Avui és un dia especial. No només per ser el primer que viurem a Noruega, dins del cercle polar àrtic, sinó per molt més. Però anem per parts, que primer hem d'esmorzar.
Em desperto acaloradíssima! Com pot ser?! Mireu com està l'exterior! Tot ben nevat! Realment aquí estan molt ben preparades les cases i, a més, l'electricitat és econòmica!
Compartim cabana amb l'Àngeles i en Nuno i, tot i que ahir van arribar ben tard (nosaltres ja dormíem), s'han despertat abans. Després de les presentacions, de vestir-nos i d'abrigar-nos, ens desplacem a l'altre cabana on hi ha el centre d'operacions: la teca.
Ja ens trobem el cafè fet, la taula parada i els companys de viatge ben desperts i actius. L'Ivan està supercontent perquè ahir a la nit, quan el Jose va anar a recollir l'Àngeles i el Nuno a l'aeroport, la maleta ja era allà. A mi em tranquil·litza dient-me que el Jose ha rebut un missatge indicant-li que la meva maleta també havia aparegut!
A dos quarts de nou hem de ser al Villmarkssenter, a l'illa de Kvaløya, a 25 minuts de Tromsø. A fer què? :)
Siiiiii! A passejar (tot i que se suposava que havíem de conduir...) amb trineu de gossos! A més, serà un passeig ben especial doncs ens enxamparà l'eclipsi total de sol!
No sé si per fer-ho coincidir amb l'eclipsi o per castigar-nos per haver arribat deu minuts tard, ens fan esperar bastant i ens entretenim jugant amb alguns dels centenars de gossos que esperen impacients que els toqui corre davant del trineu i que són super carinyosos. El Juan, com era d'esperar, s'ho passa pipa. (Aix... si el Dexter el veies...)
Comencen a preparar els trineus i els gossos es tornen bojos de l'alegria. No us podeu imaginar l'enrenou que formen! Els afortunats, ja en posició, esperen impacients l'ordre d'arrencar. I nosaltres també!
I ens posem en marxa! Molt pendents del sol...
I envoltats per un paisatge idíl·lic, tot nevat, i amb un silenci sepulcral, trencat únicament per la respiració dels gossets i el trineu lliscant per la neu,...
... veiem com la lluna va tapant, a poc a poc, el sol.
Després d'una hora de passeig retornem al punt d'inici, ens acomiadem dels nostres amiguets peluts i ens posem les ulleres. És el moment de veure l'eclipsi en el seu màxim esplendor. La lluna està a punt de tapar el sol gairebé per complet (per la latitud on ens trobem, el taparà un 95%)!
Juguem una estona més amb els Husky i ens enamorem dels més petitons.
No us podeu imaginar quina meravella. Quin regal del cel!
Però un núvol totalment inoportú ens esclafa el moment...
En fi, no es pot tenir tot, oi? I quan el núvol escampa, la lluna ja comença a allunyar-se del sol...
Són gairebé les 12:00, l'hora en la que els noruecs ja dinen, així que ens conviden a dinar: una calentona, molt gustosa i tradicional sopa de ren.
Al sortir de la calentona cabana on dinem, i amb la sopeta al cos, notem el fred gèlid.
Abans d'iniciar la ruta cap al nostre destí d'avui, retornem a Tromsø per conèixer-la doncs ahir, al arribar tan tard, no la vam poder passejar. Però abans ens apropem a l'aeroport per recuperar la meva maleta. Després de fer-nos patir una mica, per fi la recupero! Bieeeen!
Tromsø, la ciutat de més de 50.000 habitants més boreal del món, és una ciutat cosmopolita i un important centre comercial i cultural a Noruega. És seu de la Universitat de Tromsø, que atreu una població flotant de diversos milers d'estudiants, la qual cosa incrementa la població en algunes èpoques de l'any, i és també seu episcopal de l'església de Noruega.
A l'hora acordada ens retrobem a la furgoneta i ens posem en marxa direcció a Evenes, prop d'on dormirem avui. Ens esperen unes 5 hores de cotxe així que paciència i a gaudir del paisatge!
Entre parades japoneses...
...becaines...
...pipi stops (en les qui aprofita per menjar-se un gelat!)...
... i uns paisatges que, a cada corba, ens deixen ben bocabadats....
...el viatge no se'ns fa gens pesat i arribem, ja de nit (són les vuit del vespre), al nostre allotjament d'avui, el Tjeldsundbrua Kro & Hotell AS.
Igual que ahir, ens repartim en dues casetes moníssimes. Ens toca dormir a la casa que serà base d'operacions (guay!), així que descarreguem les maletes i les caixes del menjar.
El Jose, tot i que cansat, organitza la cuina i comença a preparar el sopar mentre la resta ens organitzem en les habitacions, obrim la maleta (quines ganes tenia de fer-ho!), la desfem (aquí hi passarem dues nits!) i ens dutxem. Quines ganes de dutxa amb aigua calentona!!
El sopar és esplèndid: salmó noruec! L'agafo amb tantes ganes que ni penso amb la foto! :)
I després del sopar (són quarts d'once de la nit), el Jose ens sorprèn: "Chicos, hoy parece que hay actividad y el cielo está despejado,... ¿cogemos la furgo y salimos a ver si vemos auroras?"
Siiiiiiiiiiiiiii!!!!!!!!!!!!!!!!!! Bieeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeen!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!
Ens preparem bé: pantalons tèrmics, pantalons d'esquí, samarreta tèrmica, polar, anorac, gorro, guants fins, guants d'esquí, el frontal, i per suposat la càmera i el trípode!
Només sortir de les cabanes, i a peu de furgoneta, se'n forma una. Una autèntica meravella! No ens ho podem creure, hem vist una aurora!!!!!!!!!!!! IM-PRE-SSIO-NANT!!! (la foto no val res, però és la primera, i ha de sortir!)
Quan l'aurora desapareix tots, emocionadíssims, implorem a en Jose que ens porti a veure'n més. I ho fa. Les fotos que veureu a continuació, tot i que ho semblen, no són de catàleg. Són d'en Nuno, que com veureu, és un excel·lent fotògraf. Tot i que les fotos no són totes nostres, sí que són les aurores que vam veure amb els nostres propis ulls.
Però en volem més! Quan desapareixen (i a més el cel s'està tapant), pugem a la furgoneta i ens movem. Ens allunyem força de l'hotel, en busca de cel destapat, i el trobem.
Quina gran nit d'aurores! Molts entren a la furgoneta. Fa fred i són dos quarts de dues de la matinada. Però en Jose segueix fora, mirant el cel. El Juan i jo seguim amb ell. "Quizás no volváis a ver auroras en todo el viaje" ens diu, "No nos vamos a ir."
Quan sembla que l'activitat baixa i les aurores ja són casi imperceptibles, en Jose accedeix a tornar a l'hotel. Tots són dins la furgoneta, la majoria han caigut rodons. Estem ben bé a tres quarts d'hora de casa i durant el trajecte, no podem evitar deixar de mirar cap al cel. I olalà!... Tots es desperten de cop!
Només per viure el dia d'avui, ja ha valgut la pena venir. Bona gran nit d'aurores!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada