El paisatge de la zona de Furnas amb el seu llac, la seva vall i el seu poble, situats cap a l'interior de l'illa, és quelcom que no ens podem perdre així que dedicarem tot el dia a visitar-la. Farà bon dia???? Sí!, des de la finestra de l'habitació comprovem que, tot i que hi ha núvols, tindrem un bon dia!
Esmorzem abans d'arrancar el cotxe i, com que jo sóc més lenta que el Juan, ell aprofita bé l'espera!
Ja des del cotxe contemplen el nostre hotel amb llum de dia, que ahir quan vam arribar, ja era de nit... i... en marxa!
En tan sols 15 minuts arribem a la zona.
En veure aigua no podem evitar parar. Els 2 km de longitud de la Lagoa da Furnas són un paradisíac refugi d'aigües calmes i cristal·lines on es reflecteix el perfil gòtic de la capella de Nossa Senhora dónes Victòries.
Tornem al cotxe i rodegem el llac, a la recerca de les Fumaroles.
No ens costa trobar-les!
A la petita platja de sorra que té el llac hi ha fumaroles (sembla que no tan espectaculars com les que es troben a la vall), però que desprenen una forta olor a ous podrits!
Aquí hi trobem les 'cuines naturals' i el famós 'cozido', un dels plats més populars de les Açores que es cuina deixant una olla soterrada a terra per hores, hermèticament tancada i amb tots els ingredients dins. No és només una atracció turística sinó també una popular i tradicional sortida dominical en família: cuinar un 'cozido' i gaudir-ho en aquest magnífic paisatge.
Molts d'aquests 'cozidos' van a parar als restaurants del poble. Ara anirem cap allà, però abans, gaudim una estona més de la zona!
Conduïm fins al centre del poble...
... i escollim el Restaurant Tony's, un dels més famosos, recomanats i de preu assequible, segons promet la guia!
Les Açores tenen mariscs que no es troben en cap altre lloc, com les pegellides (en castellà, lapas), així que d'entrant, ens atrevim a demanar-les.
Ens les mengem, però diguem que... ja les hem testades! No cal repetir!
I aquí teniu el plat principal, cuinat sota terra, amb la calor que la terra desprèn en aquest lloc! Suposadament aquest plat és per una persona. Sort que en demanem només un, per compartir! La veritat és que, sense ser dolent, em decep que no ve amb el caldo! Res té a envejar a la nostra carn d'olla!
Decidim fer la digestió en l'esplèndid jardí botànic Terra Nostra Park (previ pagament de l'entrada, és clar). Va ser inaugurat al segle XVIII, pel que era llavors el cònsol americà. Més endavant, al segle XIX, les 2 hectàrees amb què comptava a l'inici, es van ampliar gràcies als següents propietaris. Finalment, al segle XX va tornar a ser ampliat fins a les 12 hectàrees i es va unir amb el recentment inaugurat Hotel Terra Nostra.
Hi trobem magnífics arbres centenaris, exuberant vegetació de tots els racons de món, petits estanys, camins serpentejants, una piscina d'aigua calenta i fangs terapèutics.
Sorprèn el color castany de l'aigua, que es deu al ferro que conté.
Ens hi estem més de dues hores (i més que ens hi estaríem!) però volem pujar al Miradouro do Pico do Ferro amb llum, per poder gaudir de les vistes!!
Amb una altitud de 544 metres, ens permet gaudir d'unes magnífiques vistes del cràter (7 km de diàmetre i 250 m de profunditat): la Lagoa da Furnas que hem visitat aquest matí.
El Juan fa volar el dron per aquest entorn espectacular...
... mentre veiem com el dia es va acabant, i decidim retornar a l'hotel abans que sigui negre-nit del tot.
Sopem al mateix lloc d'ahir, que és a tocar de l'hotel i bueno, bonito y barato, i ens retirem a descansar no sense abans fer un passeig per rebaixar el sopar, sota la llum de la lluna.
Bona nit!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada