Bon dia
Malta!
Esmorzem al
menjador de l'hotel, tot gaudint d'unes vistes d'espant.
Amb
l'estómac ple decidim sortir a descobrir la capital i caminem pels
cuquetons, estrets i empinats carrers típics.
El Juan, deixant-me
ben sorpresa, para un Karrozin... i cap a dalt s'ha dit!
Rodegem la
ciutat dalt d'un cotxe a cavalls, fent alguna parada per gaudir de
les vistes.
Ens
acomiadem dels cavalls, i del seu cavaller, i decidim entrar al museu
de la guerra, que al Juan li fa gràcia i on s'hi poden veure
relíquies de la primera i la segona guerra mundial, objectes
personals de l'època, armes, uniformes...
Em prenc un
cafetó, amb l'excusa de seure i descansar una mica,...
…i
visitem la Cocatedral de Sant Joan Baptista.
Convertida en catedral l'any 1816 pel Papa Pius VII, comparteix el títol amb la que ja existeix a Mdina, l'antiga capital de Malta.
Edificada entre 1573 i 1575 com a església conventual de l'Ordre dels Cavallers Hospitalaris de Sant Joan va ser un dels primers edificis que es van construir a La Valletta.
Per fora, la façana és senzilla i austera, d'acord amb els principis de rigor i sobrietat de l'Ordre...
...però a
l'interior canvia doncs, pels Cavallers no era només un centre
religiós, sinó el lloc on celebrar tots els actes importants de
l'Estat. Per això està plena de tresors i obres d'art.
Al sortir
decidim seure a dinar. Estem en ple centre turístic i realment no
dinem gens bé. Però ens ho mengem tot i agafem forces per continuar
la jornada.
Decidim
agafar l'autobús nº 1, que ens duu a Les Tres Ciutats: Conspicua,
Vittoriosa i Senglea. Les ciutats històriques que, ubicades just davant del Gran Port de la Valletta, són les que hem vist mentre esmorzàvem.
En conjunt, són conegudes com The Cottonera, nom degut
al Gran Maestre Nicolás Cottoner que va ser qui va fer construir les
defenses.
Baixem de
l'autobús sense tenir massa clar on som de Vittoriosa i decidim
passejar per la muralla tot gaudint del mar.
Com no podia
ser d'una altra manera, el Juan tasta l'aigua que, tot i ser del
port, està impecable.
A un hora
prudencial decidim retornar a La Valletta. La tornada se'ns fa dura
doncs, després de la tranquil·litat de la ciutat i la frescor que
ens ha proporcionat el bañito, ens costa trobar la parada del bus i
fa una calor d'espant!
Ens refresquem i canviem a l'hotel, i sortim a passejar, i a buscar un lloc per sopar. Trobem una terrasseta a tocar de la Saluting Battery, la plataforma cerimonial més antiga de la ciutat des d'on les salves segueixen sent disparades, i que tenim al costat mateix de l'hotel.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada