Es diu que Roma va ser fundada l'any 753 a.C. (si, si, abans de Crist!) quan Ròmul, traçant un solc, va delimitar els marges del primer nucli de la ciutat. Després de Ròmul es van succeir sis monarques més.
El desenvolupament urbà de la ciutat durant el període monàrquic va ser conseqüència del notable augment demogràfic que va patir la ciutat i que va arribar, l'any 500 a.C., a uns 15.000 habitants. Nombroses obres públiques i monuments de gran valor artístic començaren a embellir la ciutat.
Després de les sis monarquies i de segles de repúbliques, l'any 27 a.C. Octavio Augusto es converteix en el primer emperador romà.
El període augustea es pot considerar un dels més engrescadors de la cultura romana. Els arcs de triomf, els grandiosos monuments i els cada vegada més extraordinaris fòrums imperials exaltaven la grandiositat de Roma i la dels seus emperadors.
Ara bé, no és fins gairebé un segle després de l'inici de l'Imperi Romà (any 72 d.C.) que es començà a construir, per ordre de Flavio Vespasiano, l'immens amfiteatre Flavio.
Les obres finalitzen l'any 80 d.C. (només 5 anys després!), ja de mans del seu fill Tito.
El Coliseu va estar en actiu durant gairebé 500 anys, celebrant els últims jocs de la història en el segle VI, bastant més tard de la tradicional data de la caiguda de l'Imperi romà d'Occident (476 d.C.). Més tard, va ser reutilitzat com a refugi, fàbrica, seu d'una ordre religiosa, fortalesa i pedrera. De les seves ruïnes es va extreure abundant material per a la construcció d'altres edificis, fins que Benet XIV (1740-1758) va voler convertir-lo en santuari cristià per aturar la seva espoli i procurar la seva conservació (sort en vam tenir d'aquest home!).
Ara que ja sabeu una mica més de la història romana us explico la nostra, que ja tocava oi?
Després d'esmorzar, això que no falti, caminem els dos minuts que separen el nostre hotelet del Coliseu, i a fer cua s'ha dit. Comprem una entrada combinada (Coliseu + Fòrum + Palatí = 12 €!!) i ens animen a contractar també la visita guiada (4 € més per persona). Ja que hi som, fem-ho bé!
Com ja és sabut, el Coliseu va ser el gran amfiteatre de Roma.
En l'antiguitat posseïa un aforament per a (atenció!) 50.000 espectadors, amb vuitanta files de grades. Els que estaven prop de la sorra eren l'Emperador i els senadors, i a mesura que es pujava se situaven els estrats inferiors de la societat (incloent les dones...). Al Coliseu tenien lloc combats entre gladiadors, baralles d'animals i altres espectacles. Va ser el més gran mai construït l'Imperi Romà.
Detall del paviment original.
Al costat mateix del Coliseu, i ben eclipsat per ell, hi trobem l'Arc de Constantí, que fou dedicat, pel Senat, a l'emperador Constatí, per commemorar la victòria contra Maxenci a la batalla del Pont Milvi (el 28 d'octubre del 312).
La mateixa guia que ens ha acompanyat en la visita al Coliseu és la que guia en el Palatí i en el Fòrum, i com que allà el que veurem més aviat son pedres (ai si un arqueòleg em llegís...) decidim també contractar la visita (4 € més per persona i visita, ala! Suma y sigue!). Deixem enrere el gran amfiteatre romà per complir amb els horaris que les visites programades ens obliguen a seguir. Ara, cap al Palatí s'ha dit!
El Palatí és, possiblement, el turó més famós de Roma; es diu que n'és el seu bressol ja que aquí, segons narra la llegenda, és on va ser traçat el solc de Ròmul.
Durant la República es va convertir en el barri on residia la classe dirigent romana i els més rics. Ja en l'època imperial, va passar a ser la residència oficial dels emperadors.
En aquella època, el terme Palatium definia tant el turó com el palau de l'emperador.
L'ubicació de la classe política va promoure la construcció de palaus i domus (habitatges unifamiliars romans, de famílies amb cert poder econòmic). Entre les Domus més destacades del Palatí, hi ha la Domus Tiberiana, que va ser el primer autèntic palau imperial.
També hi trobem la Domus Flavia, que va ser residència oficial i pública dels emperadors de la dinastia Flavia,..
...i la Domus Augustana que era la residència privada de l'emperador August.
D'altra banda flipem amb el gran estadi del Palatí en forma de circ, que estava envoltat per un pòrtic de dos pisos. El va fer construir Domicià i estava concebut per celebrar-hi diferents competicions i festes.
S'acaba la visita i la guia ens convida (als que volem fer la visita guiada al Fòrum) a seguir-la. Apali, 4 € menys a la butxaca i ni cinc minuts per reposar les cames. Quin tute!!
El Fòrum era el centre de la vida política, econòmica, judicial i comercial de l'antiga Roma, i en ell es portaven a terme les operacions comercials, els negocis, l'administració de justícia, els actes religiosos i altres accions comunes en la vida dels habitants de la ciutat.
La Via Sacra era el cor de Roma, un carrer que discorria sota el Palatí, entre el Coliseu i el turó del Capitoli, creuant el Fòrum. Va ser la més prestigiosa de les vies romanes de l'antiguitat i va contemplar, entre moltes altres coses, les desfilades triomfals dels generals victoriosos.
La nostra guia ens fa un recorregut d'una hora pels principals punts d'interès (que no són pocs) per tot el recinte. No en recordo pas l'ordre, però són els següents:
La basílica de Maxenci, anomenada també de Constantí, és l'últim edifici que porta impresa l'antiga grandesa de Roma. Va ser iniciada per Maxenci i acabada, després de la victòria, per Constantí (s.IV). El que avui en dia en podem veure és la nau menor septentrional, amb la seva gran absis i les seves poderoses voltes de canó.
El Temple de Vesta, de forma circular, estava destinat a custodiar el Palladio, la imatge de Minerva, i altres objectes sagrats portats a Itàlia (segons la llegenda) per Eneas. Es diu que de la seva conservació depenia la seguretat de la ciutat.
Al costat mateix hi trobem la Casa de les Vestals, on hi vivien sis sacerdotesses, filles d'homes i dones lliures; eren verges, boniques i no podien tenir més de 10 anys quan eren elegides.
La seva ocupació fonamental era guardar el foc sagrat. Si aquest arribava a extingir-se, llavors, es reunia el Senat, es buscaven les causes, es remeiaven, s'expiava el temple i es tornava a encendre el foc. El foc era encès usant la llum solar com a font d'ignició. La vestal que hagués estat de guàrdia quan el foc s'apagava, era fuetejada.
El Temple de Juli Cèsar va ser erigit, pel seu nebot Octavià l'any 42 a.C., on va ser cremat el cadàver del dictador, i va ser consagrat l'any 29 a.C.
El Temple de Càstor i Pòlux, anomenat també el temple dels dos bessons va ser erigit l'any 484 a.C.
El Temple de Saturn va ser erigit l'any 498 a.C. Va servir sempre de tresor públic. Aquí es conservaven també els estendards de les legions i els decrets del Senat (el podeu veure com era i com és al centre de la foto).
Ben a prop hi ha el gran monument dedicat a Víctor Manel II, el primer rei de la Itàlia unificada. Va ser dissenyat per Giuseppe Sacconi, l'any 1895 i inaugurat l'any 1911.
A l'hora que arribem, el mirador que hi ha a dalt de tot ja és tancat, però les vistes que ofereix de la ciutat des del seu pedestal (al que sí podem accedir-hi) són molt xules.
Al costat mateix topem amb l'església Santa Maria in Aracoeli que és dalt de tot d'una escalinata de 124 esglaons, dalt de tot del turó Palatí. L'escala va ser construïda l'any 1348, per celebrar el final de la pesta.
Ja és de nit, i no és pas massa tard, però és clar, alguna pega havia de tenir viatjar el mes de desembre... Decidim passejar direcció cap al centre, i topem amb el Teatre de Marcel.
El Teatre de Marcel va ser promogut per Juli Cèsar i acabat per August entre els anys 13-11 a C. Va ser dedicat a Marc Claudi Marcel, en un acte de pietat, atès que aquest príncep va morir prematurament.
Es calcula que la càvea, de 129,80 metres, podia acollir entre 15.000 i 20.000 espectadors; convertint-se en el segon teatre amb més capacitat de Roma, després del de Pompeu.
El teatre, tal i com el veiem actualment, és fruit d'una restauració i liberalització de postissos duta a terme entre 1926 i 1932.
Decidim sopar a l'acollidor barri del Trastevere, un barri que manté la seva gràcia peculiar amb els seus carrers empedrats, predominant un tipus d'edificació de cases populars medievals.
Un bon sopar i a passejar fins a l'hotel per anar a fer nones.
Ja ens anirà bé per baixar tot el que hem jalat!
Què maco el trastevere... i el Colosseo...! La veritat és que és impactant veure-ho, oi? sembla mentida que faci tants i tants anys que ho van construir sense la tecnologia d'avui dia...! Pobres... com s'ho devien fer?
ResponEliminaAle, que encara falten coses! Ara que m'hi he posat m'ha fet ràbia haber de parar...!
Elisenda