta, Gozo i Comino són el segon lloc de busseig preferit pels europeus, després del Mar Roig. Per què? Doncs perquè els llocs ideals pel busseig estan molt a prop uns dels altres i van des de ports naturals fins a restes de vaixells naufragats, passant per badies, penya-segats, barreres de coral i coves laberíntiques.

Tampoc oblidem que les aigües malteses són de les més netes i clares del món i tenen molt bona visibilitat.

Hi ha moltíssims (i espectaculars) llocs on bussejar però un no pot llogar l'equip i tirar-se al mar a la brava. Necessites un títol mínim que acrediti que tens la formació necessària per bussejar sol. Per obtenir una llicència federativa que ens faculti per poder practicar el submarinisme hi ha varies organitzacions que estan autoritzades. PADI és l'escola més estesa a nivell mundial.

Pel temps del que disposem només podem optar al Discover Scuba Diving, el baptisme del busseig, en el que aprenem a utilitzar l'equip de busseig en aigua poc profunda i en el que s'explica breument el que es necessita per explorar el món aquàtic.

A La Valletta, ahir a la tarda, vam contractar el baptisme i aquest matí, després d'esmorzar agafem l'autobús que ens duu a Sliema, el centre turístic més modern de Malta.


Hi arribem amb temps, doncs no volem fer tard, i esperem que es faci l'hora tot passejant per Tower Road, un passeig marítim de 5 km de longitud ple de botigues i restaurants.

A Sliema no hi ha platja de sorra...


...però es pot nadar des de les plataformes repartides per tot el passeig.


Per fi és l'hora. Després d'una classe teòrica en la que ens expliquen en què consisteix l'equip, ens donen les nocions bàsiques d'ús, normes de seguretat i ens expliquen com comunicar-nos dins l'aigua, passem a la tan esperada part pràctica.


Ens vestim amb tot l'equip. Ens posem les bombones i....
- Juaaaaaaaaaaaaaaaan! Ajuda'm a aixecar-me que m'he enganxat amb quelcom!
El Juan m'ha d'ajudar a aixecar-me però no estic enganxada enlloc... simplement que les bombones pesen una barbaritat!!!!!


I per fi baixem a l'aigua... ens submergim fins a 5 metres, a tocar de la vora, i practiquem tot el que hem après en la classe teòrica. Xulíssim!!!!!!!!!! Ens hem quedat amb les ganes de veure vaixells enfonsats... però l'experiència ha sigut prou bona com per quedar satisfets.

Retornem a La Valletta i dinem a la terrassa del nostre restaurant habitual...


...amb oli d'oliva!...


...i amb espectaculars vistes al port i a Les Tres Ciutats.


Ja és hora de retornar a l'hotel, a recollir les maletes...


...i volar cap a casa.


Fins sempre Malta! Ens has encantat!

dimarts, 6 de juliol del 2010

Un viatge a l'Edad de Pedra i de relax a Les Tres Ciutats

Avui retrocedirem 4.000 anys tot visitant el temple d' Ħaġar Qim, un impressionant temple megalític que data del període Ggantija (entre el 3600 i el 2500 a.C.).

L'autobús ens deixa a prop del temple, però hem de caminar una mica per arriba-hi.


El temple il·lustra a la perfecció l'ingeni i la complexa estructura social d'una societat que va viure aquí durant 3.000 anys, però que va desaparèixer, de sobte, entre els anys 2500-1800 a.C.

Ħaġar Qim va ser excavat, per primera vegada, l'any 1839. Consisteix en una sèrie de càmeres ovalades, afegides durant varies èpoques a una estructura original en forma de trèvol.


Uns orificis al voltant de l'entrada mostren el lloc on originalment hi havia les portes que tancaven el recinte. Està construït amb una pedra calcària tova, el que la feia fàcil de tallar, però que suporta malament el pas del temps. És per això que el temple està protegit per una gran lona.


Un dels blocs de pedra amida 7 metres d'altura, per tres d'ample.


L'any 1992, va ser declarat Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO.

Va ser aquí on va ser descoberta la famosa Venus de Malta, que pot visitar-se al Museu Arqueològic de La Valletta. 


Si camines 5 minuts, direcció al mar, topes amb un altre temple, el temple de Mnjadra. Aquest està ubicat en un emplaçament més protegit, i està construït amb pedra calcària coral·lina, més resistent. Els dos temples comparteixen una muralla exterior, cosa que fa pensar que en altres temps n'eren un de sol, però actualment aquest segon temple no es pot visitar.


Retornem a La Valletta amb l'autobús (com si no?) i dinem una amanida. El Juan de pollastre i jo de salmó. Sant Antoni Gloriós! Ja veurem si podrem acabar-nos-la!


A la tarda ens fa il·lusió tornar a les Tres Ciutats, però aquest cop no ho farem amb l'autobús.

La Dghajsa (es pronuncia daisa) són vaixells-taxis que recorden a les góndoles i que estan pintades de colors. En general tenen un petit motor, i capacitat per dos passatgers. El trajecte que fan, del Port de La Valletta fins a les Tres Ciutats ofereix una visió xulíssima de les muralles, que no ens podíem perdre.


Passegem per les Tres Ciutats, prenem un cafetó i passem agradablement la tarda.


Decidim tornar de la mateixa manera en la que havíem arribat. Una delícia!


Fem temps per l'hora de sopar a l'habitació, tot gaudint de les espectaculars vistes que tenim del Grand Harbour, el port de La Valletta.


Bona última nit a Malta...

dilluns, 5 de juliol del 2010

L'Azur Window, a Gozo

Bon dia Malta!


Avui deixem l'illa de Malta i anem a Gozo, situada al nord. És més petita, més verda i amb una vida més lenta que Malta. No té boscos ni rius. És una de les poques illes mediterrànies que no ha patit la invasió turística i sembla ser que és un paradís per el busseig.


L'única manera d'arribar-hi és amb el ferry, que surt des de Cirkewwa i que ens hi durà en uns 25 minuts. Però primer... cap al bus!


El ferry ens deixa a Mgarr. Allà agafem un altre autobús, doncs el nostre destí queda a 12 km del port. 


Ens dirigim a Dwejra Point (a l'oest de l'illa) i per arribar-hi travessem un paisatge gairebé desèrtic.


A Dwejra, el mar penetra sota els penya-segats per una obertura natural, formant una petita llacuna anomenada Inland Sea (mar interior) completament tancat i envoltat de penya-segats, com un gran llac d'aigües color maragda.


L'aigua, contínuament renovada, es conserva fresqueta...


És molt segura per banyar-se, i inclús es pot creuar el túnel bussejant.


Des d'aquí surten, contínuament, barques de pescadors que travessen la gruta fins a mar obert. L'excursió, que dura uns 20 minuts, et permet apreciar un paisatge salvatge i ple de cavernes de pedra coral·lina.


Des de la barca descobrim un dels símbols naturals de l'illa: la Azur Window (la finestra blava), un gran arc de pedra format per una immensa cornisa rocosa de 100 metres de longitud i 20 metres d'altura sota el que piquen les onades sense parar.


A poca distancia de la costa veiem un illot rocós de 20 metres d'altura conegut com el Fungus Rock pel tipus de vegetació que el cobreix, una planta coneguda com a “esponja maltesa”, amb aspecte de fong.


Quan acaba el viatget en barca decidim veure la Azur Window des d'un altre angle.


Tot i que el Juan ja ha tastat l'aigua, no pot evitar tornar-ho a fer!


Retornem a l'illa de Malta amb el ferry...


...i el Juan no pot evitar banyar-se en les aigües cristal·lines del port de Cirkewwa.


Altre cop al bus i cap a l'hotel, a empolainar-nos una mica i a sopar!


Nyam, nyam! Què bo! Bona nit!