Molt a prop del cortijo hi ha una alsina que diuen és mil·lenària; no pot ser que estiguem tan a prop i no la anem a veure, oi? Ens costa una mica trobar-la, però després de preguntar a un parell de jornalers que cullen olives la veiem, inconfusible!
Un cop vista, i fotografiada, l' alsina més vella pujem al cotxe i anem cap a Rute. Allà visitem la fàbrica de Galleros Artesanos i ens deleitem pensant quan trigariem a menjar-nos els 1.400 Kg de xocolata amb els que s'ha fet el pessebre de xocolata més gran que he vist (52 metres quadrats)!
Empatxats només de veure el pessebre més dolç, i impregnats de l'olor a xocolata, tornem a pujar al cotxe i ens dirigim a la presa d' Iznájar, acabada de construir l'any 1968.
Quin vertigen!! Un cop vista tornem a pujar al cotxe i cap a Rute s'ha dit. Allà visitem el Museu de l'anís, on trobem quelcom que als Ecija els és molt familiar.
Una vitrina està dedicada a l'anís Alegria, l'anís Miguelín, i altres licors, que destil·lava l'avi del Juan.
Ja és gairebé migdia així que ja és hora de seure i fer l'aperitiu, que a les coses bones tothom s'hi acostuma i l'estómac ja me'l demana!
Dinem al cortijo, i després de menjar, quan a tothom li ve la son, el tiet del Juan, en Raimundo, em pregunta si em faria il·lusió fer un passeig amb la carrossa de cavalls. Quina pregunta! És clar que si!!! I aquí em veieu, amb uns cavalls preciosos!
Desprès del passeig fem petar la xerrada, preparem les maletes i ens disposem a fer l'últim sopar amb els que encara quedem, que no som pocs!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada