En bici al llac An Elian i a Inverness, en tren...

Avui hem de fer un bon esmorzar ja que volem anar al llac An Elian en bicicleta, i com podeu veure, així ho fem:

Lloguem les bicicletes en una botiga d'esports que per 10 £ ens deixen eines per si punxem (tot un detall), el casc (que ens queda moníssim) i la bici (és clar) durant 4 hores, suficients per l'excursió de 6 km (de pujadeta) que hem de fer.

L'excursió la volíem fer ahir a la tarda, però jo vaig preferir deixar-la per avui al matí. Sort que fa bon dia perquè sinó hauria de sentir al Juan dient-me: Veus com hi hauríem d'haver anat ahir que no plovia?

Si nois si, al final va ploure... i va començar i ja no va parar. Quina ràbia!

El Loch An Elian és un romàntic llac, bordejat de densos boscos de pins; de les seves aigües n'emergen les ruïnes d'un vell castell.

La veritat és que la pluja ens esguerra bastant el paisatge ja que no ens el deixa gaudir com deuríem. Quina pena... però què hi farem... AGUANTAR-NOS TOCA! Grgrgr... Així que decidim tornar cap a l'alberg. CAP ABAIX QUE FA BAIXADA!!

Arribem a l'alberg tan xops que hem de canviar-nos fins i tot la roba interior, i pel colmo, en menys d'una hora surt el nostre tren cap a Inverness. De moment, avui no estem de sort...

Les Highlands o Terres Altes constitueixen un dels principals atractius turístics del país. Inverness és considerada la capital d'aquesta regió i està situada a la vora del riu Ness.

Ens instal·lem en el nostre hotelet que no està gens malament; la nostra habitació és la que queda al mig de l'edicifi, s'hi pot veure una tovallola groga (regalet tresià a una servidora) penjada, i anem a dinar.

Escollim La Tortilla Asesina, un restaurant que tenim a tocar de l'hotel amb un nom amb poca gràcia tenint en compte el bé que s'hi menja, i el barato!! Menú del dia (dos plats, pa i aigua de l'aixeta) per 6,95 £, què més es pot demanar!

Fem el rotet tot passejant pels jardins (o millor dit, la zona verda) de l'Inverness Castle. L'edifici actual data del s.XIX i es va edificar sobre les ruïnes de fortaleses anteriors. No té gaire interès però bé, el tenim davant i ens hi acostem.

Decidim baixar cap al centre, i confirmem que el principal atractiu de la ciutat radica en els seus bons serveis turístics i comercials ja que degut al seu turbulent passat, poc ha conservat del seu patrimoni artístic.

Tenim la sort, però, de trobar un grup de gaiters tocant pel carrer. L'actuació dura ben bé mitja hora i ens té ben entretinguts.

Sopem en un restaurant de luxe i de qualitat (hem de conservar la corba de la felicitat!) que a més ens ofereix Wifi gratuït. Després de consultar horaris d'autobús que necessitem per demà, enviar algun email i llegir el diari per saber què ha passat al món anem a dormir.

Ja aviso, tot apunta a que demà serà un dia xulíssim!