La mami puntual i impacient espera a que els qui més ens costa despertar-nos apareguem al petit menjador improvisat en la sala d'estar de l'hotelet.
Només acabar d'esmorzar ens posem en marxa; caminem cap a l'estació central de Rossio per agafar el tren que ens durà a Sintra.
Arribem a Sintra en poc més de mitja hora i ens decidim a agafar el bitllet d'un bus turístic que ens durà als tres llocs que tenim intenció de visitar. Som-hi!
La nostra primera parada és el Castelo dos Mouros, que va ser construït pels àrabs en els segles VIII i IX, i està envoltat de muralles i diverses torres.
El castell va ser conquistat per D. Alfonso Henriques l'any 1147, qui va manar construir en els seus voltants la primera capella cristiana del municipi, dedicada a Sao Pedro. D'aquesta encara es poden observar interessants vestigis: dos de les contraportes romàniques i un conjunt de frescos, de l'antiga necròpoli medieval.
L'alcassaba era la residencia de l'alcaid, en la època musulmana. Aquesta era la zona noble del castell, preparada per ser l'últim reducte que resistiria un atac tant si venia de l'exterior com si venia de l'interior de la fortalesa.
On som ara, tot i que no es veu, hi ha la Porta de la Traïció, un passatge secret cap a l'exterior de la fortalesa que permetia la fuga o l'entrada de reforços.
On som ara, tot i que no es veu, hi ha la Porta de la Traïció, un passatge secret cap a l'exterior de la fortalesa que permetia la fuga o l'entrada de reforços.
El castell tenia com a funció fer d'atalaia, per garantir la protecció de Lisboa i altres pobles pròxims. És per això que des de les seves muralles és possible observar tota la línia de costa i obtenir una vista privilegiada de la Serra de Sintra.
Ens dirigim escales amunt, amb intenció d'arribar a la Torre Real de la que ens separen 500 esglaons. Hi arribarem?
Si!!!!! Hi arribem!!! I les vistes que ofereix són espectaculars! Un bon premi per l'esforç que hem fet!!
Els papis retornen a l'entrada ja que només allí hi ha WC, i nosaltres, reticents a marxar del Castelo decidim pujar també a l' alcassaba.
Si, Jordi, si! Ara anem cap al Palácio Nacional da Pena!! A l'autobús!
Va ser el príncep Ferran II de Portugal, espòs de la reina Maria II de Portugal, qui va ordenar la construcció del Palau de la Pena l'any 1836. El Palau va ser una de les principals residències de la família real portuguesa durant el segle XIX i alhora constitueix una de les màximes expressions de l'estil romàntic del segle XIX a Portugal.
Quan hi arribem ens trobem un palau ben estrany, gairebé tapat per una boira espessa (molt habitual a Sintra) que ens fan pensar ben poc en el romanticisme, la veritat...
Aquest palau assentat sobre grans penyals, presenta una barreja d'estils arquitectònics totalment intencionada. Es poden trobar elements que pertanyen al neogòtic, neomanuelí, neoislàmic, neorenaixentista i en menor amidada a l'arquitectura colonial. El motiu d'això és que la mentalitat romàntica del segle XIX estava enormement fascinada per tot l'exòtic.
Tritó és un pòrtic al·legòric de la creació del món. La figura representa un mig home, mig peix.
Al creuar el pòrtic anem a parar al Pátio dos Arcos, un bonic pati amb una esplèndida arcada que ofereix, sembla ser, unes vistes espectaculars. Ara bé, la boira que ens ronda fa una mica la punyeta....
La sort ens acompanya ja que mentre intentem distingir el Castelo dos Mouros d'entre la boira, aquesta va desapareixent!
Aprofitant que la boira ha marxat, tornem al Pátio dos Arcos per gaudir de les vistes que abans ens havíem perdut.
Si!!!!! Hi arribem!!! I les vistes que ofereix són espectaculars! Un bon premi per l'esforç que hem fet!!
Els papis retornen a l'entrada ja que només allí hi ha WC, i nosaltres, reticents a marxar del Castelo decidim pujar també a l' alcassaba.
Si, Jordi, si! Ara anem cap al Palácio Nacional da Pena!! A l'autobús!
Va ser el príncep Ferran II de Portugal, espòs de la reina Maria II de Portugal, qui va ordenar la construcció del Palau de la Pena l'any 1836. El Palau va ser una de les principals residències de la família real portuguesa durant el segle XIX i alhora constitueix una de les màximes expressions de l'estil romàntic del segle XIX a Portugal.
Quan hi arribem ens trobem un palau ben estrany, gairebé tapat per una boira espessa (molt habitual a Sintra) que ens fan pensar ben poc en el romanticisme, la veritat...
Aquest palau assentat sobre grans penyals, presenta una barreja d'estils arquitectònics totalment intencionada. Es poden trobar elements que pertanyen al neogòtic, neomanuelí, neoislàmic, neorenaixentista i en menor amidada a l'arquitectura colonial. El motiu d'això és que la mentalitat romàntica del segle XIX estava enormement fascinada per tot l'exòtic.
Tritó és un pòrtic al·legòric de la creació del món. La figura representa un mig home, mig peix.
Al creuar el pòrtic anem a parar al Pátio dos Arcos, un bonic pati amb una esplèndida arcada que ofereix, sembla ser, unes vistes espectaculars. Ara bé, la boira que ens ronda fa una mica la punyeta....
La sort ens acompanya ja que mentre intentem distingir el Castelo dos Mouros d'entre la boira, aquesta va desapareixent!
Aprofitant que la boira ha marxat, tornem al Pátio dos Arcos per gaudir de les vistes que abans ens havíem perdut.
Feu clic sobre la fotografia per veure-la ampliada!
Quan ja hem recorregut tot el recinte és l'hora de dinar. La gana ja comença a apretar així que decidim tornar a Sintra. Cap a l’autobús altre cop!
Quan ja hem recorregut tot el recinte és l'hora de dinar. La gana ja comença a apretar així que decidim tornar a Sintra. Cap a l’autobús altre cop!
Abans de seure a taula no podem evitar fotografiar el curiós Palau Nacional de Sintra, l'únic supervivent intacte dels palaus reials medievals a Portugal.
Ens trobem al vell mig del centre històric de Sintra, que és la mar de cuquetó.
Ens decidim (molt poc apropiat, en som conscients) per un restaurant indi amb una tranquil·la terrassa. La veritat és que no podem queixar-nos: no mengem gens malament, i molt bé de preu!
A 1 km escàs del centre històric de Sintra es troba la Quinta da Regadeira, última visita que tenim prevista per avui, així que al sortir del restaurant ens hi arribem caminant.
Ens decidim (molt poc apropiat, en som conscients) per un restaurant indi amb una tranquil·la terrassa. La veritat és que no podem queixar-nos: no mengem gens malament, i molt bé de preu!
A 1 km escàs del centre històric de Sintra es troba la Quinta da Regadeira, última visita que tenim prevista per avui, així que al sortir del restaurant ens hi arribem caminant.
El Palacio do Regaleira també anomenat Quinta da Regaleira o Palau dels milions va ser construït per ordre d'Antonio Augusto Carvalho Monteiro qui comptava amb una considerable fortuna recollida dels seus negocis al Brasil (hi ha qui diu que provenia del tràfic d'esclaus...) i amb ella va fer construir un gran palau d'inspiració alquímica, maçònica i neogòtica. Estem tots impacients per entrar-hi!!
Les obres finalitzen l'any 1910.
No és fins l'any 1997 que la Quinta és adquirida per l'ajuntament de Sintra, passant de mans privades a mans públiques i per tant, podent ser visitada per tothom.
Portem un mapa que de poc ens serveix perquè el laberíntic jardí ens distreu escales amunt, escales avall.
Feu clic sobre el mapa per veure'l ampliat!
La documentació històrica relativa a la Quinta da Regaleira és escassa per als temps anteriors a la compra feta per Carvalho Monteiro, l'any 1892, de mans de la baronessa da Regaleira. El nou propietari va voler viure envoltat de tot el poder del simbolisme de la Lògia Maçònica i inspirant-se en aquest culte i en una sèrie de visions que va tenir realitza uns quants esbossos de la futura Quinta i contracta a l'arquitecte i escenògraf Luigi Manini per dur a terme la seva idea. La Quinta da Regaleira està també inspirada en la Divina Comèdia de Dante: els sinuosos camins, turons i grutes fan referència a les dificultats del Món i a la baixada als Inferns.
Les obres finalitzen l'any 1910.
No és fins l'any 1997 que la Quinta és adquirida per l'ajuntament de Sintra, passant de mans privades a mans públiques i per tant, podent ser visitada per tothom.
Portem un mapa que de poc ens serveix perquè el laberíntic jardí ens distreu escales amunt, escales avall.
La primera parada la fem a la Torre da Regaleira des d'on podrem divisar tota Sintra.
Sembla ser que va ser construïda per donar a qui la puja la il·lusió de trobar-se en l'eix del món. Papi, t'ho has perdut!!
De la Torre anem a parar al Lago de la Cascata. Tenim dos formes de creuar-lo; la primera, la més senzilla, és fent servir un pont:
La segona és més complexa i divertida. No us recorda a la prova de las Zamburguesas del programa Humor Amarillo? A veure qui és el primer en passar... i si n'hi ha alguna que s'enfonsa??!!
Al final tots creuem el llac amb èxit. Sort perquè sinó l'haguéssim feta ben grossa!
El Poço iniciático simbolitza la Mort i lentament baixa (el descens és el purgatori) cap a les grutes que interconnecten tota la Quinta (l'Infern).
Nosaltres ho hem viscut ben bé al revés: després de passejar divertidament per l'infern pugem cap al Cel!! :-)
De la porta d'entrada secreta que porta al Poço iniciático, i per on nosaltres sortim,...
...anem a parar al Portal dos Guardianes, una estructura escènica rematada per dues torres laterals i una glorieta central.
Just davant es troba la Terraço dos Mundos Celestes i la Torre Ziggurat, que cobreixen la cisterna.
Com ja va sent habitual en el passeig per aquest jardí, de cop i volta trobem el Poço imperfeito.
La curiositat ens obliga a baixar...
L'edifici principal del Palau està marcat per la presència d'una misteriosa torre octogonal que a la part més alta de la casa està oberta en una terrassa que pertany a la Biblioteca i l'habitació d'alquímia; Carvalho era molt aficionat a la Química i Astrologia.
Tornem cap al centre històric amb intenció de berenar. Sintra també és conegut per la famosa pastisseria Piriquita, amb fama d'haver conservat el secret de la fabricació dels pastissets de formatge i ametlla, les queijadas, ja molt apreciades pels reis en el s.XII.
Oooooh! Quina delícia!!
Ens les mengem asseguts a la parada de l'autobús que ens portarà cap a l'estació de trens.
Arribem a Lisboa molt cansats, sobretot després del desgast físic tontament i innecessariament sofert mentre esperàvem que el nostre tren es posés en marxa.
Ens alegrem (no sabeu com!) de poder utilitzar l'Elevador da Gloria que ens estalviarà la pujada que separa l'estació de trens de Rossio del bairro alto.
Després del que hem vist avui, entenem que no en va tot el conjunt de Sintra va ser classificat l'any 1995 com a Patrimoni Cultural de la Humanitat per la UNESCO. Bona nit!
Sembla ser que va ser construïda per donar a qui la puja la il·lusió de trobar-se en l'eix del món. Papi, t'ho has perdut!!
De la Torre anem a parar al Lago de la Cascata. Tenim dos formes de creuar-lo; la primera, la més senzilla, és fent servir un pont:
És molt curiós que tota la Quinta està interconnectada per una sèrie de pous i cavernes, que constitueixen un misteriós entramat de passadissos subterranis que connecten capella, casa, pous i diverses grutes repartides per tot el bosc annex al Palau.
...anem a parar al Portal dos Guardianes, una estructura escènica rematada per dues torres laterals i una glorieta central.
Ale tatita, demostra el bé que tires de cap a la piscina!
Estem tan entretinguts descobrint més i més secrets d'aquest gran jardí que no som conscients de com ha passat el temps. Falta menys d'una hora perquè tanquin l'accés al Palau i encara no hem vist la casa!! Així que, tot i que amb força recança, decidim deixar enrere el jardí i entrar a la casa.
L'edifici principal del Palau està marcat per la presència d'una misteriosa torre octogonal que a la part més alta de la casa està oberta en una terrassa que pertany a la Biblioteca i l'habitació d'alquímia; Carvalho era molt aficionat a la Química i Astrologia.
Se'ns acaba el temps... és per això que, amb poques ganes, iniciem la retirada. Ha estat una visita inoblidable!
Oooooh! Quina delícia!!
Després del que hem vist avui, entenem que no en va tot el conjunt de Sintra va ser classificat l'any 1995 com a Patrimoni Cultural de la Humanitat per la UNESCO. Bona nit!
.jpg){kind=link}
.JPG){kind=link}
.JPG){kind=link}
.jpg){kind=link}
.jpg){kind=link}
.JPG){kind=link}
.JPG){kind=link}
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada