A Roma hi ha més de seixanta catacumbes, amb centenars de quilòmetres de galeries i desenes de milers de tombes. Les catacumbes són els antics cementiris subterranis usats per les comunitats cristianes i hebrees, sobretot a Roma. Les catacumbes cristianes, que són les més nombroses, van tenir els seus inicis en el s. II i les seves ampliacions van continuar fins a la primera meitat del s.V.
Les catacumbes de Sant Calixt són les més grans, les més populars i les més impressionants de Roma així que no és difícil endevinar quines anirem a visitar, oi?!
Com cada dia esmorzem la mar de bé en el nostre hotelet i ens posem en marxa.
Les catacumbes es troben una mica apartades del centre, per tant, hem d'agafar el metro a Colosseo, baixem a l'estació Piramide i allà agafem l'autobús nº 118 que ens deixa a les portes de les Catacumbes, situades a la Via Appia Antica, la més important de les vies romanes ja que unia Roma amb Brindisi, el més important port comercial amb la Mediterrània Oriental i l'Orient Mitjà.
Les Catacombe di San Callisto reben el seu nom del diaca Sant Calixt, designat a principis del segle III pel papa Zeferí I, administrador del cementiri. D'aquesta manera, les catacumbes de Sant Calixt es van convertir en el cementiri oficial de l'Església de Roma.
Van començar-se cap a la meitat del segle II i formen part d'un complex que ocupa una extensió de 15 hectàrees, amb una xarxa de galeries de gairebé 20 km en diferents pisos, i arriben a una profunditat superior als 20 metres. En elles es van enterrar a 56 màrtirs, 18 Sants, 16 pontífexs i moltíssims cristians.
No es poden fer fotografies... però la nostra guia (no hi pots entrar lliurement) fa la vista grossa.
Durant les persecucions van servir, en casos excepcionals, com a lloc de refugi momentani per a la celebració de l'Eucaristia. Acabades les persecucions, les catacumbes es van convertir, sobretot en temps del papa Sant Damas I (366-384), en veritables santuaris dels màrtirs, centres de devoció i de peregrinació des de totes les parts de l'imperi romà.
Una de les santes que hi ha enterrades és Santa Cecília, la nostra guia fa parada a la seva cripta i ens explica que el cos de la Santa va romandre aquí fins l'any 821, quan el papa Sant Pasqual I va fer que el transportessin al Trastévere, a la basílica dedicada a ella.
Conclosa la visita emergim cap a la superfície! Ha sigut molt interessant. No us podeu imaginar lo impressionant que és veure passadissos i passadissos estretets i organitzats com si fossin carrers perquè la gent no es perdés... i això que hem vist molt poc!
La nostra següent parada són a les Termes de Caracalla.
La seva construcció es va iniciar l'any 206 a càrrec de Septimio Severo i van ser inaugurades l'any 217 pel seu fill Caracalla.
Tenien capacitat per 1.600 persones (ojo! Caldea semblaria un decorat de Port Aventura al seu costat!). Tot i això no eren les més grans de Roma, però sí eren les més luxoses. Hi havia espaioses sales per banys calents, tebis i freds, sales de gimnàstica i fins i tot una biblioteca, i totes elles decorades amb tots els tipus de marbres més apreciats, amb columnes colossals i belles estàtues perquè els ciutadans que les visitaven quedessin meravellats.
Al sortir, l'autobús nº 118 ens retorna al centre i fem parada al descampat que fa més de dos mil anys era el Circ Màxim, el primer i més gran circ de Roma.
Va ser creat per satisfer la passió dels romans per les carreres de carros l'any 326 a.C. i va patir nombroses reformes fins el 549 d.C., any en el que va ser utilitzat per última vegada. En la època d'Agust tenia capacitat per 150.000 espectadors, però amb les reformes de Trajà va augmentar a 250.000 espectadors.
Dinem sense entaular-nos al barri del Trastévere, tot gaudint del seu ambient,...
...i passegem de nou cap al Monument de Víctor Manel II, amb la intenció de pujar al mirador abans no es faci fosc.
El Vittoriano es va construir entre 1885 i 1911 per celebrar la unificació d'Itàlia com a nació i està dedicat al primer rei, Víctor Manel II.
El monument domina la Piazza Venezia,...
Dalt del monument hi ha un mirador al que hi accedim utilitzant un ascensor exterior. La pujadeta surt cara però les vistes bé en valen la pena, i si no, jutgeu:
El sol es pon mentre som a les altures, i decidim baixar abans no marxi la llum del tot per veure la bonica Piazza del Campidoglio.
La plaça, que va ser dissenyada per Miquel Àngel per l'emperador Carles V, constituïa l'entrada triomfal a la ciutat pel turó Capitolí.
Els edificis que l'envolten, el Palazzo Senatorio, el Palazzo dei Conservatori i el Palazzo Nuovo, ja formaven part del disseny original.
Donem per acabada, per avui, la visita de la ciutat així que anem cap a la Piazza Navona, a gaudir de l'ambient que s'hi respira.
De retorn a la zona de l'hotel no podem evitar parar a la Piazza della Rotonda on també hi ha un molt bon ambient.
Apa, i per avui ja n'hem tingut prou. A sopar i a dormir!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada