Poc m'ho esperava aquest matí, quan a quarts de nou sonava el despertador, que estava a punt de viure un dels millor dies del viatge (i ojo!, dels viatges!!).
(vistes des de la finestra de la nostra habitació)
Però anem pas a pas que, com sempre, primer hem d'esmorzar, preparar-nos els entrepans del dinar, tancar maletes i portar-les a la furgoneta, intentar passar pel wc...., recollir la cuina, rentar plats i portar totes les caixes del menjar a la furgo, echar la mirada gitana (assegurar-se que no et deixes res), resar mentre el Jose intenta treure la furgoneta del càmping i dur-la a la carretera i pujar a la furgoneta!
Uf! Sort que ara tenim poc més d'hora i mitja de desplaçament, ja estic baldada! En marxa doncs!
Ens dirigim a Stø, un petit poble de pescadors situat a l'extrem nord de l'illa de Langøya. Abans d'arribar-hi, però, en Jose ens permet alguna parada japonesa.
Seguim! I gaudim d'un paisatge espectacular a cada corba, fins que arribem a destí.
A un quart de dotze aparquem la furgoneta, carreguem les motxilles amb l'aigua i el dinar i ens posem en marxa! Farem la Dronningruta (un sender marcat d'uns 15 km de llarg d'anada i tornada al llarg de la costa i de la muntanya entre Nyksund i Stø.)
Cap amunt que fa pujada! Tenim sort, que el dia sembla que acompanya! Yuju!
Ui ui ui! El paisatge és xulíssim... però sembla que anem cap al mal temps!
Després de mitja hora de passeig tranquil ja divisem la platja d'Skipssanden. El Juan ja somia amb tocar l'aigua...
...però abans d'arribar a la sorra ja comença a ploure... A estrenar el ponxo que em van portar els reis... jooooo...
A dos quarts d'una (només després d'una hora de caminada) arribem al refugi d'Enge i agraïm entrar-hi per treure'ns la roba mullada i l'escalfor de la foguera que encén en Jose. Com ens cuida!
Tots portem gana així que quan el caloret del foc i el sostre del refugi ens fan revifar posem en marxa les barbacoes d'un sol ús i fem les aletes de pollastre i les salsitxes de frankfurt.
Quina gana i que de gust que venen! Ja portem l'horari europeu: són les 13:00 h!
En aquest restaurant de 5 estrelles, amb unes vistes de luxe, tenim el goig de tastar la balena. Ben bona que està (pobreta) i ben talladeta per tot un professional del sector!
Ja amb l'estómac ple arrenca a ploure de nou... i a nevar.... quina llauna! Sort que ho veiem des del caliu del refugi i esperem (i resem) que pari per poder seguir camí.
Quan sembla que comença a parar, tot i que no para, i per evitar que la cosa vagi a pitjor (el cel amenaça) decidim retornar a la furgoneta per on hem vingut. No tenim (ni fa) temps de fer la volta sencera.
Avui hi ha previst visitar el Polar Light Center, a Laukvik. En Jose ens explica que normalment tenen la visita a les 15:00 h però avui sembla ser que tenien un grup gran i no ens poden atendre fins a les 20:00 h. Una llauna, doncs haurem de sopar en ruta, i arribarem a Nusfjord, el nostre destí final d'avui, ja de matinada.... No us podeu imaginar que el canvi d'horari, aparentment tan inoportú, es pugui convertir en la joia del viatge, oi?... però encara no toca. Pas a pas. Tenim 4 hores de viatge fins a Laukvik, a Austvågøy, l'illa més septentrional de les Illes Lofoten!
I en aquestes 4 hores tenim temps de gaudir del paisatge, algunes estones amb el cel serè...
...de fer la becaina ( i ben bona! va roncar i tot!)...
Poc abans d'arribar a Laukvik en Jose para. Este es un buen sitio para cenar! A sí? Intentem desentelar els vidres doncs entre el fred que fa fora, i el calor humà que hi ha dins la furgoneta, no es veu res.
I tan que és un bon lloc oi? Ja som a les illes Lofoten!
Els més valents sortim a fer fotos però realment fa un fred que pela i acabem tots sopant dins la furgoneta la sopeta calentona que el Jose ens prepara allà dins mateix, i els entrepans que teníem preparats del matí. Nyam! nyam!
Arribem al Polar Light Center ja sopats però ens encanta com el matrimoni que el regenta ens rep: cafè calentó i pastís casolà! Aiii que bo!!! Repeteixo i tot!
En Rob és científic i la Therese fotògrafa.
Ens asseiem i ens disposem a escoltar (en anglès) el que ens han d'explicar.
Projecten fotografies, fetes per ells, dels diferents tipus d'aurores. Cada fotografia té la seva història, i també ens la comenten. En Rob ens explica perquè es produeixen, quan, on, com, i comet l'error d'indicar-nos que pot saber exactament quan es produirà una aurora gràcies a un monitor que hi ha, a la vista de tots. Tots l'escoltem amb atenció, però des que sabem la funció del monitor no podem evitar tenir un ull a la virulé, mirant si hi ha pics, o no... ai quins nervis! que sembla que hi ha activitat!!!!
En Rob i la Therese somriuen. Tranquils, ens diuen, ja us avisarem si hem de sortir, no us preocupeu. Ara hi ha activitat, però molt baixa. Tot i així estem tots nerviosos. Volem sortir fora, i mirar! I hi accedeixen. Au va, tots fora!
Realment es veu el cel verdós, però no hi ha massa activitat. Entrem.
En Rob segueix l'explicació però no podem evitar desviar la mirada al monitor. Sembla que s'anima la cosa... Aiii quins nervis! Sortim? Escoltem? Què fem? Pobre Rob... veu les nostres mirades, més a fora que a dins i torna a parar. Cap a fora s'ha dit! I efectivament, s'està animant la nit! Cel completament destapat i....
(Les fotos que hi ha en aquest post, de les aurores, no són nostres, són d'en Nuno, però sí són les aurores que vam veure amb els nostres propis ulls.)
Quina meravella del cel!
Quan l'activitat para tornem a entrar. A veure si deixem acabar l'explicació al pobre Rob... Sembla que haver-ne vist ens calma i l'escoltem atentament. A mitja explicació para i se li escapa un Wow, wow, wow!
Wow, wow, wow??? Tot desviem la mirada al monitor. Aaaaaaaaaah!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!! Cap a foraaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaa!!!!!!!!!!!!!
Sortim tots corrent, gairebé histèrics, de l'emoció i amb por de que desaparegui. Corro amb la càmera enganxada al trípode a una mà i amb l'anorac que no he tingut temps de posar-me, a l'altre. M'allunyo de la casa, cridant el Juan, tot esperant que estigui veient el mateix que estic veient jo i mirant cap amunt, cap el cel. Però ja ho diuen els papis que quan corris miris endavant... i no veig que, creuada la carretera, hi ha un baixant. Caic de nassos contra la neu, als peus del Vicent, que dubta entre ajudar-me o seguir muntant la càmera per fer fotos. He de dir que tria la càmera. En una mil·lèsima de segon, encara des de terra, ja torno a mirar el cel. No em puc perdre ni un instant!
Tenim la gran sort de gaudir de més de mitja hora d'activitat brutal, en un lloc i en un moment immillorables. Cap a quarts d'onze tornem a entrar, molt satisfets i contents. En Rob acaba la seva explicació i ens ensenya la seva sala d'instruments (que li permeten fer les prediccions), molts d'ells fets per ell mateix.
Ens acomiadem d'aquest matrimoni tan agradable i agafem la carretera. És tardíssim i encara tenim dues hores de cotxe.
A tres quarts de tres de la matinada arribem a Nusfjord.
Nusfjord és un del poblets de pesca més antic i millor conservats de Noruega amb una llarga tradició en la pesca del bacallà de temporada. El poble posa a disposició dels visitants 50 cabanes de pescadors, molt ben restaurades. Una cucada que demà gaudirem abans de marxar. Estem rebentats. Però també encantats.
Bona GRAN nit d'AURORES!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada