Em desperto d'un bot i la Eli segur que ni ha dormit. Avui és 11 de setembre, si, si, la Diada, però aquest any no és un dia especial per això, avui, anem a la capital txeca amb els papis, i el millor de tot, ells no ho saben.
Ho tenim tot molt ben preparat i organitzat, però anem nervioses. L'avió surt a les 11:45 i hem quedat a les 08:45 a l'aerobús amb la Eli i el Jordi. És molt d'hora, però no voldriem trobar-nos als pares abans d'hora! Pujem a l'aerobús, i ni ratre dels pares. La cosa va bé, fins que el cunyao diu amb veu nerviosa: Eli, els teus pares són aquí al costat!. Aaaaaaah!!! Mare de déu!!!! Havien agafat l'aerobús de després i ens estaven adelantant!! Buf, no ens han vist, ha anat de poc, però arribaran abans...
El lloc de trobada "amb l'assafata de Viatges Marsans" és l'escultura del Caballo de Botero però no tenim temps d'arribar-hi:
Incomprensiblement la mami pregunta: Què hi feu aquí? Al que la Eli respon ràpidament: Venim a donar-vos la última pista! Per fi, sabràn on van:
Però el regal no s'acaba aquí:
Un cop recuperats de tantes emocions anem a veure el Caballo de Botero, i a fer la foto de rigor.
...i cap a Praga!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada