Stirling ha estat protagonista principal de la turbulenta història d'Escòcia. El poder i la riquesa que la ciutat va ostentar durant gran part de la seva història van ser deguts a la seva privilegiada situació a la part alta d'un pujol i a la llera del riu Forth que transportava vida a la ciutat i dividia el nord del sud, quedant units únicament gràcies al Stirling Old Bridge.
Precisament aquest pont, que només varem poder veure des de dins d'un taxi, va intervenir molt activament en aquesta història:
Precisament aquest pont, que només varem poder veure des de dins d'un taxi, va intervenir molt activament en aquesta història:
Sir William Wallace (aprox. 1270 - 23 d'agost de 1305), era un noble escocès que va dirigir al seu país contra l'ocupació anglesa i contra el Rei Eduard I d'Anglaterra en les Guerres per la Independència d'Escòcia.
L' 11 de setembre de 1297, Wallace va arrasar per complet a l'exèrcit anglès dirigit pel comte de Surrey en la Batalla d' Stirling Bridge. L'exèrcit anglès estava format per 300 cavallers pesats i 10.000 homes d'infanteria lleugera. Quan va retornar d'Stirling, Wallace va ser nomenat "Guardià d'Escòcia".
Bé, després de situar-vos, us explico què varem fer. Sortim del (peazo) alberg...
El seu origen remot remunta al s.XI, però el castell que visitem, en la seva aparença actual, data dels s.XV i XVI.
Cal destacar el great hall, una esplèndida sala d'estil gòtic tardaner (és el saló medieval més gran del país) recentment restaurada (la restauració ha durat 35 anys) ja que va acabar molt danyada a conseqüència de la seva utilització com a quarter durant el s.XVIII.
Després de sentir-nos com a reis, passegem pel castell i gaudim de les vistes que ofereix. No estan malament, no?
El personal del castell té l'amabilitat d'avisar-nos un taxi, que en 5 minuts ens passa a recollir a la sortida del castell per dur-nos a les afores de la ciutat, per visitar el National Wallace Monument, que commemora la història del gran heroi escocès.
La torre es va construir gràcies a una campanya de recaptació de fons, enmig d'un renovat sentiment nacionalista escocès durant el segle XIX. La construcció va acabar l'any 1869 i consisteix en una torre d'arenassa d'uns 70 metres d'altura, en estil gòtic victorià.
Se situa a la part alta del pujol d' Abbey Craig, una penya que s'eleva sobre l'Abadia de Cambuskenneth, i des de la qual es diu que William Wallace va observar a l'exèrcit del rei Eduard I d'Anglaterra, abans de la Batalla del Pont d'Stirling.
En el seu interior es narra la llegenda de l'heroi i s'hi amaga una rèplica de l'espasa de més metre i mig que Wallace va emprar en les seves batalles contra els anglesos.
Els 70 metres s'han de pujar a peu, però dalt de tot hi ha un espectacular mirador de 360º que compensa l'esforç de la pujadeta.
Sortim del monument que ja és hora de dinar, i decidim fer-ho a l' Old town, sota el castell, format per una xarxa de carrers en pendent, travessats per carrerons estrets i empedrats.
Després de dinar no podem evitar aprofitar el descompte del 50% que ens han donat amb l'entrada del Monument Nacional de Wallace, i visitem l'antiga presó d'Stirling, que és just al costat del nostre alberg.
L' Old Town Jail va ser construïda l'any 1847, com a resultat de les idees reformadores de l'època victoriana, que apuntalaven la necessitat de millorar les condicions dels presos i atribuïen a la presó un caràcter correccional moral més que un càstig físic.
Avui en dia, la vella presó acull un museu que ofereix representacions en viu (en anglès, és clar) i unes vistes espectaculars des del terrat de l'edifici.
Ja comença a ser hora d'anar a buscar el tren, però abans fem parada a l'església de The Holy Rude on l'any 1567 va ser coronat Jacob VI, sent encara un nen.
La nau, la part baixa de la torre i el cobertís de fusta de roure daten del s.XV. El cor i l'absis, de traçat pentagonal, daten de la primera meitat del segle XVI.
Aviemore, ja a les HighLands, és una popular estació d'esquí (a l'hivern, és clar) gràcies a la proximitat del Cairngorm, un imponent pic de 1.225 metres. La vil·la ens rep amb molta pluja, però bé, som a Escòcia i no li podem tenir en compte.
Trobat l'alberg (ens va costar una mica) i passat l'espant (quan vam arribar ens van dir que per un estrany motiu havien cancel·lat la nostra reserva) decidim anar a sopar.
A l'hora que és ja tot és tancat (no us penseu que són les 23:00, simplement és que aquí o sopes a quarts de nou com a molt tard, o no sopes!) així que no es queda més remei que sopar a l'alberg:
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada