Poc ens ho pensem, quan ens despertem a la nostra petita habitació, esmorzem al gran menjador comunitari i localitzem les nostres xiruques d'entre les de la resta d'hostes de l'alberg, que el post d'avui es titularia així. No en teníem ni idea, i això, és clar, fa que el dia adquireixi un to molt més interessant del que ja tenia. Però no avancem aconteixements...
El planning previst per avui és seguir cap al Sud, cap a Vík i Myrdal, el poble situat més al sud de l'illa. Tot i ser un poble petit (té uns 500 habitants) és l'assentament més gran a 70 quilòmetres a la rodona.
Com ja és habitual, la circulació per les carreteres de l'illa ja és tota una experiència i un plaer.
Deixem enrere Vík i ens acostem a Dyrhólaey, un cap rocós de 120 m de longitud que constitueix la punta més meridional de l'illa. L'erosió marina ha creat de forma natural un vistós arc. Hi arribem amb l'esperança de veure colònies de frarets però no tenim sort. Llàstima, hi haurem de tornar!
El nostre següent destí del dia és Skógafoss. Abans d'arribar-hi, però, no podem evitar seguir fent parades.
I, des de la mateixa carretera, ja divisem la bonica Skógafoss, amb una caiguda de 60 metres, enmig d'un verd penya-segat. De lluny ja es veu que és gran, però quan t'hi vas acostant, la seva mida sembla que vagi augmentant per moments; efecte més patent encara, per l'increment de l’eixordador soroll de l'aigua.
Un camí et permet veure-la des de dalt i, evidentment, el seguim: espectacular!
El Juan, no faria falta ni dir-ho, segueix amb la seva col•lecció de bañitos. Pel soroll que fa l'aigua al caure, segur que li pica molt a l'esquena! Ja ho diuen... sarna con gusto...
Després de dinar decidim anar a la recerca d'una piscina d'aigua calenta. Al documentar-nos per venir a Islàndia vam llegir que era fàcil trobar piscines termals naturals. Nosaltres, la veritat, a dia d'avui encara no n'hem trobada cap, així que aprofitem que uns compatriotes amb qui ens creuem ens n'han marcat una en el mapa, per anar a buscar-la.
La piscina es troba dins la finca de la granja Seljavellir. Ens costa una mica trobar-la però, finalment, ho fem.
Ens havien dit que la piscina, plena d'aigua calenta natural que flueix de la roca, es trobava en un entorn natural d'espectacular bellesa, pels magnífics paisatges volcànics, amb rierols i cascades. És molt possible que el 1922, quan Björn J. Andrésson va decidir construir-la, amb el suport dels agricultors locals, prometent classes gratuïtes de natació, l'entorn fos increïble però el que ens trobem ara és quelcom abandonat, amb una aigua bruta i un entorn descuidat.
Sembla ser que, amb el temps, va caure en desús, i que l'any 1998 va ser restaurada i renovada totalment, i que avui torna a ser l'orgull de la zona. Què voleu que us digui... potser sóc massa de ciutat? no m'agradaria pas, potser hi portava les expectatives massa altes! Ara, el Juan, s'hi banyarà?
Després de la decebedora troballa seguim via cap a Seljalandfoss, una pintoresca cascada.
Aquesta cascada, del riu Seljalandsá, té una caiguda de 60 metres al llarg dels penya-segats de l'antiga costa, i té l'encant que s'hi pot passejar pel darrera.
Aquesta cascada també és visible des de la carretera principal i, mentre l'observem embadocats des de la distancia, un soroll de casquets capta la nostra atenció. Què bonics que són!
...i pel darrera!
I abans de marxar, com no podia ser d'una altra manera:
Complert el planning que tenim previst per avui decidim anar tirant cap a l'alberg doncs avui no tenim massa clar on hem d'anar a dormir, i més val que hi anem amb temps. Decidim però, abans, omplir el dipòsit del cotxe.
De camí a la benzinera el Juan veu quelcom que li crida l'atenció: una cascada que sembla que desemboqui dins de la muntanya. Això ho hem de veure de més a prop!
El Jordi i la Elen van a omplir el dipòsit del cotxe, i el Juan i jo ens quedem a investigar la troballa. I quin descobriment! Aquesta cascada la inspeccionem des de dalt...
...i des d'abaix!
...i, és clar, des de dins:
I ara si, amb el dipòsit ple, i amb la intensió de no fer més parades fins que arribem a destí, conduïm cap al nostre alberg d'avui, que es troba a Thorsmörk (Þórsmörk, en islandès) que és una cadena muntanyosa que porta el nom del déu escandinau Thor. Està situada entre les glaceres Tindfjallajökull i Eyjafjallajökull. El nom de "Thorsmörk" pròpiament es refereix només a la cresta de la muntanya entre els rius Krossa, Þröngá i Markarfljót, però de vegades s'utilitza de manera informal per descriure una àrea més àmplia que inclou la regió entre Thorsmörk i Eyjafjallajökull. I... cap allà anem!
Ara bé, les glaceres, a l'estiu, amb el desglaç, formen rierols, riuets i.... ai... com diria la mami... Sant Antoni Gloriós...!!
Quan els rierols i riuets es converteixen en quelcom més carregat d'aigua que es mou a força velocitat comencem a dubtar de si anem o no per bon camí. Una fletxa, però, dibuixada sobre una fusta i recolzada al terra entre dues pedres grosses, ens indica el camí a seguir i, és clar, que si el seguim a algun lloc ens portarà. Tot i així, decidim no jugar-nos-la i trucar a l'alberg.
La Elen parla amb la recepció i ens confirmen que anem per bon camí però ens recomanen, tot i que conduïm un 4x4, NO seguir endavant i ens diuen que ens envien a algú a buscar-nos.
I aquí està el nostre àngel salvador...
...que ens sorprèn rient i dient-nos que el seguim amb el nostre cotxe. Ens explica que aquest riuet el podem creuar sense problemes, sempre i quan observem bé els seus moviments i l’imitem. Ara sí que no entenem res... perquè ens han dit que no continuem i ara ens deixen seguir? En fi, no ens hi preocupem pas i a seguir-lo!
Carai tu, i a creuar-ne un altre, i un altre, i un altre més!!! Però escolta, que cada cop son més grans que el que no ens hem atrevit a creuar sols...
I de cop els rierols, riuets i rius es converteixen en un llac amb corrent. Ara si que podem dir el "Sant Antoni Gloriós" de la mami, no abans!
El nostre àngel salvador baixa del cotxe, se'ns acosta i ens diu que descarreguem el nostre cotxe, que el deixarem allà, abandonat, juntament amb un altre que hi trobem aparcat, que després descobrim que és d'uns gironins. Casualitats de la vida, oi?
Nota pels papis: abans de veure aquest vídeo penseu, el primer, que vam tornar la mar de contents i satisfets del viatge, i segon, que els islandesos estan acostumats a circular en 4x4 i en carreteres diguem-ne... no massa bones, i que, per tant, el nostre àngel salvador és un conductor experimentat. És curiós i bo de saber que, quan un creua un riu, ha de descordar-se els cinturons de seguretat, pel que pugui passar.
Per fi arribem al nostre senzill i aïllat alberg Þórsmörk Mountain Hostel. Podríem dir que aquesta ha estat la "cagada" del viatge, el que ens ha fet patir, que sempre hi ha quelcom que surt malament... però què va! Si ens ho hem passat divinament!
Per complir amb l'objectiu d'avui hem hagut de creuar un total de 23 rierols, riuets i rius! Déu n'hi do! Avui, per poder dormir, enlloc de comptar ovelles comptarem rius. Bona nit!
___________________________________________________
Nota: Al fer aquest post, he descobert aquest avís a la web de l'alberg. Un altre dia llegirem millor!
ATTENTION** THE GLACIAL RIVERS ARE DANGEROUS AND NOT EASILY CROSSED. ONLY ALTERED 4X4 TRUCKS WITH EXPERIENCED DRIVERS OR LARGE BUSES SHOULD CROSS THOSE RAGING FORDS.**
(ATENCIÓ ** Els rius de les glaceres són perillosos i no es creuen amb facilitat. Només cotxes 4x4 amb conductors experimentats o autobusos grans poden creuar-los.** )
___________________________________________________
Ups! :)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada