Avui és un dia d'aquells que no saps ben bé què fer.
Al migdia surt el nostre tren cap a Glasgow així que al matí no volem jugar-nos-la a anar massa lluny, no fos cas que el perdéssim, i a Inverness-ciutat tampoc hi ha res a fer.
Al migdia surt el nostre tren cap a Glasgow així que al matí no volem jugar-nos-la a anar massa lluny, no fos cas que el perdéssim, i a Inverness-ciutat tampoc hi ha res a fer.
És per això que, sense estar-ne gaire convençuts, contractem una excursió en vaixell pel llac Ness.
El llac Ness forma part del Gleat Glen, una gran falla geològica que divideix diagonalment les HighLands. Aprofitant aquesta via natural, a principis del segle XIX es va construir el Canal de Caledònia, que comunica l'Atlàntic amb el mar del Nord. Sobre un total de 96 km van ser necessàries 29 rescloses per salvar el desnivell de les aigües.
Actualment, el canal és utilitzat, fonamentalment, per embarcacions d'esbarjo (com la nostra).
El Ness és el segon llac més gran d'Escòcia per àrea de superfície (uns 56,4 km2) però a causa de la seva gran profunditat és el de major volum. Conté més aigua dolça que tots els llacs d'Anglaterra i Gal·les junts. En la seva part més profunda (226 m) la Torre BT de Londres (189 metres), hi quedaria completament submergida.
La popularitat del Llac Ness, no obstant això, no es deu tant ni al desafiament tecnològic ni a les seves dimensions. Nessie, el cèlebre monstre que habita en les seves aigües és qui l'ha fet famós.
Ara bé, tot i que científicament no està confirmada la seva existència (ni es creu que ho estigui mai), la llegenda perdurarà molt i molt temps ja que la possible existència de Nessie genera molts diners (dels turistes com nosaltres, és clar).
L'excursió, que dura tres hores, ens acosta fins a l'Urquhart Castle. És curiós veure'l des d'un altre punt de vista...
L'excursió, que dura tres hores, ens acosta fins a l'Urquhart Castle. És curiós veure'l des d'un altre punt de vista...
L'excursió se'ns fa una mica pesada perquè el llac en sí, pel nostre gust, tampoc té res de l'altre món (més bonics eren l'An Elian i el Morlich!!) i els quilòmetres que recorrem son tota l'estona paisatgísticament iguals.
Quan arribem per fi a Inverness el Juan no pot evitar...
...tirar-se de cap a les aigües del riu Ness!!!
Dinem de nou a la Tortilla Assessina aprofitant la proximitat al nostre hotel i la calitat-preu del menú. I jo que no hi volia anar!!
A les 14:51 agafem el tren que ens duu a Glasgow amb molta recança, com ens agradaria poder quedar-nos més dies a les HighLands...
Com que només hi estarem una nit ens hem estirat una mica. Xuli, eh?!
Tenim l'hotel al vell mig de centre així que ens acostem primer a la George Square, un extens espai traçat en el segle XIX envoltat d'edificis senyorials, que constitueix la millor manifestació de l'esplendor del Glasgow victorià.
Passegem per Buchanan street, important carrer comercial que a quarts de vuit ja té totes les botigues tancades i que per tant, el Juan i jo som pràcticament els únics que hi caminen... On és la gent?
Ara bé, on anirem demà?
Arribem a la ciutat més gran i populosa d'Escòcia i anem directes a l'hotel a deixar les maletes.
Un exemple n'és la City Chambers, edifici construït entre el 1883 i el 1888 i inaugurat aquest últim any per la reina Victòria. L'edifici encarna el luxe i l'opulència dels temps en els que Glasgow ostentava el títol de la segona ciutat d'Anglaterra.
Visto lo visto decidim anar a passejar en torn al riu Clyde, zona que ha viscut una important remodelació urbanística i que ens imaginem serà bona per passejar-hi.
Per la cara que faig, ja us podeu imaginar que no l'encertem gaire...
No hi ha ningú pel carrer excepte un parell de borratxos amb la botella amagada dins una bossa de paper, un parell de policies vigilant dins un cotxe parat, i un grup de nois tots vestits de negre. Ui, ui, ui, això no m'agrada gaire... Càmera, a la motxilla!!!
Veiem a dos policies que patrullen a peu i decidim seguir-los. Em sembla que hem anat a parar a una zona no gaire bona...
Al final del recorregut millora, hem arribat al districte financer, però és clar, a les hores que són (quarts de nou) ja no hi queda ningú treballant...
Tot sopant un entrepà del Subway amb unes vistes molt envejables decidim que demà no ens quedarem a Glasgow. Quin horror de ciutat!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada