Luss i el Loch Lomond

Ens despertem a Glasgow, i està plovent. En realitat ens és ben igual perquè marxem, ahir vam perdre les poques ganes que teníem de conèixer la ciutat.

Luss és la principal població del sud del Loch Lomond (el llac més gran de tota Gran Bretanya). La guia de viatge que portem comenta de Luss que és un poblet ple d'encant, format de cases de pedra amb teulat de pissarra i balcons decorats amb flors. També hi llegim que la població gaudeix d'una de les millors panoràmiques del llac.

Amb aquesta descripció, i aprofitant que el bono d'autobús que vam comprar a Inverness encara és vàlid, no dubtem en agafar un autobús que en tan sols 50 minuts ens hi porta.

L'autobús ens deixa tirats al mig de la carretera, sense cap indicació per anar al poble. Per sort, no som els únics a baixar del bus i sembla que el resta de passatgers tenen més clar on van. Els seguim i en menys de 30 segons ens trobem a Luss (només havíem de creuar la carretera!)

Només arribar-hi comença a ploure. Quina mala sombra!

La pluja ens espatlla el paisatge, i la visita, però la veritat és que tot el que veiem és tal com ho descrivia a la guia.

Veure el Loch Lomond des del moll d'aquest bonic poblet, en un dia de sol, ha de ser realment espectacular. Llàstima...

Suposo que a aquestes altures, no us sorprendrà veure què va fer el Juan...

Marxem de Luss (uns més xops que d'altres) amb una mica de mal sabor de boca, i amb ganes de tornar-hi amb bon temps.

Després de prendre un cafè latte i un capuchino ben calentons (tanta aigua ens fa agafar fred) anem cap a la parada d'autobús per tornar cap a Glasgow.

Fins ara no hem tingut cap problema amb cap dels transports que hem agafat, però avui ens fa patir una mica...

20 minuts.... 2 hores vam tardar a pujar a l'autobús!!! El primer que va passar, amb una hora de retràs respecte a l'horari previst, anava ple, i no vam poder-hi pujar!! Val a dir que els autobusos escocesos (per cutres que siguin) duen cinturó de seguretat, i és clar, es impensable que tot i la cara de pena que li fem al conductor, ens hi deixi pujar sense tenir lloc on seure... A esperar una hora més!!!

Finalment arriba l'autobús, amb llocs lliures. Buf! Ens ha fet patir!!! Quina ràbia, l'últim dia i a sobre plovent!! Ja és mala sort, ja!

Després de passejar una estona per Buchanan Street de Glasgow, avui amb una mica més d'ambient que ahir tot i la pluja, agafem el tren que ens duu a Prestwick.

I què hi ha a Prestwick perquè hi anem a passar una nit? Doncs hi ha l'aeroport de Ryanair!!D'allà surt el nostre avió!

Dormim en un Bed & Breakfast (el primer al que hem anat mai) la mar de mono! Ara, llàstima, perquè el nostre avió surt a les 08:05 i ens perdrem el "Breakfast" que, tal i com en diu en David: Ens perdrem el millor de dormir a casa seva! Cuina la seva dona i es veu que l'esmorzar és boníssim!

En David ens recomana sopar a elliots, un restaurant que li agrada molt. Molt encertat ja que sopem de meravella i a molt bon preu!

Després del gran sopar ens disposem a dormir la última nit a Escòcia. Oooh! Tot s'acaba!

Adéu HighLands...

Avui és un dia d'aquells que no saps ben bé què fer.
Al migdia surt el nostre tren cap a Glasgow així que al matí no volem jugar-nos-la a anar massa lluny, no fos cas que el perdéssim, i a Inverness-ciutat tampoc hi ha res a fer.

És per això que, sense estar-ne gaire convençuts, contractem una excursió en vaixell pel llac Ness.

El llac Ness forma part del Gleat Glen, una gran falla geològica que divideix diagonalment les HighLands. Aprofitant aquesta via natural, a principis del segle XIX es va construir el Canal de Caledònia, que comunica l'Atlàntic amb el mar del Nord. Sobre un total de 96 km van ser necessàries 29 rescloses per salvar el desnivell de les aigües.

Actualment, el canal és utilitzat, fonamentalment, per embarcacions d'esbarjo (com la nostra).

El Ness és el segon llac més gran d'Escòcia per àrea de superfície (uns 56,4 km2) però a causa de la seva gran profunditat és el de major volum. Conté més aigua dolça que tots els llacs d'Anglaterra i Gal·les junts. En la seva part més profunda (226 m) la Torre BT de Londres (189 metres), hi quedaria completament submergida.

La popularitat del Llac Ness, no obstant això, no es deu tant ni al desafiament tecnològic ni a les seves dimensions. Nessie, el cèlebre monstre que habita en les seves aigües és qui l'ha fet famós.

El primer esment a la seva existència data del s.VII, però no va ser fins l'any 1932 que va començar a desenvolupar-se el negoci; moment en el que es va fer la suposada primera fotografia.

Ara bé, tot i que científicament no està confirmada la seva existència (ni es creu que ho estigui mai), la llegenda perdurarà molt i molt temps ja que la possible existència de Nessie genera molts diners (dels turistes com nosaltres, és clar).

L'excursió, que dura tres hores, ens acosta fins a l'Urquhart Castle. És curiós veure'l des d'un altre punt de vista...

L'excursió se'ns fa una mica pesada perquè el llac en sí, pel nostre gust, tampoc té res de l'altre món (més bonics eren l'An Elian i el Morlich!!) i els quilòmetres que recorrem son tota l'estona paisatgísticament iguals.

Quan arribem per fi a Inverness el Juan no pot evitar...

...tirar-se de cap a les aigües del riu Ness!!!

Dinem de nou a la Tortilla Assessina aprofitant la proximitat al nostre hotel i la calitat-preu del menú. I jo que no hi volia anar!!

A les 14:51 agafem el tren que ens duu a Glasgow amb molta recança, com ens agradaria poder quedar-nos més dies a les HighLands...

Arribem a la ciutat més gran i populosa d'Escòcia i anem directes a l'hotel a deixar les maletes.

Com que només hi estarem una nit ens hem estirat una mica. Xuli, eh?!

Tenim l'hotel al vell mig de centre així que ens acostem primer a la George Square, un extens espai traçat en el segle XIX envoltat d'edificis senyorials, que constitueix la millor manifestació de l'esplendor del Glasgow victorià.

Un exemple n'és la City Chambers, edifici construït entre el 1883 i el 1888 i inaugurat aquest últim any per la reina Victòria. L'edifici encarna el luxe i l'opulència dels temps en els que Glasgow ostentava el títol de la segona ciutat d'Anglaterra.

Passegem per Buchanan street, important carrer comercial que a quarts de vuit ja té totes les botigues tancades i que per tant, el Juan i jo som pràcticament els únics que hi caminen... On és la gent?

Visto lo visto decidim anar a passejar en torn al riu Clyde, zona que ha viscut una important remodelació urbanística i que ens imaginem serà bona per passejar-hi.

Per la cara que faig, ja us podeu imaginar que no l'encertem gaire...

No hi ha ningú pel carrer excepte un parell de borratxos amb la botella amagada dins una bossa de paper, un parell de policies vigilant dins un cotxe parat, i un grup de nois tots vestits de negre. Ui, ui, ui, això no m'agrada gaire... Càmera, a la motxilla!!!

Veiem a dos policies que patrullen a peu i decidim seguir-los. Em sembla que hem anat a parar a una zona no gaire bona...

Al final del recorregut millora, hem arribat al districte financer, però és clar, a les hores que són (quarts de nou) ja no hi queda ningú treballant...

Tot sopant un entrepà del Subway amb unes vistes molt envejables decidim que demà no ens quedarem a Glasgow. Quin horror de ciutat!

Ara bé, on anirem demà?

L'Urquhart i l'Eilean Donan Castle

Després de comprar el Juan un entrepà al Subway i jo un Muffin (Double Chocolate) i un cafè latte en envàs per emportar, ens dirigim cap a l’estació d’autobusos d'Inverness.

A les 09:30 surt l’autobús que volem agafar i que ens durà cap el llac més famós d'Escòcia. Després tenim previst anar a Dornie així que decidim comprar ja tots els bitllets que necessitarem durant el dia. La taquillera ens calcula el preu de la ruta que volem fer i molt atenta ens comenta que el preu de tots els bitllets que hem de comprar és superior al preu de l' Explorer Pass, que per només 35 £ ens permetrà viatjar il•limitadament durant 3 dies per tot Escòcia amb la companyia Citylink, i que com és normal, ens aconsella comprar.

En la carretera que duu d'Inverness a Fort William, a la vora oest del famós llac Ness hi trobem l'Urquhart Castle, al que hi arribem en tan sols 35 minuts.

Es registra la seva existència a principis del segle XIII.

El castell va anar canviant de mans angleses a escoceses fins que va ser parcialment destruït l’any 1692 pels anglesos, per evitar que fos capturat pels jacobites, i mai va ser reconstruït. Avui en dia és propietat del Patrimoni Nacional Escocès i és el tercer lloc més visitat d’Escòcia.

Feta la visita seiem en un banc molt ben ubicat tot esperant que torni a passar l’autobús.
Nessie... que trauràs el caparró per poder fer-te una foto i així fer-me milionària?

A les 13:50 torna a passar l’autobús; seguirem camí, per la mateixa carretera i direcció que portàvem. El nostre següent destí és Dornie i el trajecte per si sol ja és tot un espectacle (a part de les vistes, el conductor hi ajuda. Mare de déu com condueix!!).

A les 15:10 baixem de l’autobús, creuem la carretera i el Juan i jo ens mirem contents i encantats. Com l'hem encertat!

L'Eilean Donan Castle s’alça en una illa on conflueixen tres ries, un enclavament de singular bellesa que l’ha convertit en un dels llocs més visitats de les terres altes escoceses i en un dels lloc més emblemàtics d'Escòcia.

Encara que el primer assentament conegut data del segle VI, el primer castell fortificat es va construir a mitjans del s. XIII per defensar les terres de Kintail. Durant l’època feudal, va arribar a adoptar quatre formes diferents, i l'any 1719 va quedar reduït a ruïnes en un aixecament jacobita.


L’any 1911, el tinent coronel John MacRae-Gilstrap va comprar la illa i es va proposar retornar al castell la seva antiga esplendor, projecte que va acabar dues dècades més tard, l’any 1932.

L'Eilean Donan té fama, no en va, de ser el castell més bonic d'Escòcia. No ho creieu?

Malauradament el temps passa ràpid i a les 18:49 passa l’últim autobús...

Tornem a Inverness encara amb la sensació d’anar pel carril contrari, i gaudint d’un paisatge extraordinari tot i que, poc a poc, va fent-se de nit.

Quin dia tan xulo hem passat!