Com cada
dia, el primer que fem és esmorzar al menjador del pis superior de
l'edifici de l'hotel, amb vistes espectaculars al port.
Avui ens hem
decidit per visitar Mdina, l'antiga capital maltesa i, per
arribar-hi, seguim amb la rutina habitual. Passegem fins a la Plaça
de la Font de Tritó, a la terminal d'autobusos i agafem el primer
autobús nº 80, 81, 83, 84 o 86 que surti.
Mdina era el
lloc de residencia perfecte per una comunitat sempre alerta de
possibles atacs. Els fenicis i els romans la van anomenar Maleth i
Melita, respectivament. Després, els àrabs, la van protegir amb
muralles de 19 metres d'altura i la van batejar Mdina. La zona que va
quedar fora de la muralla va ser pels pobres i va rebre el nom de
Rabat. Els segles posteriors Mdina va créixer, arribant-se a
convertir en capital de l'illa fins que l'any 1751 els cavallers van
traslladar la capital a La Valletta, doncs preferien assentar-se prop
del port, on les seves galeres estaven protegides. Des de llavors
Mdina va passar a ser La Ciutat Vella.
Entrem a
Mdina per la Greek's Gate (la Porta dels Grecs)...
...passegem
pels seus carrerons estrets i silenciosos (els maltesos l'anomenen
“la ciutat del silenci”)...
...i
visitem la cocatedral
de St. Paul.
La catedral és un edifici barroc, realitzat per Lorenzo Gafà l'any 1702 on hi havia les restes d'una antiga església destruïda pel terratrèmol de l'any 1693. D'aquella església només se'n conserven el cor i la sagristia.
Ja en el seu interior es poden veure varies obres de Mattia Preti.
Al
sortir, seguim passejant per la tranquil·la i petita ciutat...
...i sortim
de la protecció de les muralles per entrar a Rabat, i caminar fins a
les
catacumbes
de St. Paul,
les més grans de Rabat.
Les
catacumbes tenen una extensió d'uns tres quilòmetres quadrats però
només se'n visita una petita part.
A 4 km
de Rabat hi ha el poble de Dingli. Assentat a 253 metres sobre el
nivell del mar és el poble més alt de Malta. Des del poble, i per
una estreta carretera, l'autobús nº
81
ens duu als penya-segats de fins a
270 metres d'altura, sobre el nivell del mar.
L'autobús ens deixa enmig del no res. Preguntem l'horari de pas de l'autobús que et retorna a La Valletta i caminem direcció als penya-segats.
Des d'aquí
es pot veure l'illot de Filfla, reserva natura d'aus marines i situat
a 5 km de la costa.
Retornem a
la parada de l'autobús i esperem que passi.
I no passa.
Ai mare
meva... a veure si ja ha passat i ens quedem aquí penjats, enmig del
no res....
Però
finalment el veiem venir. Bien! Cap a l'hotel s'ha dit!
Un cop a l'hotel ens dutxem i “arreglem” una mica per fer un tomb pels voltants de l'hotel i buscar un lloc per sopar.
El nostre hotelet.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada