Bon (últim) dia des del paradís!
Situada al nord de l'illa, Port Mathurin, amb el seu diminut port, és l'epicentre de l'illa, la seva localitat més gran (dels 40.000 habitants que té l'illa, de majoria africana i criolla, 6.000 viuen aquí) i, per tant, la seva capital.
No podem marxar de l'illa sense conèixer-la, oi? Amb Daises incloses, contractem de nou un transport col·lectiu que ens hi durà en poc més de 20 minuts de trajecte.
No podem marxar de l'illa sense conèixer-la, oi? Amb Daises incloses, contractem de nou un transport col·lectiu que ens hi durà en poc més de 20 minuts de trajecte.
Un dels principals punts d'interès de la localitat és el seu mercat sabatí on hi podrem trobar productes frescos, records, i "molta" gent. I quin dia és avui???? Sí! Dissabte! Així que el mini-bus ens deixa a les portes del mercat, i aquí ens recollirà, a l'hora acordada.
Passegem tot xafardejant les curioses fruites i verdures que aquí s'hi venen i observant la gent local.
La majoria del grup va boja comprant l'artesania local amb l'excusa que han de gastar els diners que els queden. El més rellevant són els barrets i cistelles fets de fulles seques de vacoa (pandanus). Els cistells m'agraden molt, però a la maleta no m'hi caben i desprès, no sabria què fer-ne.
Incitat per la Marian, que té clar que no marxarà de l'illa sense el seu cistell,...
...el Juan es compra un barret.
I les Dimanche es compren el seu cistellet cada una.
A aquest marc de fotos sí que li donaré ús! Ja tinc el meu record!
Sortim del mercat per passejar una mica pels carrers de la que és la capital de l'illa.
I retornem a l'estació d'autobusos, just davant de l'accés al mercat, punt de trobada per fer la recollida i per tant, per retornar a l'hotel.
Aprofito les moltes i petites paradetes per buscar les monedes que em falten per acabar la col·lecció, que són totes! A l'illa de Reunió utilitzen euros francesos i a Maurici, utilitzen la Rupia de Maurici. A l'illa de Maurici, amb el "tot inclòs", no vaig gastar res i a l'illa de Rodrigues hi hem estat ben poc! Sort en tinc dels amables habitants de l'illa me les proporcionen totes, menys una, que no aconsegueixo trobar. Catxis.
Ai que això s'acaba, ja de retorn a l'hotel....
Gastem les últimes hores que ens queden a l'illa gaudint de la magnífica piscina de l'hotel...
...del deliciós menjar crioll...
... i de la companyia de la Tetitas, la gosseta batejada per la Marian, que ens ha acompanyat aquest dos dies.
Una migdiada...
... una última mirada...
... i arriba la tragèdia, a les 16:15 h, disfressada d'un original autobús. Arriba el moment de tornar a casa.
A l'aeroport hi arribem amb tanta antelació que ens el trobem tancat. Home!! Si hem tardat mitja hora en arribar (no són ni les 17:00 h) i l'avió no surt fins les 19:30 h!
I a sobre, el vol arriba amb més d'una hora de retard. Buf!
Sort que som un grup ben avingut i l'espera passa més ràpida!
Finalment l'avió arriba i ja de nit, enlairem direcció a Maurici on hi arribarem en una 1 hora i 40 minuts. Esperem no perdre el vol cap a París! (Tot i que no em faria res quedar-me un dia més en aquest país!)
No perdem l'avió. Ohhh! Ens està esperant. A posar-nos còmodes doncs ens esperen 12 hores de vol.
Sopem i a fer nones...
Em desperto (per dir-ho d'alguna manera, doncs poc he dormit) encara estant en vol, és clar, i espero impacient l'esmorzar que no deixa de ser un entreteniment.
Per fi aterrem a París i correm per agafar el vol que surt a les 09:50 h, d'una altra terminal del Charles de Gaulle. Les maletes segur que no arriben... amb el que hem corregut!
Enlariem per última vegada, ja per aterrar, per fi, a casa. Només ens queda 1 hora i quaranta minuts de vol.
Arribem cansats (sorprenentment també ho fan totes maletes) però satisfets, a Barcelona. Ha sigut un viatge preciós i un grup esplèndid. Esperem trobar-vos passejant per Barcelona, o voltant pel món.
Fins sempre! I ara corrent a casa l'Eli, a donar-li una sorpresa a l'Ot, que avui fa 7 anyets.
No puc tancar el post sense explicar quelcom que va passar un any i mig després d'aquest dia. Durant els dies de Nadal del 2018, una desconeguda pica a la porta de casa. Resulta ser una guia de Kananga, que em duu un sobre rebregat i brut, que ha recorregut amb ella varis països del continent africà. Amb cara de sorpresa obro el sobre. Què hi ha dins? La moneda que em faltava! Gràcies Céfora!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada