Em desperto d'un bot! Primer perquè vull degustar amb tranquil·litat l'esplèndid esmorzar que es deu servir en un hotel de 5 estrelles i segon perquè em moro de ganes de veure d'aprop les Victoria Falls.
Amb la colla hem quedat a les 09:00 per esmorzar en aquesta magnífica terrassa.
A tots se'ls ha enganxat la parsimònia local doncs tots fan tard (menys en Joan, que ja ha esmorzat) així que començo esmorzant sola.
De mica en mica van arribant la Marta i la Lupe, la Manoli i en Mario i els Santos, la Belen i la Julia, així que jo vaig menjant del bufet fins que acaba l'últim. Havent esmorzat anem un moment a les habitacions a rentar-nos les dents i fer pipí i quedem davant la terrassa de l'hotel, per entrar tots junts al parc.
Entre un i l'altre no ens posem en marxa fins gairebé tres quarts d'onze! Mare meva quines hores! Però no m'estresso gents ni mica. Estic contenta de ser una bona colla els que anem tots junts.
Des del mateix hotel hi ha un camí que en uns deu minuts et porta a l'entrada del Parc Nacional de les Cascades Victòria.
A l'entrada del parc paguem 30 $ i... cap a dins!
Tot i que són conegudes localment com Mosi-oa-Tunya, la fumera que retruny, David Livingstone, missioner i explorador escocès, fou el primer europeu que va observar les cascades l'any 1855 i les va rebatejar en honor a la reina Victòria.
Al voltant de les cascades s'han creat dos parcs nacionals, el Mosi-oa-Tunya National Park a Zàmbia i el Victoria Falls National Park a Zimbabwe, i actualment són una de les principals destinacions turístiques de l'Àfrica austral.
El riu Zambesi, en precipitar-se per la cascada, té una amplària de 1.708 m, per la qual cosa aquestes cascades són les més amples del món. Pel que fa a l'alçària, el Zambesi salta per un desnivell de 128 m. Un bon nombre d'illots basàltics propers al caire del precipici divideixen el corrent del riu en un seguit de quatre saltants diferents: Devil's falls, Main Falls, Horseshoe falls i Rainbow falls.
Així doncs hem de recorre uns 1.700 metres en els que veurem, des de diferents miradors, els diferents salts d'aigua de les Victoria Falls. El punt de partida és l'estàtua de David Livingstone.
A partir d'aquí anem seguint el camí, guiats per la numeració dels diferents miradors (un total de 16) i anem descobrint la cascada.
Des del primer mirador se sent més que es veu...
Des del mirador número 2 ja veiem el primer salt d'aigua.
Des dels miradors 3, 4 i 5 gaudim des de diferents angles de l'anomenada Cascada del Diable.
Des del mirador número 6 ja divisem les Main falls, l'anomenada Cascada Principal.
I des del 7è fins a l'11è mirador fliplem des de diferents punts de vista amb les Main Falls de 93 metres d'altura i 150 d'amplada. La cosa va in crescendo!!!
Des del mirador 12 i 13 divisem les Horseshoe falls.
I acabem el circuit contemplant la Rainbow Falls (la cascada de l'arc de Sant Martí) amb una caiguda de 108 metres, des del Danger Point (el mirador número 16) a 101 metres d'alçada. Ja us dic jo que la sensació de vertigen, la tens.
Cal destacar que durant l'estació de pluges, el riu pot transportar uns 9.100 m³ d'aigua per segon. Durant l'estació seca (en la que ens trobem) però, les cascades es poden veure ocasionalment reduïdes en alguns dels seus saltants i desaparèixer el retruny i la boirina que produeixen en caure (i que són perceptibles a una distància de 40 quilòmetres), ja que el cabal pot descendir fins als 350 m³ per segon. Mare meva! Com deuen ser en època de pluges!!!!
No em sorprèn que l'any 1989 fossin declarades Patrimoni de la Humanitat per la Unesco.
L'anomenada Caldera, Boiling Pot, és creuada per un pont de ferrocarril de 250 metres de llarg, a 125 metres per damunt de les aigües, que uneix Zimbabwe i Zàmbia. Ens havíem proposat creuar el pont però la meitat del grup l'hem perduda durant el recorregut i l'altre meitat estan cansats així que decideixo retornar amb ells a l'hotel.
Anant direcció a l'hotel ens retrobem tots. Enxampem la part del grup que havíem perdut prenent una cerveseta al bar de l'entrada al parc!
Acabada la cervesa uns decideixen dinar allà mateix i els altres (addictes a les compres) s'entretenen a la botiga del parc. Jo, sense ganes de dinar ni de comprar, decideixo retornar sola a l'hotel, pel camí que havíem fet abans. Havent agafat el camí de retorn em topo amb un venedor ambulant que insisteix en que li compri quelcom. M'acompanya un bon tram de camí doncs dedueix que sóc de l'hotel. He de reconèixer que em vaig cagar una mica però aquí son bona gent. Simplement volia que li comprés o donés quelcom. Quan es convenç de que no li compraré ni donaré res i adonant-se que no m'està fent gràcia que m'acompanyi es disculpa, s'acomiada i gira cua.
Quan per fi arribo a l'hotel em trobo amb en Joan que està dinant a la terrassa. L'acompanyo amb un Savanna Dry mentre recordem i comentem l'espectacularitat de les cascades.
Em va sorprendre que en un hotel de 5 estrelles ens diguessin que mantinguéssim les finestres tancades, doncs hi havia lladres... Ara ho entenc! :)
La Lupe i la Marta retornen, i s'asseuen amb nosaltres. Poc després ho fan la Belen i en Santos que s'uneixen a nosaltres. Tots quatre s'encapritxen de fer quelcom típic de l'hotel i molt anglès: l'afternoon tea.
Com que estic desganada, són quarts de cinc i hem quedat a les 19:00 amb tot el grup per fer el sopar de comiat, els deixo ben entretinguts i m'apropo al poble, a veure si trobo una samarreta de la que m'he encapritxat, pel Juan. La samarreta no la trobo, però mireu amb què em creuo!...
Retorno a la terrassa de l'hotel i me'ls trobo ben tips, sense haver-se pogut acabar totes les pastes i me les deixen tastar. Havent acabat se'n van al poble a seguir mirant botigues i jo decideixo aprofitar el poc sol que queda per gaudir de les instal·lacions de l'hotel.
He de reconèixer que m'hi fico només per la foto doncs l'aigua està gelada i el sol ja no escalfa... Havent-me assecat una mica, me'n vaig a l'habitació a dutxar-me i a "arreglar-me" (posar-me la poca roba neta que em queda) pel sopar.
Al sopar ens retrobem tot el grup al complet, inclòs en Javi, i ens expliquem la jornada. Uns han fet ràfting, uns altres han passejat sobre elefants o entre lleons... En fi, que tots d'una manera o d'una altra hem aprofitat al màxim el dia i mig lliure a Victoria Falls.
Les supernenes!
Després del sopar anem a prendre una copa tots plegats i sorprenentment retornem bastant d'hora a l'hotel, cansats, no d'avui, sinó de tot el viatge.
Abans d'anar a dormir no puc evitar sortir a la terrassa de l'hotel per gaudir del rugir de "la fumera que retruny" doncs ja no la sentiré més. Demà al matí el que sentirem és el rugir dels helicòpters, que es passen tot el dia fent viatges a les cascades sense descans.
Bona nit, Àfrica!
.jpg)
.jpg)
.jpg)
.jpg)
