Esmorzem en l'espectacular menjador del nostre alberg i ho fem amb ganes; hem de carregar molt bé les piles doncs avui és un altre d'aquells dies que recordarem. Passarem el dia al Vatnajökull, la glacera més gran d'Islàndia i una de les més grans d'Europa.
El punt de trobada és a la intersecció de la carretera F985 amb la carretera que puja cap a Jöklasel, a 840 m. sobre el nivell del mar, a la llengua glacial Skálafellsjökull. La pujada cap a Jöklasel, de 16 km, ja és tota una aventura doncs els últims 6 km exigeixen vehicles amb tracció a les 4 rodes.
Podríem pujar amb un dels super-jeeps que glacier jeeps posa a disposició dels que volem fer el tour però decidim fer-ho amb el nostre super-cotxe doncs després volem empalmar amb una altra excursió i preferim no dependre d'altres.
La idea original era passejar sobre el Vatnajökull tot estant dins un super-jeep, que ja mola, però un cop a dalt ens ofereixen, pel mateix preu, conduir una skiddo, és a dir, una moto de neu. Com ens hi podíem negar, oi? Vatnajökull, ja venim!!
El recorregut dura 1 hora, a la mitja horeta fem un descans, baixem de la moto, i flipem tot estant envoltats de quilòmetres i quilòmetres de gel. La llàstima és que ens plou una mica i que està tot bastant tapat, però en fi, no ens esgarra gens l'excursioneta!
A l'anada condueix el Juan...
...i a la tornada, m'armo de valor, i condueixo jo!
Una mica cansats (això de conduir una moto de neu implica concentració i moooolta força als braços) però molt satisfets de l'experiència, ens desvestim de tot l'equip que ens han deixat i tornem al cotxe. Baixem els 16 km que ens separen de la carretera principal i ens dirigim cap al sud, a la llengua glacial Svínafellsjökull, al parc nacional d'Skaftafell.
Contractem una excursió a peu (amb grampons) amb Icelandic Mountain Guides. Ens donen plaça a les 15:00 així que decidim primer dinar. Donat que tenim temps i la oportunitat de fer-ho, ho fem com a persones normals, asseguts a taula, que ja en teníem ganes!!!
A l'hora marcada, esperem al guia, que ens prepara els grampons a la mida de cadascú i pugem a l'autocar que ens acostarà a la llengua glacial.
Mireu! Si semblo la ventafocs!!! Ara, les sabates no són ni bufones ni de vidre!!!
Caminem a través d'espectaculars escultures de gel glacial, serpentejant a través de les crestes de gel i les esquerdes profundes de la glacera. Una passada!
I tranquils papis, que no és gens perillós! No sabeu com s'enganxen els grampons al gel!!
El gel és brut degut a la cendra però durant la caminada descobrim esquerdes i forats on la cendra no hi ha arribat. Com devia ser aquesta excursió abans de l'erupció volcànica.... !!!
Ja amb els grampons a la mà ens acomiadem de la llengua Svínafellsjökull i del Vatnajökull doncs encara ens queda molt per fer!
Aprofitant que som al parc nacional d'Skaftafell no podem evitar acostar-nos a Svartifoss, la cascada negra.
La caminada és força més llarga del quilòmetre i mig que marca el cartell, i abans d'arribar-hi, passem per Hundafoss.
I per fi divisem Svartifoss!
El seu nom prové de les columnes basàltiques negres que la rodegen. Aquestes columnes hexagonals es van formar com a conseqüència d'un procés de cristal·lització extremadament lent a l'interior d'un flux de lava.
El Juan, com ja és habitual, no pot evitar tastar l'aigua!
I ja és hora d'anar fent camí cap a l'alberg, tot gaudint de la flora i la fauna locals!
Havent sopant acabem de fer la digestió tot tancant la ruta que farem demà. On anirem?! .... Bona nit!!!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada