Situat davant de la població de Vila Franca do Campo, a 1 km de la costa, l'illot de Vila Franca do Campo és el resultat del cràter d'un antic volcà submergit i està catalogat com a reserva natural; les parets del seu cràter es troben revestides per una vegetació endèmica i al seu interior hi ha una piscina natural amb una forma gairebé perfectament circular, que es comunica amb el mar a través d'un estret passatge. Aquesta obertura es denomina Boquete i està orientada a nord, és a dir, en direcció a la costa de l'illa, el que impedeix que l'agitació marina afecti l'interior. Les seves aigües cristal·lines i la petita però encantadora platja, resulten excel·lents per a la pràctica de la natació i del submarinisme. Pinta bé, oi? Cap aquí anem!
Havent esmorzat pugem al cotxe i ens posem en marxa cap a Vila Franca do Campo, a uns 50 minuts. Ara bé, això és el que diu el GPS del mòbil, que no contempla parades!
La primera la fem aquí, a 5 minuts d'haver arrencat el cotxe i a peu de carretera, al Miradouro da Lomba do Cavaleiro. Situat al costat del poble amb el mateix nom, des del mirador obtenim una vista espectacular de la zona.
La segona parada, 10 minuts més enllà, la fem a la ja coneguda Furnes, però és que ens vam deixar quelcom important per veure; el poble és famós per les seves 22 fonts: de fang, sulfuroses i d'altres minerals, i ahir no les vam pas veure!
Des del 1630 i després d'una gran erupció, l'activitat volcànica d'aquesta zona és variada amb guèisers a diferents temperatures (el més calent és el de Pêro Botelho que aconsegueix els 99 °C).
Les deus termals tenen fama per les seves qualitats terapèutiques en el tractament de qualsevol mena de malaltia del tracte respiratori i l'aigua que emanen pot ser usada en tractaments de balneari i també per aigua mineral (amb gas!).
La Vall de Furnes està travessada per dos torrents: un de fred i un altre temperat amb alt contingut en ferro i és considerada com una de les àrees hidrològiques de major riquesa a Europa. Ara sí podem seguir camí, cap al nostre objectiu d'avui.
L'illa de São Miguel i l'illot estan units per un servei de ferri que opera del juny fins al setembre. Surt de Vila Franca a cada hora, entre les 10 del matí i les 6 de la tarda, i el trajecte no arriba als 10 minuts. Els tiquets es poden comprar al port o en línia. Nosaltres, com que anem una mica sobre la marxa, decidim no casar-nos a cap hora, i els comprarem ara, tan aviat localitzem la taquilla.
La taquilla la localitzem, el que no aconseguim són els bitllets. Ni per avui, ni per qualsevol altre dia dels que som a l'illa. Està tot venut! Sant Antoni Gloriós, quina caca!
Prenem una coca-cola al port, tot veient com surt el ferri que volíem haver agafat i comprem entrepans per menjar quan ens agafi gana.
Ja que som aquí, a tocar de la Praia Vinha D'Areia, el Juan es remulla per ampliar la col·lecció de bañitos, abans de seguir camí.
Entre la coca-cola i el bañito he replanificat la jornada. No ens quedarem pas sense fer res, amb la de coses que hi ha per fer! Dit, i fet.
- Juan, anem a visitar la Lagoa do Congro! Cap al cotxe! Estem a 15 minuts!
Aparquem el cotxe a la zona habilitada i seguim a peu. L'estany es troba a uns 20 minuts de descens per un impressionant camí i el Juan queda ben decebut. Ha de caminar per arribar-hi i a sobre, quan arribi a destí, no es podrà banyar!
Ara bé, el camí és preciós. La vegetació és tan densa que gairebé no deixa passar ni el sol i s'hi està ben fresquet, així que les queixes duren poc!
I, finalment, arribem a l'estany do Congro. Espectacular!
Amb poc més d'un quilòmetre de perímetre és molt més petit que altres llacs de l'illa però és realment bonic amb tots els arbres que l'envolten i el millor, hi trobem un silenci sepulcral!
Bañito no, però que no falti la foto, amb els peus dins!
M'hi quedaria moltíssima estona més però les hores del dia passen i encara tenim coses per fer...! El retorn costa una mica més, perquè fa pujada, però és tan bonic el camí que el fem la mar de gust!
Conduïm fins a Caloura, a uns 15 minuts de l'estany. És una petita població costanera que, resguardada entre penya-segats i aprofitant l'aigua del mar i vàries roques molt apropiadament col·locades, té una piscina seminatural ben agradable on sí que ens podrem banyar!
Tot i que l'objectiu de venir fins aquí era la piscina, el Juan gaudeix fent snorkel en les aigües cristal·lines que hi trobem.
Així que la piscina, la tasto jo!
Havent fet el bañito, i havent quedat satisfet per la remullada, retornem cap a l'hotel, no sense fer alguna parada. La primera, al Miradouro do Lombo dos Milhos, que ofereix una bella panoràmica sobre les muntanyes verdes de la regió.
I, a tan sols 5 minuts de l'hotel, no podem evitar tornar a parar al Miradouro da Lomba do Cavaleiro, la nostra primera parada d'avui, però ara amb una llum totalment diferent!
Un dia improvisat però, en aquesta illa, gens desaprofitat!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada