Josefov, Stare Mesto i la casa que balla

Fa un fred que pela així que ens quedem amb les ganes d'esmorzar al jardí de l'hotel. Com que hem sigut molt matiners podem agafar taula al menjador (no us podeu imaginar el petitó que és!).

Des de l'any 1992, tot el centre històric de Praga (de 866 hectàrees) està inscrit en la Llista del Patrimoni Cultural i Natural de la UNESCO. Així que avui tenim feina!

Comencem el dia anant cap a Josefov, el barri jueu de Praga. Comprem l'entrada combinada, de preu desorbitat, que ens permet visitar la Sinagoga de Pinkas, construïda el 1535. Avui en dia és un monument a l'holocaust ja que en les seves parets es presenten els noms, les dates de naixement i de desaparició de 77.297 jueus txecs.

Visitem també l' antic cementiri jueu. En altres temps, les autoritats municipals insistien en que els jueus fossin enterrats només aquí. És per això que, quan va deixar d'acceptar sepultures l'any 1787 estava ja abarrotat. Té 12.000 làpides i uns 100.000 cossos embotits en varies capes.

Nota: les fotos s'han obtingut de forma inapropiada; l'entrada ja era prou cara i a sobre havíem de pagar per fer fotos! Sort que el cunyao és un anarquista, ji ji!

Del cementiri anem a parar a la Sinagoga Klaus.

Després, hem de caminar per trobar la Sinagoga Espanyola, la més moderna de totes, que es va construir el 1868 i es diu així perquè la seva arquitectura és una imitació de l'estil morisc.

Al costat mateix de la Sinagoga Espanyola topem amb l'estàtua de Frank Kafka, una escultura de Jaroslav Róna. Sembla ser que apunta a l'edifici on va nàixer l'escriptor el 3 de juliol de 1883.

Ara només ens queda visitar la famosa Sinagoga Vieja-Nueva, la sinagoga en actiu més antiga d'Europa, que es conserva pràcticament igual que 5 segles enrere. Com que hem de tornar a pagar un desorbitat preu per entrar-hi, coincidim tots sis en que ja estem contents d'haver-la vist per fora.

Desprès d'un breu descans...

...arribem tot passejant al barri Stare Mesto, la Ciutat Vella.

L'entrada a Staromestské námestí, la plaça de la Ciutat Vella, és impactant.

Ens refresquem en una terrassa, a la mateixa plaça, amb vistes a l'espectacular Església de Nostra Senyora de Týn. A part de descansar una mica (portem els pobres papis a toc de pito), fem temps fins a l'hora en punt.

Veure el rellotge astronòmic de l'Ajuntament Vell, a una hora en punt, és una de les atraccions més turístiques. Ojo! Que no estem sols!!

La Torre de l' Ajuntament Vell, de 70 metres d'altura, té unes vistes de la plaça i de la ciutat impressionants:

Ja és l'hora de dinar, i ens decidim per un restaurant que té terrasseta al vell mig del carrer Karlova, el carrer que desemboca en el pont Carles.

Després de fer el rotet seguim el carrer fins a arribar al pont. No el creuem, però gaudim de les vistes del barri Hradcany abans de perdre'ns pel carrerons empedrats de Stare Mesto.

Fem un cafè (amb llet) a la terrassa de la Plaça de la Ciutat Vella, que s'hi estava molt bé, i anem a veure d'aprop l'Esglèsia de Nostra Senyora de Týn.

Descobrim una petita botiga abarrotada de coses antigues que ens crida l'atenció a tots, llàstima que hem d'entrar per torns ja que ni hi cabem tots alhora!!

Ja s'està fent de nit i encara hem d'anar a veure la plaça de Wenceslao, on hi ha el museu nacional, i l'escultura de San Wenceslao.

Encara hem de veure la casa que balla així que agafem el metro per guanyar temps, però oju!! que les escales mecàniques són un perill!!!

Ja és negre nit quan sortim al carrer i veiem la Casa que Balla, de Frank Gehry (creador del Guggenheim de Bilbao) i l'arquitecte local Vlado Milunic.

I després de fer la foto de rigor tornem cap a la plaça Wenceslao, que hi havia més moviment per sopar. Però atenció, fixeu-vos en el perill que suposa travessar un carrer a la capital txeca:

Sopem en un restaurant de menjar ràpid, és tard, fa fred i estem rebentats. Ara si, sempre hi ha temps de fer una última foto.

Bona nit!