El Tren de Flåm ha estat escollit com un dels viatges en tren més bonics del món. En un trajecte d'una hora, discorre des de Flåm, situat a nivell del mar, al costat del fiord de Sogn, fins a dalt de l'estació de muntanya de Myrdal, a 867 metres per sobre del nivell del mar.
Evidentment que ens despertem per pujar-hi, tot i que amb una son escandalosa i amb les pestanyes encara enganxades. No sé si al final del viatge l'opinió serà que ens ho podríem haver estalviat... però si no ho fem, ens quedaria el cuquet, i encara és pitjor.
L'Ángel, que ens espera amb el motor en marxa, somriu al veure'ns sortir de l'habitació a la Sandra, el Sergio, al Juan i a mi. Com que a la tornada no hi haurà temps per esmorzar, ens recull una bossa per cadascú on ens han posat una peça de fruita, un parell d'entrepans i un suc de taronja, nyam, nyam!
En menys de 20 minuts arribem a Flåm. A l'estació no hi ha ni una ànima. Carai, si que hem arribat d'hora! Anem cap al punt d'informació, per comprar els bitllets. Encara és tancat... Oi, que estrany...
Ens acostem als trens. Un d'ells està (sembla) operatiu i veiem un treballador que ens veu de lluny i se'ns acosta. La cara que se'ns queda quan diu que el primer tren no surt fins a les 09:00 és indescriptible, sobretot la de l'Ángel. Noooo!!!!!!
L'Ángel li diu que no pot ser, que a la web diu que el primer és a les 07:30 i el treballador ens ho aclareix: a finals d'agost canvien a l'horari d'hivern.... i ja som al setembre. L'Ángel es queda glaçat i encara incrèdul torna a mirar la web des del seu mòbil. Ara sí que hi veu, escrit en lletra petita, "fins al 31 d'Agost").
Tots ens quedem amb cara de decepció, però animem a l'Ángel. No passa res! Però ell no es dóna per vençut. Ens fa pujar al cotxe. Acaba de tenir una idea.
I quina idea!!!!!!!!!!!!!
El Tren de Flåm és una de les línies de tren, amb un ample de via normal, amb més pendent del món; amb un gradient del 5,5% en el 80% del trajecte. Circula per un paisatge espectacular que permet veure la Ruta dels caminers, vertiginoses vessants i rugents cataractes, a més de passar per 20 túnels, i ofereix tants punts panoràmics que, per a moltes persones, un sol viatge d'anada i tornada no és suficient.
La Ruta dels caminers va ser, en els seus orígens, una carretera de servei per als peons caminers, que es va crear durant la construcció del ferrocarril de Bergen, entre 1895 i 1902. La carretera que connecta Haugastøl, Finse, Hallingskeid, Myrdal i Flåm ofereix una naturalesa única i records culturals d'un dels projectes de construcció més importants de la història de Noruega. I aquesta és la idea de l'Ángel: circularem per aquesta carretera, que discorre pràcticament paral·lela a les vies del tren! Yupiiiii!
Amb el cotxe no podem arribar fins a Myrdal però estem més que satisfets! Retornem a Flåm gairebé a les 09:00 i el tren ja és ple de japonesos. L'Ángel posa el cotxe en paral·lel al tren que està a punt d'arrancar i ens diu que no marxarem fins que veiem el tren en marxa. Espera que el tren iniciï la marxa i quan ho fa, l'Ángel arranca el cotxe i el segueix. Els japonesos ens miren incrèduls i nosaltres els saludem encantats! Bon viatge!!!!!!!!!!!!
Tornem a l'hotel a buscar el Jordi i l'Elisabeth, que trobem esmorzant. Com que és d'hora, ens asseiem amb ells i també esmorzem! Ja ho diuen que "no hay mal, que por bien no venga". A jalar!!!!
Retornem a Flåm, però aquest cop per viure una experiència totalment diferent. El Juan es posa les lentilles,...
...ens vestim amb un mono tèrmic i impermeable, una gorra, guants i ulleres i...
...cap a la llanxa ràpida s'ha dit!
Durant una hora i mitja naveguem a tota velocitat a través del fiord Aurlandsfjord (una branca del Sognefjord) i fem diferents parades. Veiem un petit grup de foques, granges completament aïllades, que fins fa poc encara s'utilitzaven, cascades...
Recorrem el fiord Aurlandsfjord fins més enllà de Beitelen, una característica muntanya que divideix el fiord Sognefjord en dues branques, i entrem al fiord Nærøyfjord declarat Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO l'any 2005, sota la denominació «Fiords Occidentals de Noruega».
Massa ràpidament acaba l'excursió i l'Ángel ens deixa una estona lliure per passejar per Flåm (bàsicament per mirar botigues de souvenirs).
Ens acomiadem de Flåm i pugem a la furgo.
Des de Flåm seguim la carretera d'Aurland, una de les 18 carreteres turístiques del país. Són carreteres, designades així, pel seu pintoresc paisatge i per tenir, durant el seu recorregut, parades de descans i miradors amb vistes espectaculars.
La carretera d'Aurland ens porta al Mirador de Stegastein, construït l'any 2006.
L'arquitectura del mirador és una atracció en si mateixa doncs és una plataforma fabricada amb fusta laminada i acer de quatre metres d'amplada i que sobresurt trenta metres més enllà de la vora de la muntanya, a uns 650 metres d'altura sobre el fiord d'Aurland.
Superat el vertigen, les vistes del fiord Aurlandsfjord són espectaculars!
Les carreteres noruegues són espectaculars en l'àmbit paisatgístic però excepte les entrades a les principals ciutats, totes són d'un sol carril per direcció i, en algunes ocasions.... molt estretes!!!! És el cas d'aquesta. Ángeeeeel!! I ara, què fem?
Comencem a tenir gana així que abans de seguir ruta decidim parar al poble d'Aurland i dinar.
A punt de pujar al cotxe per seguir la marxa l'Ángel rep una trucada...
Oh, no!!!!! S'ha descuidat la maleta a l'hotel de Gudvangen !!!!!!!!! Tornem cap allà, per tercera vegada en un dia!!! Tots riem!
Ja amb la maleta de l'Ángel al maleter seguim camí cap a Loen, el nostre destí d'avui. L'Ángel va nerviós doncs per culpa de la maleta hem perdut una mica de temps... però mirem-ho pel cantó bo. La trucada l'ha rebut abans d'entrar en el túnel més llarg del món!
El túnel de Lærdal (Lærdalstunnelen) és un túnel viari de 24,5 km que connecta Aurland i Lærdal. La seva construcció va començar l'any 1995 i va finalitzar el 2000.
Hi ha túnels ferroviaris com el de Seikan al Japó o l'Eurotúnel entre Gran Bretanya i França que poden excedir els 50 km de longitud però el de Lærdal és el túnel de carretera més llarg del món.
Cap a dins!
El disseny del túnel té en consideració l'estrès mental dels conductors; és per això que es divideix en quatre seccions, separades per tres coves grans, en intervals de 6 quilòmetres.
El túnel principal té llums blanques però les coves tenen la il·luminació blava amb llums grogues en les franges. Les coves estan destinades a trencar la rutina, proporcionant una vista refrescant i permetre als conductors prendre un breu descans visual.
20 minuts després d'haver entrat sortim, per fi, del túnel! Parem al poble de Borgund per visitar la seva església.
De les vuit-centes a mil esglésies de fusta construïdes a Noruega entre els anys 1200 i 1400, molt poques es troben avui en dia en el seu emplaçament original. Algunes, després d'ésser desmuntades, es reconstruïren amb molta cura en un altre lloc, però la majoria foren víctimes de les inclemències del temps i, sobretot, del foc.
Entre les més antigues destaca l'església de Borgund. Construïda entre 1150 i 1180, aquesta església és un dels exemples més impressionants de l'arquitectura en fusta d'aquest país.
En aquesta esplèndida església s'hi reflecteix tot el saber dels constructors de vaixells de l'època vikinga. Les talles en fusta, els caps de drac en els acabats, semblants als ornaments de la proa dels navilis víkings, i els animals ornamentals recorden les naus d'aquells audaços conquistadors nòrdics.
Seguim, que encara ens queden tres hores de trajecte fins a arribar a destí, amb ferri inclòs...
...però l'Ángel ens regala breus parades per estirar les cames i gaudir de l'espectacular paisatge per on passem.
Per fi arribem al cuquetíssim hotel Loenfjord.
Ubicat al costat mateix del riu Loen ens permet gaudir d'unes vistes espectaculars.
Gaudim del sopar (un bufet espectacular!!) i de la bona companyia, fins que el cansament ens guanya i decidim retirar-nos a dormir. Demà serà un altre dia... millor que aquest? Complicat.... ja ho veurem... Bona nit!
I aquesta és la ruta que hem fet avui:
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada