Arribem puntualment a Praga. Són les dues del migdia. La Eli s'ha portat molt bé a l'avió. Jo, no fa falta fer comentaris, tot superat! Els papis han aprofitat per llegir el planning del viatge i la guia ara que ja saben on van!
Desprès de comprar un bono pel transport públic que ens servirà pels quatre dies, agafem l'autobús 119. Ens sorprèn que ningú marca la targeta al pujar, què estrany... però nosaltres, que som de bona família, si que ho fem.
Hem de baixar a l'última parada i allà agafar el metro. Per entrar, tampoc hem de marcar, què estrany... ho haurem d'investigar... a BCN, si funcionés així, tothom es colaria!!! Segur!!!
Arribem al nostre hotelet, l' U Melounu.
Omplim uns paperets que ens donen, deixem les maletes a l'habitació i a dinar. Són les 16:30 i tenim molta gana!
Ens permetem fer de turistes (total la Eli, el papi i jo anem amb la càmera penjada al coll...) i anem a dinar a l'U Fleku, la cerveseria més antiga i coneguda de Praga. És tan turística que segur que ens donen de dinar a les hores que són, i aprofitarem per tastar la seva pròpia cervesa negra Fleku, de 13º.
S'ha de dir que el dinar era prou bo!
Ja amb l'estómac ple és hora de començar a veure coses. Ens dirigim, en tramvia, cap a Újezd. El trajecte ens permet veure, de lluny, el magnífic pont Carles, ja hi passejarem al vespre...
Ja amb l'estómac ple és hora de començar a veure coses. Ens dirigim, en tramvia, cap a Újezd. El trajecte ens permet veure, de lluny, el magnífic pont Carles, ja hi passejarem al vespre...
A Újezd agafem el funicular que ens puja a dalt del turó de Petrín. Un dels llocs preferits pels praguesos per passejar-hi i segons hem llegit, amb molt bones vistes de la ciutat.
Pugem a la Torre de Petrín, una torre Eiffel en miniatura amb 299 esglaons.
El pare busca, sense sort, l'ascensor. Ara, la pujada a peu val la pena.
Des de les altures també ens fixem en el Mur de la Gana, construït l'any 1362, sota el regnat del rei Carles IV, pels pobres de la ciutat a canvi de menjar.
Embovats amb les vistes de la capital se'ns comença a fer de nit així que correm escales avall, que encara hem de passejar pel barri de Malá Strana!!
Arribem a Malá Strana, el "barri petit", famós pel carrer Nerudova, pels carrers estrets empedrats, pels nobles palaus (que ara són ambaixades) i per haver sigut llar temporal de personatges tan cèlebres com Mozart i Casanova, que ja és massa fosc per gaudir-lo com déu mana, així que haurem de trobar un forat en la nostra atapeïda agenda per tornar-hi amb llum de dia.
De cop i volta ens trobem sota un pont. Pugem unes escales i trepitgem el famós pont Carles. Tot turista sap que al visitar una ciutat, inevitablement visites andamis, és llei de vida, però la sort no ens acompanya en aquesta ocasió, i ens trobem que el pont està de reformes. El podem passejar, però els andamis ens fan perdre l'encant (i les vistes) que hi esperàvem trobar. Llàstima, pels 50 anys dels papis hi haurem de tornar.
Creuat el pont ens trobem en el bulliciós barri Staré Mesto, ple de botigues obertes fins a altes hores de la nit i de restaurants de tot tipus.
Acabem sopant en un restaurant grec, que ens sorprèn amb unes pizzes boníssimes i uns pebrots farcits de formatge que ens encanten.
Ja és tard, ha sigut un dia molt intens. Cansats, però contents, agafem el metro cap a l'hotel.
Blaho Noc Praha!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada