Ens despertem a Laugarvatn, una petita població assentada sobre el llac que duu el mateix nom a mig camí entre Þingvellir i Gullfoss, a la ruta principal del famós i turístic tour conegut com el Cercle Daurat. No és difícil endevinar quin és el nostre planning d'avui, oi?
Decidim començar la ruta per Gullfoss, segurament la cascada més visitada de l'illa, no per ser la més bonica sinó per ser, segurament, una de les més espectaculars.
La Cascada Daurada es troba en el riu Hvítá. A un quilòmetre de la caiguda, el riu fa un brusc gir, caient en dos salts (d'11 metres i 21 metres) en una esquerda de 32 m de profunditat. Aquesta esquerda amida uns 20 m d'amplada i 2,5 km de longitud donant a Gullfoss l'espectacularitat que se li atorga.
Diversos miradors, estratègicament situats, permeten veure-la des de diferents punts de vista: des de dalt.
La següent parada és la vall de Haukadalur, una àrea geotermal molt coneguda per tenir una de les majors atraccions turístiques de l'illa, els guèisers. Un guèiser és un tipus especial de font termal que erupciona periòdicament, expulsant una columna d'aigua calenta i vapor a l'aire. L'explicació natural a aquest fet té el seu origen en la reacció que genera l'aqüífer en ebullició que es troba a la cambra subterrània del pou al contactar amb les capes fredes de la superfície.
El Geysir (també conegut com El Gran Geysir) és el guèiser més antic documentat i un dels exemples més impressionants d'aquest fenomen a tot el món. Va entrar sobtadament en activitat als voltants del s.XIII i generava una torre d'aigua polvoritzada de fins a 60 metres d'alçada. Des de principis del segle XX, el "Gran Geysir" va deixar de rajar aigua a causa del sabó i de les pedres i objectes llançats pels turistes amb l'objectiu de provocar una erupció, activitats que ara, gràcies a Déu, estan totalment prohibides.
Del Gran Geysir només en queda aquest esvoranc, de 20 metres de profunditat i ple, fins a vessar, d'aigua calenta ...
Actualment, la major atracció turística de la vall és l' Strokkur, un altre guèiser que llança aigua cada cinc minuts, que pot arribar als vint metres d'alçada. I aquí estem, amb les càmeres ben a punt, esperant veure la nostra primera erupció!
No podem marxar de la zona sense tornar a veure erupcionar el guèiser, aquest cop, però, decidim acostar-nos una mica més...
Càmera de la Gemma
Càmera del Juan
Per dinar decidim retornar a Laugarvatn doncs és la zona poblada que tenim més a prop.
Acompanyant-lo amb la cerveseta Viking (els nois) i la boníssima i fresca aigua de l'aixeta (les noies) degustem un dels plats típics de l'illa, la balena.
Després de dinar ens dirigim cap a Þingvellir, símbol, cor, origen i enclavament de més importància històrica del país. La traducció literària del seu nom, Planes del Parlament, rememora la instauració en aquest important accident geològic, del que es considera la primera assemblea popular del món, l' AlÞing, òrgan del govern local que durant gairebé nou segles continuats es va reunir aquí, a Þingvellir, per traçar el destí d'aquesta regió nòrdica, fins que el 1984 la institució es va traslladar a la capital, Reykjavík, on encara ara roman vigent i operativa.
Þingvellir és important, també, perquè des d'aquest punt podem contemplar els límits de les dues grans plaques tectòniques, la nord-americana i la eurasiàtica, que lentament, però sense pausa, es van separant.
Per aquesta gran esquerda, anomenada Almannagjá, hi discorre el riu Öxará que té una petita cascada, l' Öxarárfoss. Decidim anar a buscar-la.
I aquí està! Segons la tradició, Öxarárfoss va ser creada artificialment pels antics membres de l' AlÞing, desviant el curs del riu Öxará perquè es precipités a la falla i atorgués un marc encara més imponent al lloc elegit per les juntes de l'Assemblea Nacional.
I, naturalment, ...
I anem a dormir una mica moixos. Aquesta és l'última nit que passarem a l'illa...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada