Flores va ser descoberta el 1452 però l'aïllament de les dues illes més occidentals de les Açores, i la incapacitat perquè prosperessin les collites, va provocar que s'abandonés fins al 1504, quan colons procedents de les illes de Terceira i Madeira, van crear un assentament estable. No obstant això el gruix de pobladors prové del nord de Portugal, cosa que s'evidencia en l'estil de les cases. Des del 1860 quan els baleners americans van portar l'explotació i la caça a les Açores, i fins als anys 30 i 40 del segle XX, Flores va viure el seu major «esplendor econòmic». La fi d'aquesta indústria va comportar una emigració important quedant ara una població de menys de 5.000 habitants.
I aquí ens despertem, i amb aquestes bones vistes!
Esmorzem al poble, a la casa principal de l'allotjament, un esplèndid esmorzar i cap al cotxe, a recórrer l'illa!
La primera parada la fem al Miradouro do Portal que ofereix unes vistes exquisides sobre el poble de Fajãzinha i els penya-segats de la costa oest de l'illa.
La carretera a Morro Alto té una altra parada obligada al mirador Craveiro Lopes amb vistes igualment espectaculars, de la mateixa zona.
L’àrea de la Reserva Forestal de Morro Alto engloba tant el pic més elevat de l’illa -911 metres d'altura- com els cràters que avui en dia tenen forma de llacunes: Lagoa Branca, Lagoa Seca, Lagoa Comprida i Lagoa Negra. Fem parada a totes elles!
Lagoa Branca, de tan sols 2 metres de profunditat. S'anomena així per la gran quantitat de sulfat de ferro en suspensió a l'aigua.
Lagoa seca, que com bé diu el seu nom, està seca!
Lagoa Comprida (negra i llarga)
Lagoa Negra (a tocar de la Comprida, i és verda, curiós...)
Lagoa Negra (a tocar de la Comprida, i és verda, curiós...)
Més al sud hi ha els altres dos estanys (lagoas) que componen les conegudes com Sete Lagoas, la Llacuna Funda i la Llacuna Rasa.
Lagoa Funda, la més profunda de totes les lagoas de les Açores; la seva profunditat arriba fins als 100 metres.
Lagoa Rasa, que és ben maca i que bé la podem contemplar des del seu mirador!
L'illa és un prodigi si parlem de cascades, n'hi ha desenes! Entre els pobles de Fajãzinha i de Ponta de Fajã n'hi ha una gran concentració, destacant «O Poço da Ribeira do Ferreiro (conegut també com a Alagoinha)», un dels llocs més espectaculars de Flores.
Des de la carretera ja les albirem!
Cascata da Ribeira do Ferreiro
Un passeig d'uns 20 minuts pel bosc ens condueix a un lloc màgic, un pou on convergeixen múltiples cascades...
Ooooh! ÉS PRECIÓS!!!!!!!!!!
Amb recança abandonem el Poço da Ribeira do Ferreiro i seguim camí. Parem a Aldeia da Cuada, concretament a un allotjament que m'havia encantat però que era bastant més car que el nostre i que, per tant, va ser descartat, No hi dormim però sí que hi descansem, fent un mos.
Ep, amb migdiada inclosa!
Ja amb les piles carregades retornem a Fajã Grande, ja us deu sonar aquesta postal oi?, si! , si!, a tocar de "casa". Aparquem el cotxe i seguim el caminet que ens duu a la Cascata do Poço do Bacalhau, de 90 metres d'altura.
I aquí donem per conclosa la jornada. Després de tot el dia veient aigua SENSE poder-se banyar, per fi el Juan té la seva recompensa. Al agua patooooooooooos!
L'aigua està mooolt freda... !
...però fins i tot jo, em banyo!
Abans que es faci de nit retornem al proper allotjament per canviar-nos i baixar al poble...
... no sense abans fer algun pla més de dron.
Volem sopar en aquesta terrassa, a primera línia de mar, però estan plens així que ens conformem en admirar una estona les vistes per gravar-les a la retina...
... i recordar-les mentre sopem aquí: al mateix lloc d'ahir. No té tan bones vistes, però s'hi està molt bé! Salut!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada