Vysehrad i cap a casa...

Avui és un dia tonto; el nostre avió surt a les dues així que no tenim gaire temps. Per això ens hem decidit per visitar únicament Vysehrad, el que diuen que és el segon castell de Praga.

Per arribar-hi hem de fer una sola parada de metro així que preferim anar-hi a peu, però resulta ser una odissea; no sabem per on anar.

Preguntem a dues noies, una sap poc anglès i l'altre ens dóna les instruccions en txec (i jo que pensava que si anava amb la càmera penjada al coll em confondrien per turista...) però al final descobrim que hem de creuar un llarg pont.

Per fi, després de molt caminar arribem a l'entrada del castell. De fet, ja fa molt temps que no existeix el castell entre els restes del que va ser el segon assentament històric de la capital txeca. A diferencia del Prazský hrad, que vam visitar ahir, Vysehrad és, essencialment, una gran esplanada envoltada per vertiginosos penya-segats.

Passegem per les muralles d'aquesta ciutadella en ruïnes per contemplar bones vistes de la ciutat i del riu Moldava.

Visitem l'església de Sant Pere i Sant Pau així com un bonic cementiri.

Tornem cap a l'hotel en metro. Ja hem caminat força per venir fins aquí i comencem a estar nerviosos per l'hora.

Ens acomiadem del que ha estat casa nostra durant quatre dies, l'hotelet U Melounu, i caminem, amb els caps baixos, cap a l'estació de metro I.P.Pavlova.

El camí que hem de seguir és el mateix que vam fer per venir així que ja ens ho coneixem. A Dejvická ens espera l'autobús 119, que ens duu directes a l'aeroport.

Arribem amb temps més que sobrat però ens trobem amb una llarga cua (la única en tot l'aeroport) al mostrador de facturació d'Iberia-Clickair i ens decebem al descobrir que no podem fer el check-in en les màquines, quina ràbia!

Sembla mentida què lent passa el temps quan esperes que arribi el dia de marxar, i un cop vam sentir a la mami dient: A Praga! Ho sabia! , en un obrir i tancar d'ulls ja tornem a ser a l'aeroport, però esperant l'avió que ens torna cap a casa.

Elisenda, hem de pensar bé què els regalarem l'any que ve, que ara no s'acontentaran amb qualsevol cosa!! Na shledanou Praha! Fins sempre!