Wooow: L' espectacularitat de Noruega des de tots els angles

Si us pensàveu que amb el que havíem vist fins ara ja havíem conegut l'espectacularitat paisatgística de Noruega... esteu equivocats. També ho estava jo. I per acabar-ho d'arrodonir, no podia fer un dia més maco. Preparats?


Ep! Abans de sortir, a esmorzar! Aquesta nit dormirem de nou aquí així que avui no hem de tancar maletes, yupi!!!

Ja avisada per l' Ángel, em demano anar de copilot. No em vull perdre detall!

Voregem el preciós llac Lovatnet d'aigües cristal·lines. L'aigua del llac flueix de les muntanyes; especialment de les glaceres Jostedalsbreen i Tindefjellbreen. 

És tan preciós que implorem a l'Ángel que pari i ens deixi baixar.

Ens dirigim a la vall de Bødalen, al Parc Nacional de Jostedalsbreen.

Aparquem la furgo al pàrquing i comencem l'excursió a peu. Ens sorprèn que hem vist molts cotxes amb la matrícula verda i l'Ángel ens explica el perquè. A Noruega els impostos són molt alts i hi ha qui, si pot, estalvia una mica. Les plaques verdes pertanyen a vehicles industrials lleugers. No es poden utilitzar per al transport de persones, només es poden utilitzar per al transport de mercaderies i només poden portar a un màxim de 2 treballadors. Així doncs, hi ha parelles o solters que ho aprofiten. Feta la llei, feta la trampa!

Passegem poc més de mitja horeta per veure de ben a prop la glacera Bødal, un dels braços de la gran glacera Jostedalsbreen, la més gran d'Europa. 

Descansem una estona en aquest preciós paratge gaudint de la glacera i sentint el soroll de l'aigua abans de retornar a l'aparcament i seguir amb les activitats del dia.

Aquesta excursió em recorda una mica a Islàndia... sort que no ens hem hagut de treure les botes... ni els pantalons!

Com que el ritme que portem és molt bo i anem molt bé de temps, l' Ángel ens deixa fer una parada abans d'arribar al cotxe i li permet al Juan ampliar la seva col·lecció de bañitos.

Poc s'esperava el Juan que tindria qui l'acompanyés...

... i menys s'esperava encara que ella tingués més aguante que ell!!!! Ole Sandra!!!! Campiona!!! Recordem que aquesta aigua ve del desglaç!

L'excursió, i l'entorn, són espectaculars. Quins paisatges!

Però malauradament no ens hi podem quedar tot el dia, i retornem al cotxe i seguim camí... si ens deixen!

Retornem per on hem vingut, i tornem a vorejar el preciosíssim llac Lovatnet. Wooooow!!!!!!!!!!

L' Ángel (també enamorat de l'entorn) torna a parar aquí i aprofitem per picar galetes abans de seguir.

Fem una parada tècnica a l'hotel abans d'anar fins a Stryn.

I què hi ha a Stryn??? Doncs la companyia Fjord Helicopter que ens ofereix un vol panoràmic d'uns 20 minuts en helicòpter!!!!!!!! Ualaaaaaaaaaaaaaa!!! Quina emoció.... i quina por...!!!

És una activitat opcional i l'Elisabeth no s'anima a fer-la. Som sis així que tenim la sort que ens hem de dividir. Oleeeeeeeee!!!! El Juan, el Jordi i jo som els primers. Aiiix quins nervis!!!! I em fan pujar a davant!!!!! Aaaaaaaaaaai quina impressió!!!! I mireu quina pilot més guapíssima!!! 

He de confessar que veure una noia tan jove, guapa i rossa ;) amb les ungles pintades, toquetejant el quadre de comandaments no m'ajuda a tranquil·litzar-me. Per sort esborro ràpidament aquest estereotip tan horrorós del cap i...

...a volar s'ha dit!

Després de fer un gran esforç per deixar apartat el cangueli que porto a sobre, intento gaudir al màxim d'aquesta espectacular activitat. Des del cel gaudim de les vistes dels preciosos llacs i de les espectaculars muntanyes de la zona. Brutal!!!!

La simpàtica pilot ens va explicant el que anem veient. Ens ensenya el seu poblet (a la vora del llac) i ens explica que cada dia un vaixell la portava a l'escola, a l'altre vora del llac.

Sobrevolem, de ben a prop, la part més baixa de la glacera Myklebustbreen, a 890 metres sobre el nivell del mar.

De cop ens pregunta, amb un somriure maliciós, si volem una mica d'emoció. La miro una mica incrèdula... no sé si l'he entès bé... emoció m'ha dit? En tot cas, sigui el que sigui, sí!!!! És clar que sí! ... Però poc m'esperava sentir-me com en el Dragon khan de Port aventura dins d'un helicòpter... 

Aaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaah!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!

Encara en estat de xoc, seguim gaudint de les espectaculars vistes.

Sobrevolem la part oriental del fiord Nordfjord i retornem a l'heliport.

 Oooooh! No volem tornar!!!

Amb les cames encara tremolant baixem de l'helicòpter i esperem impacients que els compis facin el seu vol. Millor, així ens podem recuperar una mica de tanta emoció!

La següent activitat del dia és fer un trekking per veure la glacera Briksdal però abans d'arribar a l'aparcament pararem per dinar, on ens vingui de gust. 

Ángel, paraaaaaaaaaaaaaaaaaaaaa!!! Volem dinar aquí!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!! Aquesta tauleta sembla que ens estigui esperant!

Dit i fet. Muntem la paradeta i... bon profit!

Malauradament, altre cop, no ens hi podem quedar i amb certa recança, seguim via.

Altre cop al Parc Nacional de Jostedalsbreen aparquem el cotxe i seguim el camí que molt ben senyalitzat, ens durà a veure la llengua glacial. La pujada són uns 2,5 quilòmetres que es faran la mar d'agradables perquè l'entorn és molt bonic.

Caminem per un còmode camí i passem per un espectacular i sorollós salt d'aigua.

Seguim ascendint per un camí amb graons i per fi, ja albirem la llengua.

Seguim caminant fins que, de cop topem amb un llac, format de l'aigua del desglaç. Ens trobem a 346 metres sobre el nivell del mar. Ja hem arribat a la glacera Briksdal!

Com que hem portat bon ritme i encara és d'hora, l'Ángel ens pregunta si volem seguir caminant, per tenir millor perspectiva de la llengua glacial i del llac. El Juan, amb certa recança hi accedeix, doncs tots hem dit que sí.

Pugem, pugem i seguim pujant a un ritme d'espant. El Juan es comença a atabalar i per sort, l'Ángel se n'adona. No hem arribat a dalt de tot, però ens fa parar, seure i callar. Nois, contempleu les vistes i el silenci! És espectacular, oi?

Descendim per un altre camí menys accessible que el de la pujada però molt més divertit i bonic doncs va vorejant el riu.

Amb les botes plenes de fang...

...retornem al camí fàcil...

... i abans d'arribar al cotxe, tornem a gaudir del sorollós i espectacular salt d'aigua que forma el riu.

Hem allargat molt la jornada i arribem a l'hotel a l'hora justa per sopar. Passem per l'habitació a fer un pipí ràpid i a rentar-nos les mans i quedem amb tots al menjador.

Quan entrem al menjador tota la zona del bufet és a les fosques. Empassem saliva. L'Ángel, una mica cagat, pregunta on és el sopar. La cambrera el tranquil·litza, no ens quedarem sense sopar! Uf! Quin susto! Amb la gana que portem!

Com que avui quedem molt pocs hostes no hi ha bufet i ens serveixen un menú tancat. Ja ens va bé doncs és boníssim!

Cansats però satisfets del magnífic dia que hem tingut ens acomiadem després d'un llarg sobretaula i ens donem la bona nit. Fins demà!

I aquesta és la ruta que hem fet avui: