El camí reial

Avui, dedicarem tot el matí a visitar el barri Hradcany, especialment el Hrad, el castell de Praga, així que després d'un bon esmorzar sortim del nostre hotelet amb les piles carregades. Avui torna a ser un dia molt intens.

Ahir ens vam quedar amb les ganes de veure la Casa que Balla amb llum de dia així que, de camí al castell fem una breu parada per contemplar-la.

Des d'on som, ja veiem el castell, que eclipsa la ciutat.

Un tramvia ens acosta al barri, i després d'una altra breu parada tècnica (el papi necessita visitar un lavabo i convida al Jordi a fer un cafè) visitem el Monestir d'Stratov.

El seu principal atractiu és la seva barroca biblioteca amb dos esplèndides sales plenes de llibres: la Sala de Filosofia, amb 2 pisos d'altura, de 1780-1797, i l'estucada Sala de Teologia, de 1679.

Després visitem Loreta, església barroca en la que hi trobem una dona barbuda crucificada, els esquelets de dos sants espanyols i una rèplica del s. XV de la Santa Casa.

Desprès de la foto de rigor...

...entrem en el gran complex del Castell de Praga la mar de contents ja que tots hem aconseguit una entrada de preu reduït (uns per iaios i els altres per estudiants) i paguem la meitat!! Yuju!!

Comencem visitant el bonic Carrer daurat, ple de diminutes i vistoses casetes, construïdes el s.XVI pels tiradors de la guàrdia del castell, i que van ser habitades després per orfebres i artistes (inclòs en Frank Kafka). Avui en dia són botigues de records i encara guarda el seu encant, llàstima que està ple de gent...

Pugem unes escales, i ens trobem en un llarg passadís, que és just sobre de les casetes, en el que hi ha exposats vestits d'època i armadures. A l'extrem Est, a la Torre Daliborka, hi trobem una exposició sobre la tortura.

L'entrada que hem comprat també ens permet entrar a visitar la Basílica de Sant Jordi, l'església romànica txeca millor conservada, amb una curiosa façana de maó vermell. L'església original va ser fundada al s. X per Vratislav I, pare de Sant Wenceslao, que hi està enterrat.

Entrem també a l'antic palau reial, i visitem la Sala Vladislav (1493-1502), amb un alt sostre gòtic voltat, sota la que han prestat jurament tots els presidents. Al costat de la sala hi ha una balconada amb esplèndides vistes de la ciutat.

Deixem pel final la visita a l'espectacular catedral de Sant Vito. El 1344 es va iniciar la construcció, però tot i que sembli mentida, gran part de la catedral es va acabar de construir poc abans de la seva consagració, el 1929.

Ja és hora de dinar així que ens acomiadem del castell i dinem en un restaurant amb menú que té una bonica terrasseta, llàstima que són molt lents en el servei...

Fem la digestió baixant pel carrer Nerudova, el carrer principal del barri de Malá Strana, que descendeix amb força des del castell fins a Malostranské námestí, on hi trobem l' església de Sant Nicolàs, de la que diuen que és l'edifici barroc més bonic de Praga, amb la seva enorme cúpula verda. El carrer és ple de restaurants i botigues per a turistes, però encara conserva façanes renaixentistes "barroquitzades" i emblemes ornamentals.

Seguim pel carrer Mostecká, que desemboca en el pont de Carles. La idea és creuar-lo, però no sense abans haver passejat pels bonics carrerons del barri, que vam veure el primer dia sense llum.

S'està fent de nit així que hem d'economitzar esforços: El papi, la mami i jo anem a buscar un bon lloc des d'on fer una bona fotografia del pont, que no la tenim, i el pare això no ho pot permetre. Mentrestant, l'Elisenda i el Jordi busquen el carrer més estret de Praga, que ningú ens ha sabut dir on és, i el Juan es queda al punt de trobada, fent fotos de les estàtues de pedra que decoren el pont.

Tots fem bé la nostra feina; el papi té la seva foto:

...el Juan la seva:

...i la Eli i el Jordi ens porten a veure el carrer més estret de la ciutat:

Amb recança per haver-nos d'acomiadar de Malá Strana, ens decidim a creuar el pont, però una cursa ens ho impedeix, i hem d'esperar a que passin tots els corredors per poder avançar.

El pont de pedra, amb 650 anys d'història, és la via més concorreguda de les que creuen el riu Moldava. Avui en dia és objecte d'un ambiciós projecte de restauració de 100 milions de CZK. Llàstima per nosaltres...

Uns amb aigua, i uns altres amb cervesa...

...brindem (en el restaurant grec que vam descobrir la primera nit) pels 35 anys que fa que els papis s'aguanten i per aquest viatge tan especial que se'ns està acabant.

Abans d'agafar el metro i anar a dormir a l'hotel no podem evitar tornar a passar per la Plaça de la Ciutat Vella, per acomiadar-nos d'ella i del bonic rellotge astronòmic de la torre de l'ajuntament vell.

Una mica tristos de tants comiats anem cap a l'hotelet. Blaho Noc!