Després de la tempesta sempre arriba la calma

Viatjar sempre em resulta un suplici. Sembla mentida que ho digui jo, oi? Realment, el que em resulta un suplici és agafar un avió i, més encara, agafar-ne dos per, com aquell qui diu, anar aquí al costat. Tot i així, què faria sense aquest medi de transport que em permet despertar-me a Barcelona i adormir-me a Tromsø, una petita ciutat (uns 66.000 habitants), a l'est de l'illa de Tromsøya, al nord de Noruega, situada 350 km per sobre del Cercle Polar Àrtic?

A l'aeroport coneixem l'Ivan. Està nerviós perquè és la primera vegada que viatja sol, i que ho fa tan lluny, però com nosaltres, està encantat de la setmana que l'espera i té unes ganes boges d'arribar a destí.

A les 14:20 ens enlairem. Passem el vol preocupats, sorprenentment no per l'avió, sinó perquè teníem 55 minuts per fer escala a Oslo i hem sortit amb una hora de retard. Perdrem l'avió que ens ha de dur a Tromsø! Preguntem a l'hostessa si ens pot donar informació del nostre següent vol i, després de comentar-ho amb el pilot, ens comenta que l'únic que saben és que tots els vols van amb retard per culpa de la boira i que, per tant, és possible que no el perdem. 

Baixem de l'avió corrent, busquem el nostre següent vol a les pantalles i ja no hi surt... mare meva, l'hem perdut? L'Ivan i jo recollim la maleta (coses dels noruecs...) i ens dirigim al punt d'informació de la SAS perquè ens donin plaça a un altre vol. Mentre fem cua, nerviosos, el Juan intenta esbrinar si el nostre avió realment ha marxat o no doncs a les pantalles no hi surt, però a informació ens han dit que encara no ha sortit. Què fem? Aix quins nervis! L'Ivan no para de repetir: sort que no estic sol!

De cop el Juan apareix corrent. "¡¡Venid, que no ha salido todavía!!".

Sant Antoni Gloriós! A corre cuita facturem de nou la maleta i busquem la cua per passar el control policial (sí, sí, coses dels noruecs...). De res serveix demanar que ens deixin passar. Ja comencem a veure com son els noruecs: molt tranquils. Els 10 minuts angoixants de cua passen ben a poc a poc, però gairebé a l'hora prevista d'arribar a destí enlairem. Buf, estem salvats! Tromsø ja venim!

A quarts de deu del vespre (havíem d'aterrar a les 19:25) arribem al petitíssim (però molt transitat) aeroport de Tromsø. Baixem de l'avió. Està nevant i ens trobem un paisatge ben blanc. Tromsø ja som aquí!

 

Allà ens espera en Jose, el nostre guia de Tierras Polares, que ens acompanyarà durant tot el viatge. Qui no arriba, però, és la meva maleta i la de l'Ivan... Sort que he fet cas a les recomanacions de l'agència, i duc l'imprescindible a sobre, així que si no apareix, l'únic que em sabrà greu és perdre la maleta, que acabava d'estrenar.

Després de fer els tràmits pertinents per intentar recuperar la maleta i de recollir el necesser de supervivència...

...en Jose condueix cap al centre de Tromsø on hi ha tres companys més del viatge sopant, per recollir-los i anar cap al nostre allotjament d'avui. Nosaltres ja ens hem quedat sense sopar... (horari europeu!).

Ens allotgem al Tromsø Camping, repartits en dos boniques casetes de fusta.

Donat que no hem pogut sopar, en Jose ens obre el rebost i ens preparem entrepans. Ja gairebé hi som tots. Coneixem en Vicent, que ve d'Eivissa i les Merches, que venen del País Basc. Encara falten dos companys per arribar, l'Angeles i en Nuno, que han perdut el vol d'enllaç i arriben a mitjanit. En Jose, després de menjar quelcom amb nosaltres, se'n torna a l'aeroport i nosaltres ens instal·lem a la nostra habitació, no sense abans haver sortit a donar  un tomb pel càmping, enfonsant-nos de neu fins als genolls.

 

Avui el cel està ennuvolat. Avui no veurem aurores.
Bona nit, i bon Sant Papi!