dimecres, 18 de març del 2009

La ciutat sense cotxes



Arribem a Venècia sobre les 12:00, i agafem l'autobús que ens duu fins a Piazzale Roma, creuant el llarg Ponte della Libertà, de 3.850 metres, l'única via d'accés per a la circulació de vehicles a la capital de la regió del Vènet, deixant-la aïllada de cotxes, contaminació i soroll.


A Piazzale Roma tenim l'opció d'agafar un vaporetto (un autobús aquàtic) que en 10 minuts ens deixaria al Ponte de Rialto, al costat de l'hotel, però decidim anar-hi caminant, tot creuant el barri de Santa Croce, i sort que ho fem!

El millor de Venècia és perdre't, literalment, pels seus carrerons que no segueixen cap sentit lògic, i que desemboquen a una gran plaça (amb 4 camins nous per seguir), a un canal sense pont (amb la única opció de fer mitja volta) o, si tens sort, a un pont que et creua el canal, deixant-te ben embovat amb les vistes.


Per fi arribem al Ponte de Rialto, i ens delitem amb les vistes que ofereix del Gran Canal...


...i 10 minuts més tard arribem a l'hotel. En total, més d' hora i mitja invertida en un trajecte de no més de kilòmetre i mig.


Deixem les maletes, molt molestes per caminar per una ciutat plena d'esglaons, i ens asseiem en una terrasseta a Strada Nova per dinar.


Amb l'estomac ja ple, seguim caminant pels carrers, tot escoltant les músiques de la ciutat, més aviat dirigides als turistes, japonesos principalment.


Creuem el Gran Canal i passegem pels carrerons del barri de Sant Marco...


...i arribem fins al barri de Dorsoduro, creuant pel Ponte dell'Accademia.


Se'ns fa de nit i decidim tornar cap a Sant Marco. Ens aturem un moment a veure la Piazza San Marco, desorbitadament gran, tenint en compte com és la ciutat...


...i sopem en una terrasseta, al costat mateix d'un perdut i solitari canal.

Buona notte!!

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada