La volta al món en ...: De bairro en bairro

Avui, Diada Nacional de Catalunya, ens despertem (uns més que altres) a la capital lusa.

Ens trobem al bairro Alto, un dels barris més paradigmàtics i atraients per viure la ciutat; ahir a la nit ja vam ser testimonis del bullici de gent que s'hi reuneix!

Esmorzem uns panets calentons ben bons i cafè recent fet i ens posem en marxa.

La nostra primera parada és l' igreja de São Roque, edificada l'any 1575 pels jesuïtes.

A l'interior, la capella de Sant Joan Baptista és considerada una obra mestra de l'art europeu del s.XVIII. Realitzada a Roma per més de 130 artistes i beneïda pel papa , només conté materials preciosos. Un cop acabada va ser desmuntada i transportada en tres vaixells a Lisboa.

Al sortir de l'església...

...baixem per la bonica Calçada do Duque fins arribar a l'estació central de Rossio on aprofitem per comprar el bono de transport públic que farem servir durant tot el dia.

Divisem des de les altures del bairro Alto la bonica plaça de Luís de Camões...

...i seguim per Calçada do Carmo fins que arribem a l' espectacular igreja do Carmo, ja al bairro de Chiado.

L'església do Carmo va patir greus danys a causa del sisme que va sacsejar la ciutat l'any 1755. Va ser reedificada en part, i restaurada, i avui en dia alberga un museu arqueològic.

És realment impressionant passejar per aquesta església a cel obert! Ara, sort que no plovia!

Des de la Praza do Carmo s'accedeix al famós Elevador de Santa Justa, un ascensor que uneix el bairro de Chiado amb la Baixa.

Abans de baixar però, degustem les impressionants vistes que ofereix el Mirador de Santa Justa.

La construcció de l'ascensor, amb una altura de 45 metres, va començar l'any 1900 i va finalitzar al cap de dos anys. L'estructura metàl·lica és de ferro i la decoració és d'estil neogòtic, amb un disseny diferent en cadascun dels seus nivells.

Els dos ascensors del seu interior estan revestits de fusta i poden albergar 24 persones cadascun. Aquest ascensor és un dels exemples més representatius d'aquest tipus d'arquitectura a Portugal.

Des que l'estació de metro Baixa - Chiado ha unit els dos barris mitjançant un sistema d'escales mecàniques que pot ser utilitzat sense bitllet, l'estructura ha perdut la seva funcionalitat pràctica com mitjà de transport, romanent com una atracció purament turística.

Sortim de l'ascensor i som al bairro de La Baixa, reconstruït completament després del terratrèmol de 1755 segons els planells del Marquès de Pompal. Som al cor comercial de la ciutat.

La principal arteria de La Baixa és la Rua Augusta, completament peatonal, que a diari és plena de gent passejant, comprant o asseguda en una de les moltes terrasses.

La Rua Augusta desemboca a la Praça do Comércio a la que accediríem (si no fos perquè està completament aixecada per obres) a través d'un Arc de triomf.

La plaça, que està envoltada d'edificis d'un bonic groc safrà, els ministeris, s'obra al riu Tejo per un embarcador; aquí era on antany es descarregaven les especies i l'or de les colònies.

La plaça va ser projectada l'any 1758 i simbolitza l'esperit de reconstrucció que Marqués de Pompal va donar a la ciutat després de la catàstrofe de 1755.

Amb la decepció de no poder veure ni passejar per l'enorme Plaça del comerç anem a buscar l'elèctric nº28 que ens durà cap al Castelo de São Jorge.

La circulació dels primers tramvies, o elèctrics, arranca a Lisboa l'any 1873. A dia d'avui només estan operatives 5 línies que s'estenen per la ciutat en 48 km de longitud. L'actual ús del tramvia es configura a mig camí entre transport públic i oci.

Al baixar del tramvia ens trobem al bairro de l'Alfama, la zona on es van establir els àrabs i que va sobreviure al gran terratrèmol. És per això que el barri conserva encara avui el vell traçat urbanístic de Kasbahs àrabs (carrers que descendeixen del castell en traçat irregular, entre grans desnivells i escales pronunciades).

La pujada al castell val la pena només per la supèrbia panoràmica de la capital que es pot gaudir des del camí de ronda i l'esplanada.

Després de la conquesta de Lisboa l'any 1147, el rei Alfonso Henriques va decidir convertir el cim del pujol en la residència de la Família Real portuguesa. Es va alçar per tant el Castelo de São Jorge. Segles després, l'any 1511 el rei Manuel I va decidir construir un palau més luxós en el solar de l'actual Praça do Comerç i va destinar el Castelo a les funcions de presó, teatre i magatzem d'armes.

En l'interior del castell podem veure les muralles reconstruïdes, els merlets i torres que vigilaven la ciutat i encara romanen alguns dels canons que custodiaven la ciutat.

La Eli i el papi fan país tot ballant una sardana al vell mig del castell, a la vista de tots els presents que els miren sorpresos i somrients... o simplement només l'ajudava a baixar, ara ja no ho recordo :-)

Sortim del castell que ja és hora de que els papis gaudeixin del seu regalet d'aniversari: un bon dinar!

Teníem intenció d'anar al restaurant Chapitô, hisenda típica amb una extraordinària vista del riu Tajo, però al arribar-hi no ens acaba de convèncer, sobretot pel que fa al preu, i decidim anar baixant la Rua da costa do castelo fins que topem amb la Tasca da Sé, un petit i familiar restaurant ubicat just davant la catedral.

L'encertem! Ja que dinem molt i molt bé, i a molt bon preu.

FELICITATS PAPIS!!

Amb l'estómac a punt d'explotar visitem la catedral. Santa Maria Maior de Lisboa o Sé de Lisboa, és seu de l'episcopat.

Segons indiquen excavacions recents en el jardí del claustre, poc després de la conquesta de Lisboa, el rei Dom Alfonso Henriques (1128-1185) fundador de l'estat portuguès, va ordenar la construcció d'una església cristiana en l'emplaçament de l'antiga mesquita. Des de llavor ha sofert moltes modificacions però encara conserva les dues torres romàniques del s.XII. L'interior és auster i és gairebé buit.

Al sortir de la visita tornem a agafar el tramvia nº28.

L'elèctric ens duu cap al Mirador de Santa Luzia des d'on podem contemplar els teulats de l'Alfama, el campanars blancs de l'església de São Miguel i el mar de Paja (nom donat al riu Tajo degut als reflexes courencs del sol en l'aigua).

Vistes les vistes (quina redundància!) tornem a agafar el tramvia nº28, amb l'esperança de poder seure i gaudir del viatge com a atracció en sí, però ja veieu que és impossible!

Els tramvies tampoc se salven dels embotellaments (i com que molt còmodes tampoc anem) decidim baixar a l'altura de la plaça del Comerç i seguir a peu.

Ens dirigim a l'Elevador da Bica, a Rua da Bica de Duarte Belo un dels carrers amb més pendent de tota la ciutat. La seva finalitat es estalviar una bona pujada a l'usuari però nosaltres li donem una altra utilitat ja que anem de baixada!

L'elevador va ser inaugurat el 28 de juny de 1892 i per la seva importància històrica i cultural, el febrer de 2002 va ser inclòs en la llista de Monument Nacional.

El funicular ens deixa a Rua de São Paulo.

Decidim prendre una coca-cola en un petit bar que hi ha al costat de l'elevador (sorprenentment no tinc cap fotografia que ho demostri!) i després tornem cap amunt.

Aquesta és l'alternativa al funicular. Buf, déu n'hi dó la pujadeta!

Així que decidim repetir experiència i fem servir de nou l'elevador per tornar cap amunt.

L'elevador da Bica ens deixa molt a prop de la praça Luís de Camões.

Ja som al bairro Alto, ben a prop de l'hotel.

Aprofitem per fer una parada tècnica de 5 minuts i caminem cap a l'Elevador do Glória que uneix el bairro Alto amb la praça dos restauradores, a La Baixa. L'elevador va ser inaugurat el 24 d'octubre de 1885 i també va ser declarat Monument Nacional l'any 2002.

Aprofitem per veure amb calma (aquest matí hi hem passat volant) l'estació central de Rossio, inaugurada l'any 1890 i que té una façana ben bonica.

Passegem per l' Avenida da Liberdade en busca de l'Elevador do Lavra que amb més de 120 anys d'existència és l'elevador més antic de Lisboa.

Va ser inaugurat el 19 d'abril de 1884 i també declarat l'any 2002 Monument Nacional. Per desgràcia actualment està reformant-se així que ens quedem amb les ganes de pujar al quart i últim elevador de Lisboa. Hi haurem de tornar!

L'Elevador puja per la Calçada do Lavra durant 188 metres i salva una pendent de 22,9 %. Sort que hi volíem pujar per fer la gràcia, i no per necessitat sinó al papi li dona un yuyu!

Passegem per la zona de La Baixa, en busca d'un restaurant on sopar.

Al final acabem asseguts en una terrassa de Rua Augusta.

Ja estem força cansats, avui hem caminat molt i no hem parat gaire així que amortitzem el bono de transport que tenim fent servir l'Elevador de Santa Justa per pujar al Bairro Alto.