La volta al món en ...: STATVS CIVITATIS VATICANÆ

L'Estat de la Ciutat del Vaticà és una ciutat-estat enclavada a la ciutat de Roma amb una extensió de 0,439 km² i una població d'aproximadament 900 habitants, dels quals només la meitat gaudeixen del dret de ciutadania vaticana.

És el més petit dels sis microestats europeus (entre els que hi trobem Andorra) i la nació més petita del món. És tan petita que només la Basílica de Sant Pere i la Plaça ocupen un 20% del seu territori; això el converteix en el territori "independent" més urbanitzat del món.

És un lloc turístic per excel·lència on normalment hi ha aglomeracions i llargues cues. És per això que ens aixequem ben d'hora, tant que esmorzem ben sols (millor, tots els croissants per nosaltres, i recent fets). A veure si per matinar les podem evitar...

El Juan dóna gràcies...

...no hi ha cua!!!!!!! Bieeen!!!!!!!

Només arribar entrem a la Basílica di San Pietro in Vaticano, un dels principals edificis del catolicisme i el més gran tant en importància (és l'església dels Papes) com per les dimensions (fa 193 metres de llargada i 44,5 d'alçada).

La Basílica no és la catedral de la diòcesi de Roma, però sí és l'església del Papa, en la qual celebra les cerimònies litúrgiques més importants. Al seu interior es troba la Cathedra Petri i sembla ser que aquí descansa el Sant, el primer Papa.

Entrant a mà dreta, a la primera capella i ben protegida, hi trobem La Pietá, esculpida per Michelangelo l'any 1499.

No ens podem perdre la pujada a la cúpula, tota una tradició ja en els nostres viatges, així que cap amunt abans no s'ompli!

Esbufegant arribem a l'esplèndid mirador, situat a dalt de tot de la cúpula, que ens ofereix unes vistes de la Piazza di San Pietro, de la ciutat del Vaticà i de la ciutat de Roma espectaculars!!!

La Piazza San Pietro és una esplanada trapezoïdal que s'obre lateralment mitjançant dos passejos porticats en forma d'el·lipse sobre els quals descansen les figures de 140 sants de diverses èpoques i llocs. Al mig de la plaça s'erigeix un obelisc d'uns 25 metres d'alçada portat des d'Egipte i que originalment estava situat al Circ de Neró a l'antiga Roma. L'any 1586 es situà l'obelisc en aquest lloc davant de la Basílica com a homenatge al martiri que Sant Pere va patir en l'esmentat circ.

Feu clic sobre la imatge per veure-la bé, que val la pena!

Al baixar no podem evitar fotografiar un membre de la Guàrdia Suïssa, el cos militar encarregat de la seguretat de la Ciutat del Vaticà. És l'exèrcit professional més petit del món (el componen uns 110 soldats).

L'actual uniforme va ser dissenyat pel comandant de la Guàrdia Jules Répond (1910-1921) a partir del model que s'atribueix a Michelangelo, l'any 1505.

Aprofitant que no hi ha gaire gent, suposo que el fet de ser divendres laborable ha ajudat força, decidim anar cap als Museus Vaticans, per visitar un dels més famosos tresors artístics de la Ciutat del Vaticà, la Cappella Sistina, construïda entre el 1471 i el 1484, en l'època del papa Sixt IV, d'on procedeix el nom pel qual és coneguda, encara que inicialment es va anomenar Cappella Palatina. Aquest cop la sort no ens acompanya i quan arribem a la porta d'entrada hi trobem un cartellet indicant-nos que avui ja han tancat. Quina ràbia!!!!!

No puc evitar incloure una foto, per recordar el que ens hem perdut.... oooh!

Fora de les muralles vaticanes però unit des de 1277 a la ciutat per un passadís fortificat de 800 metres de longitud, el passeto, encara visible avui en dia i que en més d'una ocasió ha servit de via d'escapament a un Papa en perill, hi trobem el Castel Sant'Angelo.

Al castell s'hi arriba creuant el Pont Sant'Angelo, un pont de marbre, de cinc arcades, sobre el riu Tiber, flanquejat per estàtues d'àngels, de Bernini.

L'actual nom del castell prové del 590, quan una gran epidèmia de pesta va copejar la ciutat de Roma. Es diu que el papa de l'època, Gregorio I, va veure a l'arcàngel Sant Miquel, sobre el cim del castell embeinant la seva espasa, significant la fi de l'epidèmia. Per commemorar l'aparició, una estàtua d'un àngel corona l'edifici (originàriament era una estàtua en marbre de Raffaello i des de 1753, és una de bronze, de Pierre Van Verschaffelt, sobre un dibuix de Bernini).

Les vistes que hi ha des de dalt de tot del castell tampoc estan gents malament!

Visitant el castell se'ns fa de nit (tot i que només són les cinc de la tarda) i acabada la visita decidim passejar fins al centre i viure l'ambient de l'antiga Piazza Navona, amb més de dos mil anys d'història. L'aspecte actual de la plaça és fruit de la reconstrucció feta l'any 1644.

Com podeu veure la plaça costa de veure ja que és plena de botiguetes de fira. Tot i així, destaca la fabulosa Fontana dei Quattro Fiumi, de Bernini, feta el 1651 i situada al vell mig de la plaça.

Abans no tanquin volem visitar el Pantheon, l'estructura de l'Antiga Roma millor conservada de la ciutat.

Tot i que la inscripció diu: M.AGRIPPA.L.F.COS.TERTIVM.FECIT (Marc Agripa, fill de Luci, cònsol per tercera vegada, (el) va construir), el Panteó va ser construït per ordre de l'emperador Adrià entre el 118 i el 128 d.C. Avui en dia és un altar que honra als italians més immortals com són Raffaello i els dos primers reis: Víctor Manuel II i Umberto I.

La cúpula va ser fins el 1882 la més gran del món, amb un diàmetre de 43,3 metres (igual a la seva altura des del terra). L'òcul central, que amida 9 metres de diàmetre, domina l'espai interior i és l'única font de llum de tot l'edifici, representa admirablement el sol durant el dia i la lluna durant la nit.

Impressionen també les gegants i pesades portes romanes originals, que necessiten de tres o quatre persones per poder tancar-se (ei, que no estic exagerant, que ho vam veure!).