Rialto, Sant Marc i... Burano

Després d'esmorzar sortim de l'hotel en direcció al Mercat de Rialto, el nucli comercial de Venècia, en actiu des de fa més d'un mil·lenni. El nom de Rialto deriva de Rivoaltus, la terra ferma que va proporcionar als primers venecians un lloc lliure d'inundacions.

La Pescheria, ubicada en un edifici neogòtic de 1907 ofereix peix fresc als veïns i a les escandaloses gavines que sobrevolen la zona.

El següent destí és la Piazza San Marco, delimitada per edificis senyorials del s. XV,...

...la Torre dell'Orologio,...

...el Palau Ducal i la famosa basílica de Sant Marc, presidint-la.

Una primera església es va aixecar en aquest lloc el 829 per allotjar dignament el cos de l'evangelista sant Marc, les relíquies del qual havien estat portades, segons sembla, d'Alexandria. A més de la devoció al cos del sant, la basílica estava estretament vinculada a l'autoritat dels duxs. Aquella primitiva església va acabar incendiada el 976 i refeta amb rapidesa. La devoció a les relíquies havia popularitzat el lloc; aquest fet, juntament amb l'augment de la potència econòmica de Venècia, va permetre, el 1063, l'inici de la construcció de la basílica actual. Deu anys després ja era acabada, però la seva decoració va anar enriquint-se en el decurs dels anys.

Visitem la basílica i sortim a la Loggia dei Cavalli, un balcó obert a la piazza.

L'altura del balcó no és suficient per acollonir a qui pateixi de vertigen així que decidim pujar (en ascensor!) al Campanile, un campanar de 98,5 m que ens ofereix una vista incomparable de la ciutat i la llacuna.

Al baixar ens asseiem una estona a la plaça, simulant fer un cafè a una de les, possiblement, places més cares d'Europa.

Desprès caminem pel barri de San Marco, direcció a un bell palau perdut entre vells edificis venecians.

L' Scala Contarini del Bovolo, és un palau enclavat en una petitíssima plaça, i tan amagat que si no el busques no el veus. Data del s. XV i té una bonica escalinata exterior de cargol. La idea era pujar fins a dalt, però ens el trobem tancat... quina llàstima!

Tornem cap a Rialto, que comencem a tenir gana, i ens decidim a creuar el Gran Canal amb un traghetto, una gòndola sense maquejar que costa 0,50€ el trajecte. El costum és anar dret, però als turistes amb cara de graponers ens fan viatjar asseguts...

Buidem una petita paradeta que ens fa entrar més gana de la que ja tenim...

...i dinem al costat de la Pescheria, just quan estan recollint, i per tant, quan les gavines estan més alterades tot buscant les restes de peix que no s'ha venut.

Encara amb el menjar a la boca comprem un abonament de 24 hores pel vaporetto, i decidim anar a Burano.

El trajecte dura poc més de mitja hora i el viatge ens va de meravella per descansar una mica les cames.

Burano és una petita illa de la llacuna veneciana, situada a 7 quilòmetres de la ciutat. La seva població actual ronda els 7.000 habitants i hi destaquen les seves façanes de colors, així com l'església de Sant Martino i el seu campanile ben inclinat.

El poble és buit de turistes i ens embadoquem veient uns pescadors descarregant la pesca del dia. Quilos i quilos de sèpies!!! (bé, potser exagero una miqueta...)

Decidim tornar a Venècia que ja comença a ser de nit, i aprofitem l'abonament de transport que hem comprat per fer una volta pel gran canal.

En una parada ens fan baixar i canviar de vaporetto. Potser el soroll que vam sentir va ser el culpable:

El trajecte finalitza al Pont de Rialto...

...i ens decidim a sopar un menú (boníssim) per 15 € que uns simpatiquíssims i atents cambrers ens serveixen en una terrassa (amb estufes) al costat del Gran Canal i amb vistes al bonic pont!

P.D. La cara de fred que tenim és ben real, els cambrers van tenir la gentilesa de portar-me una manta per tapar-me, però sembla ser que és un detall reservat només per les dones. Què calentona que vaig sopar!! En ocasions com aquesta, qui vol la igualtat? Je, je, je!