dissabte, 1 de setembre del 2018

Un gran comiat entre llacs, cascades, caldeiras i dofins, mooooolts dofins!

Avui ens aixequem d'un bot. Quin dia ens espera!!

Esmorzem al mateix lloc dels últims dies perquè compleix les 3 "b": "Bueno, bonito y barato". Bé, bonito bonito no és que ho sigui massa, però és a tocar de l'hotel, té lloc per aparcar i bo i barato sí que ho és!

Amb la panxa satisfeta iniciem ruta, direcció a la Lagoa do Fogo però no sense abans parar a un dels molts miradors (gairebé tots espectaculars) de l'illa: el Miradouro da Bela Vista.

La Lagoa do Fogo és un llac de cràter en el volcà d'Água de Pau. És el més elevat sobre el nivell de la mar a l'illa de São Miguel i per sort, les autoritats governamentals no permeten la construcció moderna al voltant d'aquest llac protegint així el seu entorn. Com no podia ser d'una altra manera, té el seu propi mirador.

La cascada del Salto do Cabrito, situada a Ribeira Grande, al costat d'una central hidroelèctrica, és un espectacular salt d'aigua de 40 metres d'altura que forma una piscina que convida al bany. 
Com és natural, el Juan no pot refusar la invitació!
I, ja ben refrescats, retornem al cotxe i ens dirigim de nou a Vila Franca do Campo, que el Juan està a punt de descobrir la sorpresa que li tinc preparada, un regalet en agraïment per acompanyar-me: nadarem entre dofins!!!!!!!!

Ara bé, no sé pas si ho podrem demostrar doncs justament ahir se'ns va espatllar la càmera aquàtica que teníem... Quin disgust!! Però el Juan, que de beneit en té ben poc, em fa la gran pregunta: "On anem, ens caldrà?" I, és clar, la resposta és: "Sí, i tant!" Així que abans d'anar al port, punt de trobada per fer l'activitat sorpresa, correm desesperats a la recerca d'un centre comercial o botiga on ens puguin vendre una càmera similar. En trobem, i la comprem, però és una mica cacona, i servirà només per cobrir la jornada i poc més...! Ens fa adonar d'on som: a una illeta, perduda en la immensitat de l'Atlàntic, no a Barcelona!
Contractat a la mateixa Futurismo hi anem amb llança ràpida (la que ens hagués agradat tenir ahir!) i, a tota velocitat sortim a buscar dofins, que costen de trobar!! Arriba, fins i tot, a ploure una mica: les gotes se'ns claven com a punxes i fa un fred que pela!, però escolta, ja ho diuen que "sarna con gusto, no pica".
I per fi, després de molta estona, trobem un banc de dofins!!! Ja és espectacular veure'ls des de la llança perquè els tenim ben a prop, com serà veure'ls des de l'aigua...!!

Amb el banc localitzat, la llança corre al costat d'ells i la meitat dreta de la llança es prepara per saltar. El capità fa un gir per creuar el banc i... "Go! Go! Go!!" A l'aigua!!!!!!!! 

El guia ens explica que cada grup farà tres salts. Ara ens toca a nosaltres. Quins nervis!!!!!
I..."Go! Go! Go!!" Saltem!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!

Woooow!!!!!!!!!!!!!!!!!! El títol "Nadar entre dofins" és una mica (molt) pretensiós perquè els veus passar ràpidament, però no deixa de ser impressionant!
Fem els tres salts i gaudim d'allò més veient passar els dofins per sota nostra, ben juganers. 


Que macos que són!!!
Fets els tres salts, seguim gaudint del trajecte, ja de retorn a Vila Franca do Campo, ja que els dofins ens hi acompanyen.


Arribem a port súper contents i entusiasmats amb l'experiència...


... i dinem allà mateix, que ja és tard i tenim gana!


Tot i que podríem donar el dia per acabat i estar-ne ben satisfets encara tenim tota la tarda per davant i bé s'ha d'aprofitar, que és l'últim dia complet a l'illa! Així que aixequem els culs de la cadira per aposentar-los al cotxe i conduïm fins a Caldeira Velha.

La vegetació de Caldeira Velha és d'allò més variada i exòtica. Des de sorprenents falgueres gegants, fins a frondosos boscos de laurisilva, passant pels típics líquens que creixen a la vora dels rierols que es formen a la zona.


La Caldeira Velha es troba en la mateixa vessant del volcà Água de Pau, un dels tres volcans que va provocar la gènesi de l'illa amb la seva erupció i en el cràter del qual, a causa de les constants pluges, s'ha format un dels llacs més famós i bonic de l'illa, la Lagoa do Fogo que hem visitat aquest matí. 

Si bé el volcà porta inactiu des del segle XVI, la seva intensa energia interna no ha cessat i és la causant de les altíssimes temperatures a les quals arriben les aigües dels gorgs naturals de parc natural.

El primer que albirem són la Poça dos Vimes i la Poça dos Fetos que tenen, totes dues, una temperatura de 36 graus! Però estan a rebentar de gent així que decidim seguir inspeccionant la zona.


L'aigua d'aquesta bassa no és apta per al bany perquè la temperatura de les seves aigües està entre els 60 i els 100 graus ... De fet no para de bullir!


Acabem la particular ruta de tolls en la coneguda com a Poça de la Cascata. Una bassa natural d'aproximadament un metre de profunditat que compta amb la seva pròpia cascada i les aigües tenen uns 24 graus.


Retornem a la Poça dos Vimes i la Poça dos Fetos, ara ja més buides de banyistes.


Ja ben arrugats sortim de l'aigua i passegem per l'entorn, que sembla la selva tropical, abans de deixar enrere la Caldeira.


Fem una parada ràpida a les Termes dos Caldeiras, de Ribeira Grande, un complex termal construït al segle XIX.

A la zona central de la vall hi trobem una caldera d'aigua de grans dimensions, amb aigües en tons celestes que estan en continua ebullició. A l'edifici termal del segle XIX i a l'altre costat de la carretera, hi ha una "fumarola" al costat de la qual es van construir tancs de pedra per rebre aigua calenta natural i graelles per menjar a l'aire lliure.


Abans de retornar a Capelas, on ens allotgem, no podem evitar desviar-nos una mica, fins al Mirador de Santa Iria. Des d'aquest mirador s'aprecia la gran bellesa natural de la costa nord de l'illa.


Avui ens regalem un bon sopar de comiat. Nyam, nyam!


I a punt de rebentar, donem el dia per acabat. Bona nit!

divendres, 31 d’agost del 2018

A la recerca de cetacis, per poder visitar l'illot de Vila Franca do Campo

Situat davant de la població de Vila Franca do Campo, a prop d'1 km de la costa, l'illot de Vila Franca és el resultat del cràter d'un antic volcà submergit i es considera un dels principals atractius turístics de l'illa de São Miguel.


Catalogat com a reserva natural, les parets del seu cràter es troben revestides per una vegetació endèmica i al seu interior hi ha una piscina natural amb una forma gairebé perfectament circular, que es comunica amb el mar a través d'un estret passatge. Aquesta obertura es denomina Boquete i està orientada a nord, és a dir, en direcció a la costa de l'illa, el que impedeix que l'agitació marina afecti l'interior. Pel que hem llegit, les seves aigües cristal·lines i la petita però encantadora platja resulten excel·lents per a la pràctica de la natació i del submarinisme. No ens ho podem pas perdre, oi??

En tractar-se d'una reserva natural, el nombre de visitants per dia es troba limitat i accedir-hi per lliure és del tot impossible (ho hauria d'haver reservat amb temps...!) així que ens veiem obligats a comprar un paquet turístic, que inclou una sortida de 3 h a la recerca de balenes (la clàssica excursió que ja vaig dir que mai més faria), el dinar en un restaurant local de Vila Franca do Campo i el trasllat i visita de 2 hores a l'Ilhéu, amb la companyia Futurismo.

Per decepció nostra, aquest és el vaixell amb el qual farem l'excursió. Massa gran... en fi, és el que hi ha. Sortim de Ponta Delgada, la capital, a la recerca de cetacis. En trobarem?


Balenes, com era d'esperar, ni una. Però dofins.... Moltíssims!!!! Ens encanta!


Ben satisfets, tot i no haver vist balenes, albirem Vila Franca do Campo i el seu illot, el nostre següent destí.


Ara bé, primer, a dinar! Un bufet prou bo.


Un petit vaixell de pescadors, rehabilitat per fer els trasllats de Vila Franca do Campo a l'Ilhéu, i viceversa, ens trasllada a l'illot amb instruccions molt clares de l'hora a la qual hem d'estar preparats perquè ens reculli.


L'illot és un petit paradís...


... ple de gent! Ara entenc perquè en limiten l'aforo!


Ens hem emportat les ulleres i el tub respirador i passem el temps que tenim dins l'aigua, buscant peixets i altres espècies.


I el temps passa volant, i toca marxar. Ja ens vénen a buscar...!


Ja a Vila Franca do Campo tornem a pujar al vaixell gran, amb el que hem vingut fins aquí, i ens retorna a Ponta Delgada mentre hi ha qui aprofita per fer una becaineta sota la mirada perplexa d'alguns veïns de seient.


Ja a Ponta Delgada agafem el cotxe i com que encara és d'hora decidim visitar la plantació de pinyes Ananases Arruda que és gratuïta i ens resulta molt interessant!


Aquestes pinyes són les úniques que es cultiven en hivernacle, una tècnica que ha permès als açorians la producció més o menys extensiva en una zona del planeta on el clima no és el més propici per fer-ho.


Ja amb la sensació d'haver aprofitat bé el dia decidim retornar a l'hotel però anant per la carretera, el Juan veu una gran antena ben desangelada, que sembla abandonada, i no pot evitar parar i fer algunes fotografies i vídeos.


Ja a l'hotel, el Juan es pren una fresqueta cerveseta a la vora de la piscina, després d'un nou banyito, mentre jo em dutxo i m'arreglo una mica, per sortir a sopar.