...però tenim moltes coses a fer, i encara més, ganes de fer-les! Així que, desprès d'esmorzar, i de preparar-nos els entrepans pel dinar, ens acomiadem de la càlida cabana i sortim fora. Fa un fred que pela. Avui no hi ha bañito...
Ha estat nevant durant la nit. Carreguem la furgo amb les maletes (avui ja dormirem a un altre lloc) i cadascú tria el seu seient (anem canviant cada dia de posició, perquè tots tinguem bones vistes). Avui ens toca davant a en Juan i a mi! Yujuuuu!
Ens posem en marxa i intentem arribar a la carretera. Impossible... Tots fora de la furgo!
Després de varis intents, i de més d'un quart d'hora de patiment sota la nevada, per fi el Jose aconsegueix fer pujar la furgoneta, marxa enrere, fins a la carretera! Bieeeen! Comencem la jornada! Tots amunt!
Parem un moment i en Jose ens fa callar per poder gaudir del silenci del lloc, només trencat per nosaltres. ¡Chicos, con este follón es imposible que veais algún reno! Si és que semblem de ciutat! ;)
La gent està cansada, i també és veritat que el dia no acompanya, així que, gairebé per majoria absoluta, girem cua i retornem a la furgoneta.
Ara bé... ha seguit nevant.... i mentre ens traiem les raquetes en Jose agafa la pala, i a treure neu de les rodes! La furgoneta no surt.
Altre cop, i després de varis intents fallits,.... ens toca col·laborar: a empènyer!
El planning del dia, després de l'excursió, és anar a Sortland, a visitar una granja Sami. Tenim dos hores i mitja, més o menys, de camí. Però passen volant.
El paisatge és espectacular, i el Jose ens permet alguna parada japonesa.
Els Sami són el poble indígena autòcton de Noruega. Actualment, viuen en una àrea geogràfica que s'estén des de Jämtlands Län a Suècia, passant pel Nord de Noruega i Finlàndia, fins a la Península de Kola, a Rússia. Aquest territori, anomenat Sápmi, és l'últim en estat natural d'Europa. D'un total de 100.000 Sami, aproximadament la meitat viu a Noruega.
La seva economia es basa principalment en la forma tradicional: l'agricultura (patates, cereal...) caça, pesca, ramaderia i l'artesania sami, que venen als turistes. Fins fa poc eren nòmades, vivien en tendes de pell i pasturaven ramats de rens, dels quals aprofitaven tot, des de la carn, llet, pell, banyes... Actualment es calcula que hi ha més de mig milió de rens, tots ells pertanyents a famílies sami, propietàries de grans ramats.
La granja Sami, malauradament, no la podem visitar doncs el matrimoni que la regenta no ens pot atendre. El senyor està a l'hospital, recuperant-se d'una recent operació, i la senyora va avisar ahir a en Jose, que està enfebrada i que no ens podia rebre. Així doncs, una visita que havia de durar entre 3 i 4 hores es redueix a una mitja hora de veure els rens pasturar, i intentar donar-los de menjar.
.jpg)
Ara bé, ja ho diuen que no hay mal que por bien no venga, i el Jose ens compensa: decideix portar-nos a l'illa d'Andøya, la més septentrional de l'arxipèlag de Vesterålen, situada a uns 300 quilòmetres dins del cercle polar àrtic. L'illa té una carretera turística per la costa oest poc transitada, però amb uns paisatges espectaculars, sobretot, si el temps acompanya. I estem de sort, comença a sortir el sol!
Cap a Andøya s'ha dit!
Ens esperen dues hores de carretera espectacular! I recordeu, el Juan i jo anem davant!! Quina sort que hem tingut!
Si per nosaltres fos, pararíem a cada corba, però el Jose ens demana paciència. Té intenció d'arribar a la punta de l'illa, abans que es pongui el sol.
Com que anem bé de temps (són gairebé les quatre de la tarda) i ens estem fent molt pesats, el Jose ens regala una parada japonesa. Quina preciositat!
A seguir!
No són ni les cinc que arribem a la punta de l'illa, a la platja de Bleikstranda, la més llarga del nord d'Europa, a tocar del poble de Bleik. Aquí parem, i des d'aquí esperem la posta de sol. Olalà!
Esperem el moment mentre estirem les cames i, evidentment, fem fotos de la zona, que és preciosa.
I a tres quarts de sis comencem a veure com baixa el sol. Preciós!!!!!!!!!
Pugem a la furgo quan el sol ja està a punt de marxar i ja fa estona que estem tots pelats de fred. Ens queden gairebé dues hores de camí. De fet tornem d'on veníem, a Sortland. La tornada es fa més pesada doncs estem cansats, i el paisatge, tot i que esplèndid, ja no es deixa veure.
Realment és d'agrair a en Jose l'excursió d'avui. Podria haver-nos deixat a les cabanes, després de la visita fallida a la granja, que és el que teníem programat, i en canvi ha conduit 200 km. per ensenyar-nos una mica més, d'aquest espectacular país. Tenim un guia de luxe!
Arribem al Sortland Camping que ja son les 20:00 h.
Sortland és part de la regió tradicional de Vesterålen i és la major ciutat i centre comercial d'aquesta regió. És a prop del Pont de Sortland, connectant les illes Langøya i Hinnøja per carretera.
Iniciem el protocol: el Jose elegeix la casa on cuinarà, ens repartim en habitacions, descarreguem la furgo de maletes, descarreguem les caixes de menjar, a la dutxaaaaaaaaaaaaaa! i a sopar!
El Jose no ha rebut cap missatge d'avís d'activitat, tot i així, després de sopar sortim a inspeccionar el cel. Està molt ennuvolat. Si aquesta nit hi ha aurores, no les veurem...
Bona nit!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada