Corvo és l'illa més petita de l'arxipèlag de les Açores amb una superfície de 17,1 km². Considerada per la UNESCO com a Reserva Mundial de la Biosfera, forma, juntament amb l’illa de Flores, el grup occidental de l’arxipèlag de les illes Açores.
Des de Barcelona em va ser impossible reservar un cotxe a Corvo i des de l'hotel, ens confirmen que no n'hi ha. Teníem una pre-reserva de bicicletes, en una botigueta prop de l'estació del ferri, però la recepcionista ens recomana no agafar-les, si no estem ben entrenats, doncs l'illa té grans desnivells. Així doncs, seguim el consell que ens donen; cancel·lem la reserva de bicis i un cop a Corvo, ja reservarem in situ quelcom per conèixer l'illa.
Havent esmorzat, tanquem maletes (que deixem a l'hotel), bañito a la piscina i xino-xano cap a l'estació de ferri; 18 minuts a peu.
Arribem amb temps, ja que el vaixell, de la companyia Atlânticoline, encara no ha arribat.
Mira-te'l, ja ve!
Embarquem i, puntualment a les 09:30 h, sortim direcció Corvo!
Flores, a la nostra esquena...
... i Corvo, a la vista, cada cop més a prop!
Al voltant de les 10:30 h desembarquem a Vila Nova do Corvo, l'única població de l’illa, que es troba en un camp de lava, el que predomina a l’illa. És un poble pintoresc que presenta façanes de pedra negra amb finestres i portes blanques.
El vaixell ens deixa en el petit embarcador de la població, que no deixa de ser un espigó de ciment, en el que no hi ha res. RES! I com coneixerem l'illa?
Amb cara desconcertada escanejo visualment la zona, a veure si veig en quina direcció tirar i em crida l'atenció un senyor, gran però encara amb molt de trote per fer, al costat d'una furgoneta, que em fa senyals perquè m'apropi. M'ofereix per 5 € l'última butaca lliure i em promet ensenyar-me tota l'illa. Li dic que encantada, però que som dos!
Dins la furgoneta ja hi ha pràcticament la totalitat dels passatgers del ferri, que han sigut més ràpids que nosaltres... Sort que hi ha dos nens que s'ajunten per poder encabir-hi un cul més, el del Juan! Buf, dia solucionat, pels pèls!
L'orgull de l'illa, el Caldeirão, es troba a 6 quilòmetres de Vila Nova do Corvo, sempre en pujada (sort que no hem agafat les bicicletes!!), i és la primera parada que fem. Pel camí, l'amable guia improvisat ens va explicant coses de l'illa, barrejant l'anglès i el portuguès, i ens fa prestar atenció a les parets baixes que divideixen les propietats, les llargues files d'hortènsies i les formes negres dels Palheiros, cabanes de basalt en les que solien guardar-se eines i farratge.
En arribar al mirador de Monte Gordo, admirem el paisatge únic del Caldeirão, que juntament amb la seva llacuna, forma l'element principal del paisatge de l'illa. Aquesta caldera volcànica, resultat del col·lapse del cim del volcà central de Corvo té una forma el·líptica amb una profunditat de 305 metres i l'interior està ocupat per la llacuna poc profunda de Caldeirão i diversos petits cons volcànics que descriuen la massa d'aigua i molts diuen imitar el disseny de les Açores (no sé jo...).
Entre tots acordem una hora de sortida i el grup es dispersa, amb intenció de baixar fins a la llacuna.
Baixem força però entre el dron i les fotografies, el temps passa de pressa i és clar, tot el que baixem, després ho hem de pujar!, així que a mig camí canviem d'idea: no baixem fins a baix i contemplem amb calma la pintoresca caldera.
Amb certa recança, deixem enrere el Caldeirão i seguim la ruta per la petita illa. La següent parada és a l'espectacular Miradouro do Pão de Açúcar.
Situat a l’elevació homònima (Pão de Açúcar), aquest mirador està a gran altura i permet una gran visibilitat a través d’un vast espai que s’estén des de l’inici de la muntanya on comença l’illa de Corvo fins a Vila do Corvo, ja vora el mar, i també de la propera illa de Flores.
I el nostre guia ben estudiat s'ho té. Mentre contemplem meravellats les vistes, ens fa mirar la pista del petit aeroport de Corvo: just un avió es prepara per enlairar. Toma!
Després de dues hores i mitja de visita guiada, el nostre simpàtic guia ens retorna a Vila do Corvo i ens recomana un lloc per dinar. Com que encara és d'hora (són les 13 h) i encara tenim temps (fins a les 17 h no surt el ferri) el Juan implora tastar l'aigua de la Praia da Areia, l'única platja de sorra que té l'illa, abans de dinar. Desig concedit!
I l'aigua fa agafar gana i, ja que estem aquí, mengem quelcom d'aquí!
La francesinha és una espècie de sandvitx típic de la cuina portuguesa moderna. Va néixer a la ciutat de Porto a mitjans del segle XX. Consisteix en un entrepà de pa de motlle torrat, farcit amb diversos embotits i carns com pernil dolç, mortadel·la d'olives, filet de vedella o porc, llonganissa... Aquest entrepà es cobreix amb formatge, es gratina i es banya en una salsa picant feta, principalment, de cervesa i tomàquet. Marraníssim però boníssim!
Amb l'estómac ple, sortim a rebaixar-lo.
Prop de Ponta Negra, a l'Alt dos Moinhos, la vora del mar està adornada per petits molins de vent. A diferència d'altres molins de les illes d'Açores, aquests són d'influència mediterrània i s'assemblen més als que es poden trobar al territori continental de Portugal. Tenen un cos cònic, amb un mecanisme que fa girar la cúpula de fusta, de manera que la vela segueix la direcció del vent.
Passegem pel petit poble...
...i observem curiosos la torre de control de l'aeroport, entre les cases!
Fa força calor així que, rebaixat el dinar, decidim fer temps fins que surti el ferri estant en remull. Ja us podeu imaginar que hem vingut ben preparats pel bany!
Puntualment a les 17 h el ferri ens recull i retorna a Flores. Passem el trajecte uns amb més estil que d'altres...
I encara no ha passat l'hora i mitja, que ja estem a punt de desembarcar!
Ep, i mireu!, el nostre hotelet!
Jo, que ho tinc tot ben organitzadet i lligadet, i sabent l'hora d'arribada del ferri, he quedat a la terminal del ferri amb l'agència Rent a Car Braga per fer aquí mateix l'entrega del cotxe, que tenim reservat.
En desembarcar veig diversos cotxes esperant i busco, sense sort, l'adhesiu de l'agència de lloguer. Els cotxes van marxant, fins que ja no en queda cap. Carai, el nostre fa tard! Esperem 5 minuts, 10 minuts... i ja estranyada em decideixo a trucar al telèfon de contacte que tinc. Em contesta un noi i quan li pregunto on és, que l'estem esperant a la terminal, tot esverat es disculpa i em diu que ve de seguida, que en 5 minuts ens recull.
Dit, i fet. En 5 minuts arriba el nostre llogater. Es disculpa mil i una vegades i ens duu a l'aeroport (recordeu que el tenim allà mateix!) i allà, hi ha aparcat el que serà el nostre cotxe els dos dies vinents. Firmem la paperassa, ens acomiadem i anem cap a l'hotel on hem dormit aquesta nit, a recollir les maletes. Avui fem nit a l'altra punta de l'illa, a Fajã Grande, a 30 minuts en cotxe.
De camí, no podem evitar parar al Miradouro Pico da Casinha, que ofereix vistes fantàstiques de les muntanyes verdes de Ribeira dos barqueros.
I arribem al nostre (tan esperat) destí. Ara mateix estem (o això em penso) en l'etapa més bonica del viatge. I comencem bé, quina cucada!!
Ens allotgem a Residencia Mateus, a Fajã Grande, i aquestes són les vistes des de la terrasseta de l'hotel!
Compartim la casa amb un matrimoni americà, més gran que nosaltres, molt simpàtic i agradable. Cada parella té la seva habitació i el seu bany privat, separats pel menjador i la cuina, que són les zones comunes.
Fajã Grande, malgrat ser un poble amb poc més de 200 habitants, és un dels nuclis més animats de Flores. Anem a sopar al centre on efectivament hi ha força ambient, i ens posem les botes!
Havent sopat retornem al nostre allotjament i ens estem una bona estona a la terrassa, gaudint d'un cel ben estrellat i d'un silenci sepulcral...
...bé, sepulcral-sepulcral no és. Sentim alguna cosa... com cert "moviment"... ai, què deu ser? El Juan encén una llanterna i ostres quina sorpresa! Tenim vàries vaques fent-nos companyia! Abans no hi eren pas! D'on hauran sortit?!
Ens acomiadem de les vaques, dels nostres veïns i a fer nones, que demà tenim un dia ben intens!
Bona nit!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada